Qualsevol objecte pot ser un micròfon!

Amplificant el mínim moviment s'ha aconseguit " veure" la sang sent bombejada o el so

El vídeo que vaig a comentar es titula "See invisible motion, hear silent sounds. Cool? Creepy? We can't decide", sobre una conferència de Michael Rubinstein a TEDTalks el passat 23 de desembre de 2014. Adjunto el vídeo del seu canal de youtube a continuació. Si voleu podeu trobar més informació del projecte, podeu consultar aquesta pàgina.

En la conferència, Rubinstein parla del gran avenç que s'ha produit a la indústria del vídeo i l'àudio. Un grup de científics (de Google Research, Microsoft Research, MIT, i d'altres), ell inclòs, ha aconseguit, mitjançant la gravació d'una càmera i l'amplificació dels moviments més petits, poder veure a ull nu la respiració d'un bebé, el batec del cor, el canvi de color de la pell al passar-hi la sang, o, inclús, el so.

Com es fa, això? Com he dit abans, amplificant els moviments. Això es pot realitzar ja que al moure'ns hi ha uns minúsculs canvis de llum que la càmera detecta. Amb certs programes aquestes petites variacions es poden fer molt més notables, de manera que les poguem detectar.

A simple vista no hi ha una aplicació pràctica, sosté Rubinstein, però se'n pot trobar, com a tot: per seguir les constants vitals d'algú, comprovar si un bebé respira, controlar màquines indutrials o escoltar què s'ha dit a una sala a partir de qualsevol objecte.

Aquest últim punt és molt interessant. El que fa la càmera és gravar les petites vibracions produides (per exemple) en una bossa de patates, i convertir-les després (gràcies a l'ordinador) en ones per saber els sons realitzats a prop de l'objecte en qüestió. D'aquesta manera qualsevol objecte pot convertir-se en un micròfon.

Podeu provar, per cert, de fer coses semblants si aneu a la web que he deixat al principi de l'entrada. Allà s'explica el codi usat i tot el que es necessita per fer un vídeo així.

Respecte al vídeo, crec que és força correcte. Al ser gravat "en directe" la forma no és perfecta, però l'home parla amb molta claredat i senzillesa, creant un discurs fluit i amè (sens dubte que els genials audiovisals de què disposa ajuden en aquest punt). El contingut, bé, jo no soc qui per jutjar-lo, doncs d'experta no en tinc res. De totes maneres, sota el meu punt de vista, ho explica tot força bé, de manera que es pugui entendre però sense parlar com si es dirigís a algú de 10 anys. Un bon cas de divulgació científica.

No estic gaire segura de fins a quin punt això pot ser realment útil. Vull dir, podem mesurar les es batecs del cor o la respiració amb altres mitjans (que, probablement, són més eficients), no? Però bé, de tot el vídeo el que més m'ha cridat l'atenció és el tema del so. Està clar que és el més innovador de tot el projecte de recerca. Saber què s'ha dit a una sala gràcies a haver gravat una bossa que hi era dins... és a la vegada interessant i alarmant. Què passarà quan ja no poguem dir res a cap lloc per por a ser escoltats, inclús si no hi ha micròfons (com els que coneixem actualment) a la vora? No vull ni pensar-ho.

Sigui com sigui, crec que és innegable que aquest és un exemple de com està evolucionant la ciència. Ràpidíssim. Ja hem arribat a crear un cervell, moure extremitats ortopèdiques amb el pensament, escoltar el so... què passarà en el futur? Quines noves innovacions ens esperen?

Kim López Güell

1r Batxillerat B