El festival de la ciència

Aquest últim cap de setmana de juny es celebra a Alcobendas (Madrid) l'anomenat "Finde Científico" organitzat pel MUNCYT (Museu Nacional de Ciència i Tecnologia). Aquest esdeveniment, és una jornada en la qual la institució abans citada apropa a la gent la ciència i la tecnologia. Ho fa mitjançant escoles, centres d'investigació i museus. 

El MUNCYT és una xarxa museística d'àmbit nacional que es dedica a divulgar tan ciència com tecnologia. Posseeix 15000 instruments científics, dels quals podem trobar alguns que són del segle XVI! El MUNCYT té dues seus, una a Alcobendas i l'altra a La Coruña. A part de les dues seus, i com ja he dit abans, el MUNCYT fa exposicions científiques i tecnològiques arreu de l'estat espanyol.

Després d'indagar una mica per la seva web, he descobert que en la web del MUNCYT  fan descripcions sobre els instruments científics que tenen. He trobat bastant interessant això ja que tot i que potser no puguis anar a les exposicions, igualment des de casa teva pots entrar a la web i gaudir dels diferents instruments. 

Per últim, m'agradaria demanar al MUNCYT que obrís una nova seu. Dic això ja que crec que en aquest país molta gent desconeix molt la ciència (i la tecnologia) i crec que es perden molt. 

Carles Parra

1r Batx A

NGC 1512, la galaxia caníbal vuelve al ataque

"Es la primera vez que se observa un asesinato galáctico con tanta nitidez. La culpable aún tenía «cadáveres» de otras galaxias en su interior cuando engullía a otra más pequeña"

http://www.abc.es/ciencia/20150521/abci-galaxia-glotona-201505201702.html

El 29 de maig de 2015 va sortir al diari ABC un article sobre una galàxia poc comú, una galàxia que tenia alguna cosa en particular que la feia especial.

És el cas de la galàxia NGC 1512. Per seguir la historia, primer hem de conèixer els seus inicis: després del Big-Bang, (no es sap per què) grans quantitats de matèria van començar a agrupar-se en diferents zones. Va ser l’inici de les primeres galàxies i cúmuls, on els principals compostos eren l’heli i l’hidrogen, que es van acumular tant que es van crear les primeres estrelles. I arribem al punt on hem de saber que dins d’aquestes s’arriben a temperatures tant elevades que els àtoms pateixen reaccions de fusió nuclear, fet que fa que apareguin elements més pesats com poden ser el carboni o l’oxigen.

Imatge de la galàxia NGC 1512

«Pero en lugar de eso, nos encontramos los remanentes de otras galaxias que habían sido engullidas antes», (referint-se a quantitat d’Heli i Hidrogen) recorda Ángel López-Sánchez, el director de l’estudi i integrant del l’equip d’astrofísics de l’Observatori Astronòmic Australià que ho ha portat a terme (és un projecte entre espanyols i australians). Així doncs, dins d’aquesta galàxia s’ha trobat material pesat que no podria ser-hi a causa de la quantitat d’estrelles que hi trobem, i ha fet arribar a la conclusió que aquesta galàxia s’ha menjat a les seves companyes.

«Cada galaxia es como una persona independiente. Es cierto que todos tenemos rasgos similares que nos definen como "humanos", pero para entender bien a cada persona hay que saber su "historia peculiar" y la vida y experiencias que ha sufrido. Con las galaxias ocurre lo mismo».

Ángel López-Sánchez

Realment és interessant com podem estar tant absents de tot el que succeeix a l’Univers i lo curiós que pot arribar a ser el comportament de les galàxies, que per a nosaltres són poc conegudes. I és increïble com, per mitjà de la ciència, els investigadors poden arribar a conclusió com que una galàxia s’ha menjat a una altre.

