Aquest article "Así se origina el olor a lluvia" va ser publicar al diari El Pais, el 16 de febrer de 2015. L'autor és Javier Barbuzano, i el va escriure des de Boston.
L’origen característic de l’olor
de pluja i terra mullada ha estat objecte d’especulació científica durant molts
anys. I ara s’ha pogut arribar a un conclusió. Aquesta aroma té un nom
característic, és anomenada “petricor”, que en grec vol dir pedra i líquid que
flueix per les venes dels deus de la mitologia grega. Un grup de científic, ha
gravat en un vídeo el mecanisme. Han utilitzat càmeres d’alta velocitat per
veure com la gota xoca contra una superfície porosa i en aquest contacte atrapa
diminutes bombolles d’aire. I aquestes, s’alliberen a la superfície deixant
anar una quantitat molt petita d’aerosols, que provenen del terra.
Aquest article, des del punt de
vista de contingut crec que està força bé, no és molt específic com perquè no
es pugui entendre però ho és prou com per donar-te la informació que necessiten
concretament. Des del punt de vista de força penso que està bé.
Està molt bé que vingui acompanyat d’un article relacionat, en el que va molt
més a fons amb el tema. I a més a més també hi inclouen un vídeo, on tot és
molt més visual.
He triat aquest article perquè el
tema m’ha semblat molt interessant. Sempre s’ha parlat de la olor de la pluja,
i de les gotes d’aigua, però mai se sap d’on ve. I ara, al llegir-me’l se d’on
ve i a més entenc la raó. M’ha resolt un dubte que feia temps que tenia.
Amplificant el mínim moviment s'ha aconseguit " veure" la sang sent bombejada o el so
El vídeo que vaig a comentar es titula "See invisible motion, hear silent sounds. Cool? Creepy? We can't decide", sobre una conferència de Michael Rubinstein a TEDTalks el passat 23 de desembre de 2014. Adjunto el vídeo del seu canal de youtube a continuació. Si voleu podeu trobar més informació del projecte, podeu consultar aquesta pàgina.
En la conferència, Rubinstein parla del gran avenç que s'ha produit a la indústria del vídeo i l'àudio. Un grup de científics (de Google Research, Microsoft Research, MIT, i d'altres), ell inclòs, ha aconseguit, mitjançant la gravació d'una càmera i l'amplificació dels moviments més petits, poder veure a ull nu la respiració d'un bebé, el batec del cor, el canvi de color de la pell al passar-hi la sang, o, inclús, el so.
Com es fa, això? Com he dit abans, amplificant els moviments. Això es pot realitzar ja que al moure'ns hi ha uns minúsculs canvis de llum que la càmera detecta. Amb certs programes aquestes petites variacions es poden fer molt més notables, de manera que les poguem detectar.
A simple vista no hi ha una aplicació pràctica, sosté Rubinstein, però se'n pot trobar, com a tot: per seguir les constants vitals d'algú, comprovar si un bebé respira, controlar màquines indutrials o escoltar què s'ha dit a una sala a partir de qualsevol objecte.
Aquest últim punt és molt interessant. El que fa la càmera és gravar les petites vibracions produides (per exemple) en una bossa de patates, i convertir-les després (gràcies a l'ordinador) en ones per saber els sons realitzats a prop de l'objecte en qüestió. D'aquesta manera qualsevol objecte pot convertir-se en un micròfon.
Podeu provar, per cert, de fer coses semblants si aneu a la web que he deixat al principi de l'entrada. Allà s'explica el codi usat i tot el que es necessita per fer un vídeo així.
Respecte al vídeo, crec que és força correcte. Al ser gravat "en directe" la forma no és perfecta, però l'home parla amb molta claredat i senzillesa, creant un discurs fluit i amè (sens dubte que els genials audiovisals de què disposa ajuden en aquest punt). El contingut, bé, jo no soc qui per jutjar-lo, doncs d'experta no en tinc res. De totes maneres, sota el meu punt de vista, ho explica tot força bé, de manera que es pugui entendre però sense parlar com si es dirigís a algú de 10 anys. Un bon cas de divulgació científica.
