Segon transplantament de cara realitzat per l'hospital Vall d'Hebron

El diari “El Mundo” entre d’altres va publicar aquesta notícia el 30 de Març de 2015 el mateix dia que es va fer oficial la notícia. L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona realitzava amb èxit el seu segon transplantament de cara després d’haver realitzat el primer del món l’any 2010. De nou aquest hospital és el primer en realitzar un transplantament d’aquesta dificultat a un pacient que estava condemnat a morir si no era intervingut. 

Al món s’han realitzat un total de 35 intervencions d’aquest tipus i aquesta última era la quarta que es realitzava. Era una intervenció d’alta complexitat on va ser intervingut un home de 45 anys per un equip interdisciplinari format per un total de 45 professionals. La intervenció va durar un total de 27 hores. El pacient patia una greu deformació deguda a una malformació massiva arteriovenosa que l’afectava des de feia 20 anys i li provocava problemes de visió i parla. Després d’haver patit diverses intervencions a hospitals internacionals i nacionals se l’havia considerat inoperable, fins que aquest any l’hospital Barceloní realitzava amb èxit el trasplantament dels dos terços inferior de la cara, el coll, la boca, la llengua i la faringe. “El pacient estava condemnat a morir després de ser considerat inoperable” deia el cap de cirurgia plàstica de l’hospital, el doctor Joan Pere Barret. El pacient intervingut que ha decidit que es mantingui el seu anonimat i considera que l’equip ha fet un gran treball i es troba molt a gust actualment ja que els problemes que tenia abans han desaparegut, tot i així, li queda un llarg procés de rehabilitació per poder tragar i expressar-se correctament.

Totes les notícies d’aquest tipus són gratificants de sentir, ha estat una gran tasca elaborada per l’equip d’aquest hospital i també s’ha de tenir en compte el gran paper que ha tingut el donant en tot aquest procés, una persona que abans de morir ha fet una acció realment generosa i que l’honra. Destacar sobretot el grau de dificultat de la intervenció que segons el doctor Barret hi havia un alt risc de mort degut a al comportament d’un tumor extremadament agressiu que havia conquerit  bona part de les artèries de la cara i del coll. Finalment cal destacar el gran paper dut a terme pel personal encarregat de la rehabilitació del pacient, és a dir, totes les infermeres, auxiliars d’infermeres de la unitat de cremats, el servei de rehabilitació, fisioteràpia, psiquiatria i el servei social del centre. És una gran notícia pel món de la medicina i demostra que hi ha intervencions que són possibles tot i aparentar una gran dificultat.

Sebastián Jiménez 1r Batx B