I a part d’això, també et fa pensar en lo diminut que som en aquest univers i com l’espècie humana ha aparegut mitjançant processos tant complexos que encara estem estudiant. És això el que més m’ha cridat l’atenció i sobre el que voldria saber més en un futur, perquè trobo d’allò més curiós el fet de que més enllà hi ha més coses que naus espacials i extraterrestres.

Fernando Aguilera Fernández

1r BATX A

Nova arma làser

Luz verde del Pentágono a las pruebas de su 'arma láser'

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/05/26/5564501fca4741b5698b4577.html

El passat 25 de maig del 2015, va sortir al diari El Mundo un article que em va cridar l’atenció: una nova arma laser inventada pels nord-americans, un arma la qual ja se li ha donat la llum verda per ser provada.

                               

                                           

Aquest escrit ens parla sobre el nou invent creat pel departament de defensa dels Estats Units, el qual ells asseguren que és “una respuesta rápida i eficaz a este tipo de amenazas” referit als últims avanços de la ciència internacional com els avions tripulats i no tripulats que poden suposar algun tipus de perill per la població del país corresponent.

Com assegura el director del programa Rich Bagnell, els obstacles que suposa una creació d’un laser, d’estat sòlid amb un poder sense precedents i una gran qualitat, són d’uns nivells tècnics enormes. Però tot i això, han aconseguit dur-lo a terme i, després de molta investigació, han aconseguit “treure’l del laboratori” i començar a fer proves amb ell, contra algunes amenaces que es podrien donar com míssils o coets.

Això possiblement és el que m’ha cridat més l’atenció: els humans avancen, científicament parlant, cada dia més, i això podria ser tant bo com dolent. Fent referència a una entrevista que vaig llegir sobre un viatge a un asteroide per preparar-se per anar a Mart (http://www.elmundo.es/ciencia/2015/05/30/556894f522601dae688b458f.html) , és una ciència purament “bona” per així dir-ho, en canvi ciències que avancen com a mètode de destrucció, en pot fer fer plantejar-nos sobre on anem l’espècie humana, on hem anat a parar creant armes contra nosaltres mateixos.  Perquè això és defensiu (el làser) però podrà arribar el dia en que aquests làsers es transportin a les guerres, i les conseqüències podrien ser nefastes, ja que si tenint armes com les que tenim continua morint MOLTA gent, no voldria imaginar-me amb armes com làsers en un terreny de batalla.

Fernando Aguilera

                                                                                                                                            1r BATX A 

Podem abusar dels "espressos"?

El dia 27 de maig, en el diari "El País", Emilio de Benito va publicar un article prou curiós sobre el cafè i que portava com a títol "No más de cinco cafés expreso al día".

https://curitibarestaurantweek.files.wordpress.com/2011/09/cafe-espresso.jpg

Segons un informe de l'EFSA (l'Agència Europea de Seguretat Alimentària) el màxim d'espressos que es pot prendre un adult sense prendre cap risc és 5. Concretant més, hem de dir que el màxim en mil·ligrams serien 400 (mil·ligrams de cafeïna, és clar), que vindrien a ser 80 mil·ligrams per cafè.

Però això no s'acaba aquí. I és que l'informe de l'EFSA és aproximat ja que el límit el posa el pes de la persona en qüestió. No obstant, el correcte és prendre com a màxim 5,7 mil·ligrams per cada quilogram de pes corporal. 

Cal dir, també, que l'EFSA desmenteix el fet que la cafeïna fa aprimar, té propietats antioxidants o que produeix benestar. Ara bé, sí que esmenta moltes de les conseqüències negatives del consum de cafeïna.

Per acabar l'informe, l'EFSA recalca que no és gens recomanable prendre més de 200 mil·ligrams d'un sol cop o dues hores abans de realitzar exercici físic. A tot això, l'informe també avisa que prendre més de 100 mil·ligrams de cafeïna abans d'anar a dormir pot provocar malsons.

Com ja he dit abans, em va semblar un article prou curiós ja que a diferència dels ja habituals articles científics sobre l'univers i els astres (que estan molt bé, sí, però ens queda una mica lluny) és un article que ens toca de ben a prop ja que molts prenem cafè. 