No estic gaire segura de fins a quin punt això pot ser realment útil. Vull dir, podem mesurar les es batecs del cor o la respiració amb altres mitjans (que, probablement, són més eficients), no? Però bé, de tot el vídeo el que més m'ha cridat l'atenció és el tema del so. Està clar que és el més innovador de tot el projecte de recerca. Saber què s'ha dit a una sala gràcies a haver gravat una bossa que hi era dins... és a la vegada interessant i alarmant. Què passarà quan ja no poguem dir res a cap lloc per por a ser escoltats, inclús si no hi ha micròfons (com els que coneixem actualment) a la vora? No vull ni pensar-ho.
Sigui com sigui, crec que és innegable que aquest és un exemple de com està evolucionant la ciència. Ràpidíssim. Ja hem arribat a crear un cervell, moure extremitats ortopèdiques amb el pensament, escoltar el so... què passarà en el futur? Quines noves innovacions ens esperen?
"Descobreix la natura que ens envolta" - Tardor-Hivern 2014-15
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona realitza periòdicament un munt d'activitats al voltant del món natural que ens envolta, la vegetació singular, la riquesa geològica, el voluntariat mediambiental i d'altres.
Ja han passat la majoria d'activitats d'aquest últim cicle (encara que ja se'n programaran més per la Primavera-Estiu d'aquest any), però de totes maneres encara en queden algunes que us poden interessar.
Under Water in the Park. Cultures of Oceanography in Vienna's Prater, ca. 1900
Fitxa tècnica
A càrrec de: Christina Wessely (Universitat de Lüneburg).
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer
Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)
Institut d'Estudis Catalans
C/ del Carme, 47 (Barcelona)
Data: dijous 12 de febrer de 2015
Hora: 19 h
Conferència gratuïta
Organitza: Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i
IMF-CSIC
Coordinen: Laura Valls i Ferran Aragon
Què és?
Until well into the nineteenth century the ocean was a widely uncharted space and as such object of both scientific interest and popular imagination. From 1850 onwards, zoological and marine biological field stations and research institutes were founded. Aquaria opened in the European cities to present the “wonders of the deep sea” to a large public. Countless urban amusements played with the underwater-theme. In Vienna’s Prater, the former hunting ground of the Austrian emperors, a part of which became one of the world’s largest amusement parks in the course of the nineteenth century, many different cultures of oceanographic and marine biological knowledge were present around 1900. In my talk I will trace the histories of the public aquarium, the Biologische Versuchsanstalt (Institute for Experimental Biology) and fun fair attractions like the “Prater-diver”, which were only a few hundred meters away from each other. I will thus show that nineteenth and early twentieth century knowledge of marine environments was co-produced in extremely diverse cultural fields by many different actors: biologists and businessmen, pleasure-seekers and amateur zoologists, showmen and science popularizers. The park was the ideal (and probably the city’s only) place were all these people and ideas came together. It was thus the ideal milieu for new knowledge to be generated and to spread.
Aquesta conferència forma part d'un cicle de conferències que recuperen la història del Parc de la Ciutadella lligada a les institucions científiques que hi van néixer: el museu Martorell, el primer aquari públic, el Museu Ciències Naturals, el parc zoològic o l'Hibernacle.
El cas de la Ciutadella és comparable al d’altres parcs europeus com ara l’exemple del Prater a Viena (del que parla la conferència en qüestió), on es va crear un aquari públic i un Institut de Biologia Experimental. Amb aquest cicle, els organitzadors esperen poder aportar elements al debat sobre els usos que es pot donar al patrimoni científic del parc.
Enamora't dels ocells al Llobregat
Fitxa tècnica
Visita guiada Públic familiar (infants a partir de 6 anys) Activitat gratuïta Centre: Riu Llobregat. Sant Feliu de Llobregat Lloc de trobada: entrada al parc del Llobregat, C/ Sant Josep, 99, davant de la porta de l'escola Falguera, Sant Feliu de Llobregat. Coordenades: N 41,384199 E 2,039132 Data i horari: dissabte 14 de febrer, de 9 a 13 h Inscripcions: tel. 93 256 22 20 (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h) /
a/e activmuseuciencies@bcn.cat El període d'inscripció s'obre 10 dies hàbils abans de l'inici de cada activitat Col·labora: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Participa: Sergi Sales. Activitat emmarcada dins del programa d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans (tardor-hivern 2014-15).
Què és? (Sobre el Cicle d'activitats)
Vine a gaudir dels parcs, platges i rius metropolitans.
