UNA VIDA A TOTA PASTILLA

El passat mes de desembre, a la revista Muy interesante,  Francisco Cañizares publicà un article que pren com a títol ‘Los riesgos de estar hipermedicados.

Diàriament els medicaments salven la vida a milions de persones i, al mateix temps, destrossen la salut de moltes altres. A Europa moren quasi bé 200.000 persones a l’any (equivalent a 550 per dia) degut als efectes adversos dels principis actius mal utilitzats o presos durant massa temps. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 50% dels fàrmacs es recepten i venen d’una forma inadequada.

En els països del primer món succeeix el que els experts anomenen ‘paradoxa de la salut’: quant millor és el nivell de vida d’un país, més són els trastorns que es declaren, més les persones que es senten malaltes i que, fins i tot, moren per l’ús incorrecte d’aquests medicaments.

Una solució per agreujar la situació seria no prendre fàrmacs de forma preventiva. Ileana Izverniceanu, la portaveu de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), presenta el cas de l’aspirina, un medicament que molta gent consumeix diàriament perquè teòricament s’associa amb un menor risc d’accidents cardiovasculars, però que, en realitat, una simple pastilla en dosis d’un gram pot arribar a provocar una hemorràgia intestinal. I moltes altres pastilles que acostumem a prendre també tenen efectes adversos que probablement desconeixem. Els diürètics que prenen la gent gran poden causar depressió; el somnífers hi ha cops que indueixen les crisis d’agressivitat; els antiinflamatoris poden ser l’origen d’alguns atacs cardíacs. I és que en els països desenvolupats, els efectes secundaris negatius constitueixen la quarta causa de mort, després dels infarts, els ictus i el càncer.

En part, tota aquesta situació ha estat causada per la inversió publicitària que realitzen les pròpies farmacèutiques. Una de les estratègies de marketing de la indústria consisteix en convertir els efectes de risc en les pròpies malalties. És a dir, en comptes de dir que tens els nivells de colesterol alt però que fent exercici i seguint una dieta en concret retornarien als seus nivells normals, et diuen que pateixes hipercolesterolemia. Així, s’aconsegueixen més ventes, és clar.

Des del meu punt de vista, considero que s’ha d’anar molt amb compte amb tot aquells medicaments que prenem, i més encara si són innecessaris. Perquè després ens trobem amb situacions com que el consum contra el colesterol alt s’ha quadruplicat, que els infarts i el càncer són unes de les seqüeles del tractament contra la menopausa o que quasi bé un  20% dels nens estan diagnosticats de dèficit d’atenció (TDAH), i el 10% d’ells es mediquen. De fet, podríem dir que ens estem convertint en una societat addicta a les pastilles.

Laura Zayas Costa

1r Batxillerat B