Carles Parra

1r Batx A

La motivació dels hackers

El dia 24 de maig de 2015 va aparèixer una notícia al diari la Vanguardia sota el títol: "Els virus que s'estan fent d'or gràcies als incauts".



Tot va començar quan tres joves programadors (Robert Thomas, Douglas i Victor Vysotsky) van crear un joc anomenat Core war. Aquest joc, el qual consistia en apoderar-se de tot l'ordinador objectiu abans que els altres, va ser el precursor dels virus informàtics actuals. 

Fred Cohen va utilitzar per primer cop al 1984 el terme virus informàtic i el va definir com "el programa que pot infectar altres programes, incloent-hi una còpia possiblement evolucionada d'ell mateix. Durant aquella època els hackers creaven virus per demostrar la seva habilitat tècnica i guanyar prestigi entre els hackers. 

Tot i això aquesta motivació va canviar radicalment i al 2005 Panda Security va llençar un informe que deia que els hackers s'havien adonat que la creació d'un malware podia significar un negoci molt rendible. També van destacar que el 90% dels atacs informatics eren buscant un benefici econòmic i el 10% restant per motius polítics com podria ser per exemple Anonymus. 

Actualment els hackers han tingut com a objectiu un terreny fins ara inexplorat i molt dèbil, els smartphones. Apart de que un smartphone és molt vulnerable és un objectiu dels hackers ja que portem el mobil sempre amb nosaltres i hackejar-lo significa saber tota la vida de la persona que n'és propietari.

Una altre manera molt habitual de hackejar és introduir un malware a un programa que quan te'l baixes s'activa. La gent que es baixa il·legalment programes que normalment són de pagament són una víctima comuna d'aquesta pràctica.

Pau Solé
1r batxillerat A

Microbateries

El dia 21 de maig de 2015 va aparèixer una notícia al diari la Vanguardia amb el títol: "Una batería minúscula para suministrar energía a microchips"

 

Amb els últims avenços tecnològics hi ha hagut una gran tendència en reduir la mida dels aparells electrònics. Per aquest motiu moltes vies d'investigació han agafat el repte de fabricar bateries molt més petites. En aquests moments els científics de la Universitat d'Illinois estan desenvolupant una microbateria per poder-la introduir en xips i així subministrar energia a objectes petits i sense necessitat d'una font d'energia externa.El resultat ha estat una bateria que utilitza ions de liti de 10 micres de gruix (0,01 mil·límetres) amb la capacitat, de moment, de subministrar energia a un LED.
Els dispositius molt petits normalment utilitzen una energia externa, a causa de les dificultats que pot comportar portar una bateria massa pesada. No obstant això, segons els desenvolupadors, aquesta proposta pretén desenvolupar un mètode eficaç per fabricar microbateries d'alt rendiment a gran escala.

Tal i com el professor responsable de la investigació, Paul Braun en PhysOrg, ens explica: "Aquesta microbateria 3D té un rendiment i escalabilitat excepcional, i creiem que serà rellevant per a moltes aplicacions". 

Les noves bateries podrien ser utilitzades una gran varietat de productes, com en sensors i transmissors sense fils, en implants mèdics i qualsevol altre dispositiu petit que necessiti d'una font d'alimentació independent cosa que pot millorar molt el funcionament de tots aquests dispositius.

Pau Solé
1r batxillerat A

Nanotecnologia

Aquest dimecres passat dia 27 de maig a les 19:30 es va realitzar una conferència al Centre Cultural de Sant Josep sobre la nanotecnologia. La conferència tenia per títol “Un passeig pel nanomón: la revolució de les nanotecnologies”. Va parlar Jordi Diaz, llicenciat i doctor en ciències químiques per la UB i enginyer de materials a la politècnica. Actualment coordina la unitat de tècniques nonomètriques i és responsable de la nanodivulga UB.

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i alteració de les propietats físico-químiques de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i molècules a escales de milionèsimes de mil·límetre. Això ens obriria les portes a la creació de materials més forts, més resistents, a la cura del càncer de forma no invasiva...

El que fa summament important la nanotecnologia és la capacitat d’aplicacions generals que fa que sigui un gran salt d’innovació que afectarà a la ciència sencera, ja que abraça tots els camps.

La nanotecnologia existeix des de fa temps, tot i que no es coneixia amb aquest nom. Les nanopartícules, les superfícies nanoestructurades i els nanomaterials són presents a la natura, i la humanitat sempre ha fet ús de les seves propietats. Sorgeix gràcies a:

•  avenços tècnics com ara la microscòpia que ha permès als científics veure i manipular la matèria a la nanoescala
• avenços en fabricació propiciats per la indústria de la microelectrònica
• avenços de síntesi tant en la indústria orgànica com inorgànica, que han permès la producció comercial de dispositius d’escala nanomètrica
•  avenços científics en física i química que han propiciat la comprensió de com i per què les propietats de la matèria canvien de manera tan dràstica a la nanoescala;
• avenços biològics encapçalats per les indústries farmacèutica i bioquímica, que han permès d’acoblar molècules biològiques de nanoescala a superfícies inorgàniques com ara vidre, metall i plàstic 
• augment del finançament governamental destinat a nanotecnologia, en especial en els darrers cinc anys

Informació sobre la conferència extreta de: http://pessicsdciencia.blogspot.com.es

Tere Puigferrat Pérez 

1r Batxillerat A

Els europeus ens assemblem més del que sembla

El passat dia 24 de maig el diari "La Vanguardia" va publicar un article anomenat "La mayoría de los europeos comparten antepasados recientes".

Gràcies a un recent estudi fet a 2.257 persones de 40 països diferents, la Universitat de Califòrnia ha demostrat que els europeus tenen uns avantpassats recents. Cal dir que els investigadors esperaven que la relació fos molt més llunyana, però al final ha resultat no ser així.

L'estudi genètic es basava en la relació entre la llargada dels segments d'ADN i la relació familiar. M'explico, els segments compartits entre pares i fills eren més llargs que els segments de cosins germans. I els segments de cosins germans més llargs que els de cosins segons (i els de segons més que els de tercers, i així successivament). Per tant, com més llarg eren els segments d'ADN, més estreta era la relació genètica (i viceversa). Gràcies a aquesta característica, el que van fer els investigadors va ser buscar els parents més llunyans possibles dels europeus. No obstant, i per a sorpresa dels científics, es varen trobar avantpassats comuns de fa tan sols 500 anys. 

Aquest estudi és molt important ja que ajuda a reconstruir la història d'Europa i a saber els moviments de les poblacions durant l'últim mil·lenni. 

Un dels autors d'aquest estudi, Graham Coop, va afirmar que s'ha de tenir present que els escrits antics poden mentir, però la genètica no.

Si ens referim a l'article cal dir que és un gran pas endavant per a la reconstrucció dels moviments dels nostres avantpassat en Europa, però em temo que no tindrà la repercussió que hauria de tenir. En canvi, des del punt de vista formal, crec que està ben estructurat i tot i no ser gaire llarg és bastant complet.

https://albabasurto.files.wordpress.com/2012/04/genetico.jpg

Carles Parra 

1r Batx A

Brian Greene: Making sense of string theory 

El físic Brian Greene explica en aquesta xerrada la sorprenent teoria de les cordes, la idea que minúscules cordes d'energia vibren a 11 dimensions i que creen cada partícula i força de l'univers. 

https://www.ted.com/talks/brian_greene_on_string_theory

Brian comença els 19:06 minuts amb una breu introducció històrica necessària per comprendre de forma bàsica la teoria. Ens parla sobre Einstein, Theodor Kaluza, Newton... Ens explica els seus descobriments, els seus fracassos i el que van aportar. A partir del descobriment de l’existència de més de 3 dimensions, s’intenta trobar una teoria amb la que es relacioni tot, des de la gravetat fins a els quarks.

