Neurodopatge. Alerta per les substàncies que potencien el cervell

La Comissió Europea analitza l’ús de tècniques per a millorar el rendiment cognitiu.

Algunes persones sanes prenen medicaments per tal de millorar el seu rendiment cognitiu. Aquests fàrmacs estan indicats per ser prescrits en determinades malalties mentals, especialment el Trastorn per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH), la narcolèpsia o la depressió. Es tracta de drogues estimulants, com les dextroamfetamines. També hi ha persones que s’apliquen dispositius d’estimulació neural, en forma d’elèctrodes, que produeixen descàrregues i que han estat indicats per a tractar malalties neurològiques i neurodegeneratives, com l’Alzheimer, el Parkinson, o l’esquizofrènia. L’objectiu d’aquestes tècniques és modular l’activitat cerebral. El més recent és una mena de diadema dissenyada com un accessori de la consola, que es pot comprar per internet,  per millorar la puntuació en els videojocs. En aplicar-la directament sobre el cap, provoca petites descàrregues elèctriques per estimular l’estat d’alerta i augmentar la concentració. 

Sistema Neuronal

L’ús de psicofàrmacs en la població sana es va començar a utilitzar a mitjans de segle XX amb alguns soldats, especialment dels EEUU, amb la finalitat  de millorar el rendiment,  l’estat d’alerta i tensió, i disminuir el cansament  d’aquests en les seves missions militars. Posteriorment algunes persones l’han utilitzat per obtenir major rendiment de les seves capacitats intel·lectuals, com la memòria i l’atenció, com estudiants universitaris o professionals que requereixen un elevat nivell de concentració i amb jornades laborals on el cansament no pot ser un factor de perillositat, com cirurgians  o pilots d’avió.

Els neurocientífics de l’estudi del cervell són molt crítics amb aquests fàrmacs o aparells d’estimulació. Encara que aquests poden millorar i estimular la memòria i la capacitat intel·lectual, no implica que les persones que els utilitzin es converteixen en grans savis, simplement obtindran resultats lleugerament millors. A més, els experts indiquen que es desconeixen quins efectes secundaris poden tenir sobre els cervells sans, i quines modificacions poden fer sobre les seves propietats i la seva estructura. 

Per altra banda, la Comissió Europea, davant dels risc de que es posin al mercat sense cap tipus de control, ha posat en marxa el projecte NERRI, on participen diferents països i universitats,  per estudiar quin efecte pot tenir la “neuromillora” (terme que han emprat per a definir aquest concepte) sobre la salut de les persones sanes. Des de NERRI consideren que, tenint en compte que la infantesa és la època de major plasticitat cerebral, cal preguntar-se si alguns pares li donarien als seus fills sans alguns d’aquests fàrmacs.

Probablement, alguns pares respondrien que sí, però aleshores, caldria preguntar-nos on quedaria la cultura de l’esforç i de la superació. Per altra banda, tot i que es acceptat que algunes persones utilitzen medicaments per millorar la seva situació personal i el seu rendiment cognitiu i intel·lectual, com la cafeïna, l’ibuprofè o el paracetamol, ens hauríem de qüestionar si aquests psicofàrmacs neuroestimulants poden tenir la mateixa funció. Cal preguntar-nos quin sentit té prendre un medicament quan s’està sà i considerar els  efectes secundaris negatius indesitjables. En aquest sentit, potser més que administrar-nos fàrmacs, seria necessari plantejar-nos tenir cura del nostre cervell, per exemple, descansant i dormint més, o cuidant la nostra alimentació. Potser algun dia podran demostrar què són eficaços, però potser estem buscant una felicitat irreal. Moltes vegades busquem obtenir el màxim rendiment del nostre cos o del nostre cervell de forma artificial, i no acceptem les possibles limitacions que formen part del nostre organisme i de la nostra vida. I això, sí que realment ens produeix infelicitat. 

Clàudia Riera

1r Batxillerat D