diumenge, 25 de gener del 2015

Genètica o educació?

Amb el titular “La genéticay la mente de los deportistas de élite”, Cristina Sáez va publicar el passat 16 de gener al diari La Vanguardia una notícia en la que responia la pregunta que segurament us haureu plantejat alguna vegada a la vostre vida: els esportistes d’elit són el resultat de una genètica portentosa o de determinació i entrenament?  



Segons David Epstein, periodista científic, s’ha de tenir talent esportiu y una gran capacitat per millorar, “un don que té un component genètic però també psicològic y d’entorn”. En les primeres dècades del segle XX es va començar a veure que a cada esport li corresponia un tipus d’esportista amb una fisiologia concreta, de manera que es va fer una selecció artificial que diferenciava i hiperespecialitzava els cossos dels esportistes i a continuació es va dissenyar un pla d’entrenament concret per cada esport. Però l’evolució dels esportistes d’un mateix esport i amb un mateix entrenament no era la mateixa, aleshores, de què depenia que uns obtinguessin la glòria i altres quedessin en el pilot?
Es van investigar els gens dels esportistes i es va descobrir que el ATCN3, que produeix la proteïna alfa actinina 3, tenia certa relació amb el rendiment i era important en les competicions de velocitat, cosa que justifica que un 85% dels corredors africans el tinguin i només un 50% en els euroasiàtics. Un altre gen trobat en esportistes va ser el ACE, important en la regulació de la pressió sanguínia. Però es poden tenir aquests gens i no activar-los, cosa que demostra com de complexa és la nostre genètica.  
Però el físic també és important. Per exemple, els millors atletes (els jamaicans) tenen els genolls més simètrics que la resta de la població; els millors maratonians ( els kenyans) tenen unes cames llargues i primes i uns malucs estrets. A més cal tenir en compte l’entorn, en el cas dels kenyans i dels jamaicans han crescut en un sistema educatiu que aposta per l’atletisme; i en el cas d’en Kilian Jornet, en l’entorn dels Pirineus i d’una família que li ha transmès l’amor cap a la muntanya i l’esport.
Un altre complement clau a part dels gens és la ment. Alguns exemples són Roger Federer i Xavi Hernández que són persistents, disciplinats, amb una gran capacitat de concentració i de percepció. Està demostrat que el cervell dels esportistes d’elit crea una base de dades mental de jugades, que s’ha d’entrenar, que els fa tenir una major capacitat d’anticipació. Tot i així, cal dir que també és rellevant l’atenció visual, que separa allò rellevant de les distraccions.

L’article de la Cristina Sáez està molt ben escrit, ja que a la vegada que utilitza un vocabulari molt adequat, exemplifica amb claredat tots els punts que tracta, a la vegada que fa referencia a estudis anteriors i cita declaracions de científics i altres personatges involucrats en el món de l’esport.  

Emma Planas Escapa
1r Batxillerat B

Simplificar l'insimplificable, el paper de la metodologia

"A preformance of Mathemagic" Arthur Benjamin

Actuació Arthur Benjamin

En aquesta actuació, Arthur Benjamin resol càlculs aparenment complicats usant un esquema de resolució "relativament" senzill. L'actuació "A preformance of mathemagic" es va dur a terme en un auditori als Estats Units.

Arthur Benjamin, mitjançant aquest plantejament còmic tan americà de les acuacions de tot tipus, presenta un conferència aparentment lúdica que s'acaba transformant en una brutal actuació de càlcul mental. Inicilament comença amb la següent prova: elevar al quadrat números de dos xifres més ràpid que una persona utilitzant calculadora. Seguidament, ho fa amb nombres de tres i quatres xifres, finalment amb un de cinc. En aquest cas ja no es pot emplear qualsevol tipus de calculadora ja que el mombre resultant de l'operació és de deu xifres i les calculadores normals només arriben a vuit. En aquesta última prova es proposa fer el càlcul que realitza ell mentalment en veu alta i els trucs que fa servir per agilitzar el càlcul. Els últims dos minuts d'actuació, quant es fa el càlcul es veu la importància de la metodologia i l'ordre a seguir en la realització d'operacions matemàtiques i conseqüentment en moltes activitats aplicables a la vida quotidiana.

Vaig trobar aquest video per atzar i després de veure'l fent broma vaig pensar que la metodologia i en certa manera la paciència del càlcul que l'Arthur Benjamin havia empleat podien ser extrapolats a altres situacions on els nervis impedeixin que es dugui a terme un procediment concret i errar en el resultat tot i saber quin és el procediment. Opino que és realment increible la feina que hi ha darrera d'quest espectacle, pel que fa la preparació, la concentració i el bon humor en tot moment.

Albert Vall 1r Batx. B

UNA VIDA A TOTA PASTILLA


El passat mes de desembre, a la revista Muy interesante,  Francisco Cañizares publicà un article que pren com a títol ‘Los riesgos de estar hipermedicados.




Diàriament els medicaments salven la vida a milions de persones i, al mateix temps, destrossen la salut de moltes altres. A Europa moren quasi bé 200.000 persones a l’any (equivalent a 550 per dia) degut als efectes adversos dels principis actius mal utilitzats o presos durant massa temps. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 50% dels fàrmacs es recepten i venen d’una forma inadequada.
En els països del primer món succeeix el que els experts anomenen ‘paradoxa de la salut’: quant millor és el nivell de vida d’un país, més són els trastorns que es declaren, més les persones que es senten malaltes i que, fins i tot, moren per l’ús incorrecte d’aquests medicaments.
Una solució per agreujar la situació seria no prendre fàrmacs de forma preventiva. Ileana Izverniceanu, la portaveu de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), presenta el cas de l’aspirina, un medicament que molta gent consumeix diàriament perquè teòricament s’associa amb un menor risc d’accidents cardiovasculars, però que, en realitat, una simple pastilla en dosis d’un gram pot arribar a provocar una hemorràgia intestinal. I moltes altres pastilles que acostumem a prendre també tenen efectes adversos que probablement desconeixem. Els diürètics que prenen la gent gran poden causar depressió; el somnífers hi ha cops que indueixen les crisis d’agressivitat; els antiinflamatoris poden ser l’origen d’alguns atacs cardíacs. I és que en els països desenvolupats, els efectes secundaris negatius constitueixen la quarta causa de mort, després dels infarts, els ictus i el càncer.
En part, tota aquesta situació ha estat causada per la inversió publicitària que realitzen les pròpies farmacèutiques. Una de les estratègies de marketing de la indústria consisteix en convertir els efectes de risc en les pròpies malalties. És a dir, en comptes de dir que tens els nivells de colesterol alt però que fent exercici i seguint una dieta en concret retornarien als seus nivells normals, et diuen que pateixes hipercolesterolemia. Així, s’aconsegueixen més ventes, és clar.
Des del meu punt de vista, considero que s’ha d’anar molt amb compte amb tot aquells medicaments que prenem, i més encara si són innecessaris. Perquè després ens trobem amb situacions com que el consum contra el colesterol alt s’ha quadruplicat, que els infarts i el càncer són unes de les seqüeles del tractament contra la menopausa o que quasi bé un  20% dels nens estan diagnosticats de dèficit d’atenció (TDAH), i el 10% d’ells es mediquen. De fet, podríem dir que ens estem convertint en una societat addicta a les pastilles.

Laura Zayas Costa
1r Batxillerat B

dilluns, 12 de gener del 2015

La colonització a Mart




El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.
L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.
L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:


Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.
La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.
La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.



Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15


Toni Galí Gimeno, 
1r batx. A

dissabte, 10 de gener del 2015

L'UNIVERS NO CALLA



Enllaç al vídeo: http://www.ted.com/talks/janna_levin_the_sound_the_universe_makes.html

Aquesta xerrada realitzada per Janna Levin, tracta sobre el soroll que emet l'univers. Ens diu que l'univers en cap moment de la seva existència ha estat callat, sinó que es pot escoltar una banda sonora, però encara no s'ha pogut com escoltar-la. Després focalitza més la seva xerrada als forats negres. Aquests forats negres estan formats per la prèvia existència d'una forta energia a l'espai i aquest forma com una mena de forat, al voltant d'aquesta energia, que no té fi. Diu que tot i que els forats negres no els podem veure, emeten un soroll molt impressionant i tranquil. Seguidament diu una informació que m'ha impactat molt, que és que els forats negres per fora són negres, però per dins no ho són, ja que contenen milions d'estrelles que emeten llum. També ens parla de com els forats negres produeixen el seu so; perquè és provocat pel seu continu xoc amb l'espai-temps de l'univers. Emet unes ones gravitatòries a l'espai que surten a la velocitat de la llum i al cap d'un temps desapareixen. Jo pensava que el so de l'univers doncs seria molt elevat, per la seva gran extensió i magnitud, però és tot al contrari, el so és tan fluix que no el podem sentir, i per això buscant diferents experiments per trobar-lo. Per últim ens parla del big-bang, com una col·lisió de dos forats negres, i ella juntament amb el seu equip volen buscar aquest primer soroll de tot l'univers que ens va crear. I també deixa a l'aire diferents hipòtesis, com per exemple que si som els únics humans en aquest univers, o si hi ha altres humans a un altre planeta que també estan calculant el primer soroll que ho va crear tot. 

Pel que fa la meva opinió, aquesta xerrada m'ha agradat moltíssim, ja que el tema de l'univers em fascina molt i sempre em deixa amb ganes de saber més coses. Tot el que ha dit en aquesta xerrada no m'ho havia plantejat mai i no tenia cap idea, o sigui que m'ha interessat tot el que ha dit; des del soroll que fa l'univers, fins la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. També al cap i a la fi l'univers som nosaltres, sense aquest big-bang no existirien i jo crec que tenir recursos per poder investigar tot això és impressionant. 

Albert Liria
1r Batx. C

dimecres, 7 de gener del 2015

THE WONDERS OF INTERDISCIPLINARY RESEARCH


The video I’m going to comment on is a recording of a talk that was presented to a local audience at TEDxBoston in 2011 and it can be found in TED’s webpage. It goes by the title “Can astronomers help doctors?” and was given by Michelle Borkin, an Associate in Computer Science at Harvard University that has based her research in topics that include interdisciplinary scientific visualization and data exploration, as her twitter bio says. 







http://www.ted.com/talks/michelle_borkin_can_astronomers_help_doctors

She starts by questioning the viewer if they think that astronomy and medicine have anything in common. Everyone’s initial reaction is to say no. Medicine, biology, they are things that are very close to us, we have contact with it in our everyday lives whereas astronomy studies things out of our reach, things we only dreamed of for thousands of years so no, the logical answer to the question is no. Following up, with a knowing smirk, she shows us different sets of pictures, like the one we see here, each including one biomedical picture and one astronomical and she makes us mentally pick which is which. It is quite impossible to know because, as she later goes to say, raw data that comes out from biomedical machines and from radiotelescopes are very similar! That is how she and the people she was working with came up with an idea: use a radiology tool kit used to further research the data that came from, say, a brain scanner, to study a telescope’s data. They found fast and efficient results impossible to reach without instruments formerly used exclusively by doctors.

By sharing the medical technology with astronomy and vice versa they have been able to find new stars and super novas, revolutionize how you do heart diagnostics and so many other things impossible to achieve if we looked at it with the “narrow” possibilities of just one scientific field.
When we have to face something we will look at it from our own point of view. Our knowledge, our capacities. We will find challenges, things impossible to do by us but these same things will undoubtably be easy for somebody else that, with a different training, dicipline or studies, will know exactly what to do to overcome those problems. That is why Michelle says, and I agree, that it is very important to do interdisciplinary collaborations. It’s impossible to know where we will find the answers to our questions so, in every aspect of our lives where we will find hurdles, it can be incredibly useful to use this mentality.

“I urge you: attend conferences not of your own domain, read books and journals not in your own dicipline, watch TED talks and come to events like this and say hi to the neighbor sitting next to you beause you really never know where your next great idea is going to come from.”

Ana Pascual
1r BATX A