Aquestar tardor-hivern l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona us convidem a descobrir aquests espais metropolitans de la mà del 8è cicle d'activitats, amb tallers, visitees guiades i jornades participatives diverses.
Aprendrem els interessants valors d'alguns parcs de la Xarxa de Parcs Metropolitans: coneixerem la vegetació singular, els entorns naturals que els envolten, la seva riquesa geològica, els vivers del Jardí Botànic de Barcelona i els secrets del Jardí Botànic Històric; observarem ocells, ratpenats i altres animals que hi viuen i descobrirem de manera ben divertida alguna platja del litoral metropolità, o bé podrem participar directament en la seva millora ambiental a partir d'accions de voluntariat que milloraran les condicions ecològiques del seu sistema dunar.
Descobrirem petits tresors naturals del riu Llobregat i aprendrem diferents recursos a través d'activitats ben diverses sobre l'hort, jardineria, astronomia, meteorologia o els bolets.
En aquest cicle també podrem gaudir d'una nova edició de la jornada de portes obertes, Planta't als Botànics! Us animem a partipar en aquesta gran festa amb un munt d'activitats, exposicions, tallers, jocs tradicionals i visites guiades pensades per a tota la família.
Algunes d'aquestes activitats formen part del Programa Metropolità d'Educació per a la Sostenibilitat que vol promoure hàbits més sostenibles entre la ciutadania i estimular la seva participació en la conservació del medi ambient.
Què és? (Sobre l'activitat)
Descobrirem la riquesa faunística del riu Llobregat amb una passejada on tindrem com a referència els ocells i els seus cants.
(---)
Aviam si les activitats proposades pels pròxims mesos són tan (o més) interessants! Espero poder-les comentar aquí tan aviat com surtin publicades al web del Museu de Ciències Naturals.
La
Cambra dels Comuns va donar llum verda, en contra de les previsions, amb un total de 382 a favor i 128
en contra de la legalització de la tècnica que utilitza gens de un pare i dos
mares amb la finalitat d’evitar molt greus malalties genètiques. Tot i això,
encara no és una aprovació definitiva ja que encara ha de ser aprovada per la
Cambra dels Lords, però en el cas que es donés també el vistiplau, Gran
Bretanya seria el primer país al món amb la possibilitat d’aplicar la donació
mitocondrial.
Els
mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l’organisme que actuen
com a diminutes generadores d’energia, i en el cas de ser defectuoses, poden
acabar donant lloc a greus problemes de cor, trastorns cerebrals, musculars,
ceguera i, en moltes ocasions, fins i tot la mort.
Segons
la viceministra de Sanitat i Assistència Social, la conservadora Jane Ellison,
aquesta tècnica seria la solució per a moltes famílies afectades com ara la de
Sharon Bernardi que va perdre 7 fills a causa d’aquesta malaltia. És més, els
experts calculen que això afecta a 1 de cada 6500 nens al món i 2473 mares
britàniques podrien beneficiar-se del procediment, ja n’hi ha 150 en llista d’espera.
El
centre Wellcome Trust de la investigació mitocondrial de Newcastle té el suport
de científics de tot el món, entre ells 14 premis Nobel, va ser el descobridor
de la tècnica i seria el primer oferent del tractament.
La
tècnica en si, es basa en una modificació de la fertilització in vitro on a l’òvul
fecundat pels pares se li extreu el nucli per passar-lo al del donant, de qui es
llença. D’aquesta manera, tenim un embrió amb el nucli dels pares (99,8% de l’ADN)
i un òvul amb mitocondris del donant (0,2% de l’ADN).
El
fet que contingui una part, encara que minúscula, de codi genètic d’un tercer
pare ha creat un interrogant per la ètica d’aquest element anomenat de
manipulació genètica encoberta per a la Església d’Anglaterra i la Església
Catòlica.
Finalment,
jo opino que aquest avenç tan positiu, amb 2473 beneficiats tan sols a Gran
Bretanya, hauria de ser aplicat en la mesura que sigui possible i beneficiós
pel pacient i hi hagi un acord d’acceptació per parts dels dos pares sobre l’aparició
d’un tercer pare genètic. Però si això acabés resultant en una tècnica
utilitzada per fer modificacions genètiques amb beneficis econòmics per a les
empreses o Estats, és a dir utilitzats amb la finalitat de treure profit més
enllà de la cura dels pacients, la meva opinió seria igual que la del sector
crític adversa a la seva legalització. Però si està ben legislat i controlat
això no succeirà i serà positiu en tots els sentits.
