El passat 4 de
maig del 2015 es va publicar al New York Times una notícia que duia per titular
: Making sense of the Chemistry that ledto life on Earth, Trobant un sentit a la química que va permetre la vida a
la Terra.
La hipòtesis
proposada per John Sutherland, un químic de la Universitat de Cabridge
(Anglaterra) és la següent:
L’acció de
Júpiter i Saturn (que orbitaven molt més a prop del Sol) van deixar anar una
cascada d’asteroides : el Bombardeig Pesat Tardà, que va arribar mínimament a
la Terra. Amb la calor d’aquests impactes, el carboni dels meteorits va
reaccionar amb el nitrogen de l’atmosfera per formar cianur d’hidrogen. El
cianur es va dipositar al fons de grans piscines d’aigua i reaccionava amb
metalls que feien que s’irradiés amb llum ultraviolada per acabar-se dissolent.
Es diu que es van formar precursors de lípids, nucleòtids i aminoàcids. Són els
tres components significatius d’una cèl·lula.
Després de la
seva descoberta probable, va desenvolupar aquest escenari geològic, reproduint
les condicions que requeria la química de la vida.
Segons la
descoberta del Dr. Sutherland fa sis anys, la clau del món és l’ARN. L’ARN es
considera la primera molècula portadora d’informació i no l’ADN, ja que també pot
actuar com un enzim per crear més ARN. Es compon d’una cadena de nucleòtids i
cadascun està format per una ribosa + una base nitrogenada + un grup fosfat.
Després de deu
anys d’investigació i proves de diverses combinacions, el Dr. Sutherland va descobrir que la solució no era
construir la ribosa i les unitats de sucre per separat d’una manera metòdica ja
que l’addició d’un altre producte químic simple converteix aquest híbrid en un
ribonucleòtid.
El Dr.
Sutherland i el seu grup ha passat els últims sis anys fent experiments per
veure com la química del ribonucleòtid es pot vincular de nou al cianur
d’hidrogen com a punt de partida. Fins ara han demostrat maneres de generar 12
dels 20 aminoàcids utilitzats en les proteïnes, dos dels quatre ribonucleòtids
d’ARN, i glicerol 1-fosfat, són el bloc universal de construcció dels lípids a
partir dels quals es formen les membranes cel·lulars.
Els seus
resultats van ser publicats a la revista Nature Chemistry.
Malgrat les
teories del Dr. Sutherland alguns investigadors són partidaris de la
variabilitat de condicions que fan possibles la vida i que diuen que són
incompatibles ja que per exemple alguns productes químics del Dr. Sutherland no
poden ser barrejats tots alhora, segons els seus esquemes perquè cal que aquests
productes siguin lliurats de forma seqüencial o simplement que els processos proposats
no es poden assegurar de que procedeixin sempre de la mateixa manera.
Dr Benner
(director de la Fundació per l’Evolució Molecular Aplicada a Gainesville): “Un
món d’ARN està carregat amb diverses paradoxes no resoltes.”
La vida pot
ser encara poc probable, però almenys està començant a semblar gairebé
possible.
Clara Nogué i Ansón
1r BATX B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada