La primera pierna artificial que siente

http://es.euronews.com/2015/06/11/la-primera-pierna-artificial-que-siente/

El passat 11 d’Abril de 2015, a la web www.euronews.com es va publicar una noticia sobre una nova cama artificial que tenia la capacitat de que, el seu portador, sentís el que sentiria una persona amb una extremitat normal.

L’austríac Wolfgang Rangger té la primera cama artificial que transmet informació sensitiva al seu portador.  Aquest professor va perdre la seva extremitat al voltant de 2007. Durant un període de temps, ha estat provant pròtesi noves, i hi ha hagut una que li ha permès fer tot tipus d’activitats, fins i tot esport de risc com podem destacar l’escalada. Això és possible gràcies a uns sensors col·locats en la part inferior de la planta del peu. Aquests, cada vegada que se li aplica pressió, envien petits estímuls al cervell gràcies a connexions que s’estableixen entre la cama i  els nervis restaurats anteriorment mitjançant una intervenció quirúrgica. Això ha suposat que el propietari d’aquesta cama tingui més seguretat a l’hora de trepitjar diferents superfícies, ja que el notar el material d’aquestes, pot saber si rellisca o no (per exemple), i evitar accidents.

Sincerament, em sembla un avanç bastant interessant en el món de la ciència i en la comunitat ja que no només es pot arribar a salvar vides (en casos extrems en el que la pròtesi no sensitiva tingui alguna repercussió negativa, ja que com hem dit no té cap mena de capacitat sensitiva) però el més important és que, tot i que no sigui un invent que ens serveixi per a la majoria de gent, hi ha persones que poden agrair infinitament la opció de tenir la capacitat de tornar a sentir una extremitat que creien perduda per sempre.

És una sensació que possiblement la majoria de nosaltres no tindrem mai, la de perdre una cama, però si arribés aquest moment, hi hauria alguna cosa que ens empenyeria a buscar aquesta sensació.

Fernando Aguilera Fernández

1r BATX A

L' alzhéimer, un trade-off

La informació que he utilitzat per a fer aquesta publicació prové del article de Javier Yanes "Más razones para sospechar que el alzhéimer es un peaje evolutivo" una continuació d' un article anterior anomenat Ah, pero ¿hay que pagar peajes por evolucionar?. L' article va ser publicat el 12 de Juny al blog ciencias mixtas del 20 minutos.

En aquest article es tracta el tema del trade-off: un concepte ja ideat per Darwin en el que es diu que quan una espècie s'especialitza molt en una branca de les seves característiques al final li sorgeix un desavantatge, una mena de peatge evolutiu.

En el cas dels humans al haver-nos centrat en l'evolució a nivell cognitiu, cosa que no ens fa ser més evolucionats que altres espècies, un dels nostres peatges evolutius és l' Alzheimer. Una malaltia mental que cada vegada s'estén més entre la gent gran. Es calcula que les probabilitats de tenir Alzheimer als  vuitanta-i-cinc any és del cinquanta per cent. Les probabilitats de tenir Alzheimer estan   relacionades amb el gen APOE ε4 , però aquest mateix gen també té els seus certs avantatges com per exemple la protecció davant: infarts deguts al estrès, dany hepàtics produïts per virus i davant avortaments espontanis. Així ens trobem amb un altre cas de trade-off un concepte que crec que no passarà desapercebut d' aquí uns pocs anys.

Crec que aquest article té la seva part positiva i negativa ja que és un tema poc conegut i interessant però en la meva opinió al posar-hi tantes dades i nous conceptes acabes una mica col·lapsat.
Per acabar espero que la conclusió catastrofista que l'autor fa al final de l'article no es compleixi ja que segons molts biòlegs no hi han moltes probabilitats de curar aquesta malaltia sinó és que el gen APOE ε4 acabi desapareixent.

Oscar Nates Mata

La sort somriu a Philae

Aquesta notícia està extreta del article "La ESA intentará una arriesgada aproximación con su sonda Rosetta para escuchar a Philae", publicat al diari digital 20 minutos al dijous 18 de juny.

