L'article
que he escollit es titula "Comorbilidad psicológica en la
diabetes" i va ser publicat per la revista
científica "Mente y Cerebro" el gener de 2015. Els autors són la
psicòloga Phoebe Cyra Fleischer i el professor de psicologia clínica de
l'Escola Superior de Psicologia de Berlín Frank Jacobi.
Aquest
article parteix de la base que les persones diabètiques tenen un 20% més de
possibilitats de desenvolupar un trastorn d’ansietat. Això és així perquè el
pacient ha d’estar sempre pendent del seu nivell de glucosa en sang i
actuar segons li convingui. En aquest punt, se’ns presenta el concepte de
comorbiditat: quan diverses anomalies es desenvolupen de manera simultània.
Aquest factor és negatiu per la salut del pacient ja que és difícil trobar opcions
terapèutiques independents i que siguin compatibles entre si. Malgrat tot,
també hi ha possibilitats: en el cas dels diabètics, se sap que una teràpia
conductual o l’activitat física, a més de millorar els símptomes depressius,
afavoreix la regulació de la glucèmia per part del pacient. Un altre tema que
tracta l’article és que l’estat anímic pot influir en l’aparició d’aquesta
malaltia així com les alteracions orgàniques també poden conduir, lògicament, a
trastorns depressius. Per acabar, se’ns demostra una vegada més que la ciència
és àmplia i que encara queden coses per descobrir. Això sí, la resposta
d'aquesta incògnita l’haurem de cercar al sistema endocrí!
Pel que fa a
l’anàlisi de l’article, és un text llarg de 5 pàgines però, malgrat tot, és
ràpid i fàcil de llegir. Per una banda, introdueix el tema a partir d’una
història que podria ser real. A partir d’aquí, el lector es fica dins la
lectura i li vénen ganes de continuar descobrint. Més endavant, entra més en
matèria i raona científicament el tema que ens presentava. El llenguatge sempre
és molt entenedor inclòs en la part més complexa, que és quan s’expliquen els
processos hormonals. Al final, conclou anunciant que encara queda un bon camí
per descobrir, fet que a mi personalment, em fa venir ganes de convertir-me en
investigador científic. L’explicació està acompanyada de dibuixos que
representen el text i també trobem requadres que remarquen el més important de
l’article, defineixen conceptes clau o bé mostren estadístiques interessants.
Tot i que és un bon article, des del meu punt de vista trobo que és una mica
desordenat i que encara que és molt amè, es va repetint contínuament. En
definitiva, us recomano a tots aquest article.
Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada