Genètica o educació?

Amb el titular “La genéticay la mente de los deportistas de élite”, Cristina Sáez va publicar el passat 16 de gener al diari La Vanguardia una notícia en la que responia la pregunta que segurament us haureu plantejat alguna vegada a la vostre vida: els esportistes d’elit són el resultat de una genètica portentosa o de determinació i entrenament?  

Segons David Epstein, periodista científic, s’ha de tenir talent esportiu y una gran capacitat per millorar, “un don que té un component genètic però també psicològic y d’entorn”. En les primeres dècades del segle XX es va començar a veure que a cada esport li corresponia un tipus d’esportista amb una fisiologia concreta, de manera que es va fer una selecció artificial que diferenciava i hiperespecialitzava els cossos dels esportistes i a continuació es va dissenyar un pla d’entrenament concret per cada esport. Però l’evolució dels esportistes d’un mateix esport i amb un mateix entrenament no era la mateixa, aleshores, de què depenia que uns obtinguessin la glòria i altres quedessin en el pilot?

Es van investigar els gens dels esportistes i es va descobrir que el ATCN3, que produeix la proteïna alfa actinina 3, tenia certa relació amb el rendiment i era important en les competicions de velocitat, cosa que justifica que un 85% dels corredors africans el tinguin i només un 50% en els euroasiàtics. Un altre gen trobat en esportistes va ser el ACE, important en la regulació de la pressió sanguínia. Però es poden tenir aquests gens i no activar-los, cosa que demostra com de complexa és la nostre genètica.  

Però el físic també és important. Per exemple, els millors atletes (els jamaicans) tenen els genolls més simètrics que la resta de la població; els millors maratonians ( els kenyans) tenen unes cames llargues i primes i uns malucs estrets. A més cal tenir en compte l’entorn, en el cas dels kenyans i dels jamaicans han crescut en un sistema educatiu que aposta per l’atletisme; i en el cas d’en Kilian Jornet, en l’entorn dels Pirineus i d’una família que li ha transmès l’amor cap a la muntanya i l’esport.

Un altre complement clau a part dels gens és la ment. Alguns exemples són Roger Federer i Xavi Hernández que són persistents, disciplinats, amb una gran capacitat de concentració i de percepció. Està demostrat que el cervell dels esportistes d’elit crea una base de dades mental de jugades, que s’ha d’entrenar, que els fa tenir una major capacitat d’anticipació. Tot i així, cal dir que també és rellevant l’atenció visual, que separa allò rellevant de les distraccions.

L’article de la Cristina Sáez està molt ben escrit, ja que a la vegada que utilitza un vocabulari molt adequat, exemplifica amb claredat tots els punts que tracta, a la vegada que fa referencia a estudis anteriors i cita declaracions de científics i altres personatges involucrats en el món de l’esport.  

Emma Planas Escapa
1r Batxillerat B