Aigua al planeta Mart

Marte tuvo un océano tan grande como el atlántico hace 4500 millones de años: Aquest era el títol del article publicat al diari ABC el 6 de Març de 2015 a la secció de ciència. Es tracta d'un article anònim i de redacció interna. Tal i com ho indica el títol, ens explica que a Mart fa 4500 milions d'anys va haver-hi aigua, concretament un total de 20 milions de kilòmetres cúbics en aigua. Un gran descobriment que obre de nou la possibilitat de que al planeta roig es donessin condicions per a la vida.  

Imatge estimada de com seria Mart fa 4500 milions d'anys

Científics del centre espacial de vol Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland) certifiquen que mart tenia un oceà de tamany similar a l'atlàntic i que ocupava un 19% del planeta. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a alguns instrument d'última generació, en primer lloc el "Very Large Telescope (VLT)" el telescopi més potent del món, i per una altra banda el Telescopi d'infraroigs de la NASA. Al llarg de 6 anys aquests dos instruments han estat recopilant dades sobre la composició de l'atmosfera de mart. Bàsicament s'ha estudiat dues formes essencials, l'H2O (aigua), la que coneixem nosaltres i l'HDO, o aigua semi-pesada, una variació de l'aigua on un àtom d'hidrogen és reemplaçat per un àtom de deuteri. L'equip de científics liderats per l'enginyer Gerónimo Villanueva va analitzar els nivells d'ambdues molècules i va descobrir que l'HDO quedava atrapat al cicle de l'aigua de mart mentre que l'H2O tendia a escapar a l'espai. S'ha pogut arribar a aquesta conclusió gràcies a les restes d'aquestes dues partícules trobades als pols de Mart i en un meteorit de 4000 milions d'anys d'antiguitat. Gràcies a aquestes dades s'ha pogut determinar com succeïa el cicle de l'aigua a mart, la quantitat de líquid que passava a l'espai i la quantitat de líquid que es quedava al planeta. Aquest estudi proporciona una estimació sòlida de la quantitat d'aigua que va tenir Mart en algun moment de la seva vida i també ha permès esbrinar que Mart va ser un planeta molt humit durant un període de temps molt llarg, cosa que indica que podria haver estat un planeta habitable.

A través d'aquest estudi hem pogut comprendre molt millor la història del nostre planeta veí. La possibilitat de pensar en formes de vida a mart ens obliga a pensar en un temps molt llunyà, però ens dona una visió de que aquest planeta, tot i que pugui  semblar  molt hostil i diferent al nostre en un passat va ser similar al planeta Terra i ara les hipòtesis sobre formes de vida a Mart es fan més sòlides gràcies a aquest descobriment. Els científics, per raons de proximitat i condicions ambientals només veuen possible en l'actualitat la colonització d'aquest planeta, per tant, tota informació que puguem rebre sobre Mart és benvinguda perquè no podem descartar la possibilitat d'haver d'emigrar cap a allà. Trobo de vital importància aquest descobriment, i opino que dona un petit raig d'esperança a la possibilitat de poder viure en un altre planeta que contingui aigua que no sigui el planeta Terra. És obvi que omplir d'aigua un 19% de la superfície de Mart és una tasca molt difícil i que requereix molta paciència, però ara sabem que és possible i si la ciència està de la nostra part, podrem modificar l'atmosfera de mart mitjançant l'ajuda de plantes introduïdes per nosaltres i qui sap si alguna generació de la espècie humana tindrà el plaer de presenciar l'aparició d'aigua gràcies a l'acció humana després de 4500 milions d'anys. Si ja va ser possible en el passat, qui ens diu que no pugui tornar a ser-ho en un futur.

Sebastián Jiménez 1rBatx B