La exposició Agua, Aguas pertany al Museu de les Aigües Agbar. Es
troba a la planta baixa de la pròpia torre Agbar de Barcelona i l’entrada és
gratuïta. La exposició, es troba oberta des del dia 11 de desembre del 2013 i
es pot visitar tots els dies de l’any excepte el 25 de desembre, el 1 de gener
i el 1 de maig, seguint l’horari de dilluns a divendres de 9 a 19h, dissabtes
de 10 a 18h i diumenges de 10 a 15h.
L’aigua és l’element més important de la Terra i aquesta exposició
ens fa reflexionar sobre la seva importància que moltes vegades no li atribuïm
a causa de la facilitat que tenim per obtenir-la, on només hem d’obrir
l’aixeta. La exposició, estaria composta per cinc zones més una introducció i
vídeo inicial. La primera zona: l’aigua, origen de la vida, ens ensenya la gran
repercussió que té l’aigua sobre nosaltres. La segona: l’aigua continguda, ens
il·lustra mitjançant fotografies del fons de les piscines el control que podem
arribar a tenir enfront de l’aigua. En la tercera zona: l’aigua desbordada,
aprenem els efectes devastadors que pot provocar l’excés d’aigua. La quarta
zona: l’aigua i els seus reflexos, ens plasma la transparència de l’aigua.
Finalment la cinquena: l’absència de l’aigua ens mostra precisament, al contrari
de la tercera, que una baixa o nul·la quantitat d’aigua també és molt
perjudicial. Per tant, l’òptim és un punt d’equilibri intermedi.
El recorregut, compost per poemes, fotografies i quadres, ens dóna
una sèrie d’explicacions i reflexions que convida al diàleg entre disciplines,
a l’intercanvi, a la diversitat i a l’obertura.
En aquesta exposició de màxim 5 minuts he sortit personalment sense
aprendre res. Basar tota l’exposició en textos i quadres realitzats per autors
anònims amb un objectiu inicialment diferent al de ser exposat aquí fa que la
exposició sigui força incomprensible i poc recomanable. Això sí, l’interior de
l’exposició és un dels racons més segurs de Barcelona ja que el control i el
detector de metalls de l’entrada permet que no hi hagin d’haver incidents de
cap mena.
Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D
diumenge, 1 de febrer del 2015
A 200 metres de profunditat
L’oceà conté uns
700 billons de quilograms de carboni en forma de matèria orgànica dissolta, una
quantitat comparable amb el CO2 acumulat a l’atmosfera. Aquesta generació de
substàncies es coneix com a bomba
microbiana de carboni i és produïda majoritàriament pels microorganismes
unicel·lulars que habiten en el oceans.
Els investigadors
s’han centrat en les molècules orgàniques que tenen la particularitat
d’absorbir la llum i remetre’n una part en forma de fluorescència i que resideixen en el fons de l’oceà, per sota dels
200 metres de profunditat (no llum), durant uns 400 o 600 anys, temps superior
al que tarda en renovar-se l’oceà profund (350 anys).
Aquestes molècules
orgàniques representen entre un 1% i un 15% de matèria orgànica i tenen la
capacitat de “raptar” el carboni
antropogènic de les profunditats i, així contribuir a reduir l’efecte hivernacle que és degut a la
crema de combustibles fòssils.
Per tal de
realitzar la investigació, es van utilitzar mostres recollides pel vaixell
Hespérides durant el 2010 i el 2011 de l’oceà Atlàntic, Índic i Pacífic. Les 800 mostres que es van extreure eren
analitzades al poc temps en el mateix vaixell perquè no s’alteressin les seves
propietats. Es va utilitzar un espectrofluorímetre amb el que es va registrar
l’emissió de fluorescència de cada mostra d’aigua.
màquina per extreure mostres del fons de l'oceà
Aquest estudi
permet al científics avançar en el coneixement de la bomba microbiana de
carboni, un mecanisme que es podria utilitzar en el futur per produir una major
quantitat de matèria orgànica dissolta persistent i contribuir així a la reducció l’efecte hivernacle.
30 de gener del 2015, NCYT i Nature Communications