Greene diu també que hi ha 20 nombres per descriure el nostre univers. M’explico, penseu en una trompa (instrument de vent), les vibracions de les ones d’aire estan afectades per la forma de l’instrument. A la teoria de les cordes, tots els nombres són el reflex de la forma amb la qual les cordes poden vibrar. Si calculéssim aquests 20 nombres seriem, possiblement, capaços de dir perquè l’univers és com és i saber més sobre totes les dimensions. Respecte aquest últim tema, Brian, explica un experiment molt interessant que es tenia previst fer durant aquella època en el CERN.

Crec que és una xerrada difícil, però molt interessant i productiva. 

Tere Puigferrat Pérez

1r Batxillerat A

Investigadors de l'UJI desenvolupen un dispositiu per obtenir hidrogen a partir d'aigua i llum solar

Buscar recursos energètics alternatius que realment siguin efectius per cobrir les necessitats energètiques creixents que necessita el nostre món és un gran problema que agita el món ja que tots sabem que no podrem dependre eternament dels recursos fòssils com ara el petroli o el gas, entre altres.  Un bon substituït és el hidrogen. L’hidrogen té un gran potencial per ser utilitzat com a combustible i a més és més barat. El problema que té l’hidrogen és que no és molt estable en un medi aquós.

Però aquest més de maig un grup d’investigadors de la Universitat de Jaume I han aconseguit desenvolupar un dispositiu que permet reduir la quantitat d’aigua en l’hidrogen gràcies a l’energia solar. D’aquesta manera l’hidrogen aconsegueix estabilitzar-se excel·lentment i treure rendiment d’aquest. Segons Sixto Giménez, El dispositiu creat ha aconseguit produir hidrogen estable a partit de l’aigua durant aproximadament tres hores seguides. Ara el que estan intentant és millorar el rendiment del dispositiu perquè la conversió energètica sigui més alta.

És possible que dintre de poc les fonts d’energia a les que estem acostumats comencin a tenir un paper secundari en les nostres vides i que les fonts d’energia alternatives guanyin més pes en el nostre món en constant evolució.

Investigadors del projecte de l?UJI

Alex Molina

1r Batxillerat A

Descobreixen la galàxia més llunyana fins ara

Un equip de investigadors de EEUU, El Regne Unit i Holanda han descobert gràcies als telescopis Keck (uns telescopis gegantins amb un mirall de 10 metres de diàmetre ubicats a Hawai) descobrir la galàxia més llunyana coneguda fins ara, situada a més de 13.000 milions d’anys lluny de La Terra. Han decidit denominar-la “EGS-zs8-1”.

En realitat, aquesta galàxia va ser descoberta gràcies al telescopi Hubble i Spitzer (infrarojos). Però el problema d’aquests telescopis és que només poden analitzar galàxies d’una en una i no va ser fins que van observar aquella zona amb els telescopis Keck els quals poden veure varies galàxies alhora que havia aparegut la nova galàxia ja que en anteriors observacions no estava.

Com han descobert aquesta galàxia? El passat 5 de maig de 2015 es va detectar per primer cop la llum provinent d’aquella galàxia, de manera que es va confirmar que era una galàxia molt recent. Es va crear fa només 670 milions d’anys després del Big Bang  (La nostra galàxia té 5000 milions d’anys), de manera que ha superat el rècord de la antiga galàxia més jove que té 670 milions d’anys i es troba a 13.800 anys llum de La Terra.

El Institut Científic del Telescopi Espacial està construint el telescopi espacial James Webb el qual estarà acabat l’any 2018. Es pretén que amb aquest telescopi més potent que el Hubble permeti fer grans descobriments i permetre proporcionar més informació de la galàxia EGS-zs8-1 als astrònoms en un futur.

Telescopis Kerck en Hawai

Alex Molina

1r Batxillerat A