Degut al mal aterratge que va provocar que Philae no obtingues la suficient llum solar per poder funcionar , es va perdre la esperança d'analitzar l'atmosfera i l'escorça del cometa 67P/CG. Però el passat cap de setmana el mòdul d'aterratge Philae després de set mesos de hibernació va tornar a la vida i va contactar amb la terra. Ara l' agencia espacial europea esta plantejant aproximar la sonda rosseta encara més al cometa per a poder millorar les comunicacions entre aquesta i Philae. La operació podria semblar  simple ja que només hauria de reduir el radi de la seva òrbita en només 40 km, el problema és que com que el cometa s'aproxima al Sol aquest allibera molt pols i fa l'aproximació molt complicada.

Si l'operació es realitza amb èxit Philae podrà enviar informació molt útil des de com es van formar els planetes a com a evolucionat la vida, ja que els cometes al estar formats per gel i roca conserven molècules orgàniques antigues.

Al final el problema de l'aterratge s'ha convertit en la seva salvació ja que segons Jean-Pierre Bibring, el científic principal de Philae, el mòdul d'aterratge no hagués sobreviscut si hagués aterrat on estava planejat que ho fes ja que les temperatures al cometa són extremadament altes on no dona l'ombra, "no hay mal que por bien no venga".

Aquest article m'ha semblat molt correcte ja que s'alimenta de bones fonts i molt interessant ja que es un tema de actualitat que canviarà el futur de la ciència i m'ha semblat curiós que al final el que al principi va semblava un error s'ha convertit en un èxit.

Oscar Nates Mata

Hyperloop, a la recerca del vehicle del futur

"Diseña el primer prototipo de «Hyperloop» y haz historia ", aquest article va ser publicat el dimecres diset de juny al diari digital del ABC.

L' article anima a joves enginyers i dissenyadors a publicar a la pagina de spacex , l' empresa de Elon Musk, el pensador del Hyperloop, un prototip d' aquest vehicle.

L' Hyperloop es un projecte on s' intenta crear un vehicle en el que unes  càpsules es desplaçen a velocitats pròximes als 1000Km/h dintre d'uns tubs a baixa pressió. Les càpsules levitarien mitjançant un llit d'aire generat per la pròpia càpsula  juntament amb la repulsió magnètica produïda entre la càpsula i el tub , desplaçant-se mitjançant uns ventiladors de gran potència integrats a la càpsula .

Segons els físics aquest projecte es factible a nivell teòric encara que a la pràctica dubten que les mesures de seguretat siguin suficients, ja que a aquestes velocitats un petit sot faria que l' increment de la força G dintre del vehicle en pocs segons, sigues mortal per als seus tripulants.

D'aquest article cal destacar el seu punt de vista crític respecte l ' Hyperloop basada en l' opinió el físic Nord Amèrica James Powell, que veu poc probable la realització d'aquest projecte.

L'article m'ha semblat força interessant però per una altra banda em sembla que no explica amb prou profunditat que és l' Hyperloop.

Oscar Nates Mata

Permanencia de l'objecte

Jean Piaget va ser un biòleg i psicòleg Suïs que es va dedicar a la investigació de la capacitat dels nadons de assimilar l'existència d'un objecte quan desapareix de la seva vista.

He trobat aquesta entrada en un blog que parla sobre la teoria que va ser inicialment desenvolupada per Jean Piaget. Aquesta teoria diu que els nadons necessiten una certa edat per ser capaços de saber que els objectes existeixen encara que no els estiguin veient i altres coses relacionades amb la capacitat de recordar objectes o coses que no estan passant en aquell instant davant dels ulls del nen. concretament diu que:
Dels 7 als 8 mesos un nadó buscarà un objecte si esta parcialment amagat i ell sap i pot veure on es troba.
Dels 12 als 16 mesos si s'amaga un objecte de manera que el nen no veu com ni on està amagat no hi haurà cap intenció de buscar l'objecte.
A partir dels 16 mesos és quan el nen comença a retenir imatges i el coneixement de l'existència dels objectes tot i no veure'ls és llavors que els objectes es tornen permanents per a ell.

En aquesta mateixa entrada d'aquest blog també hi ha un video en el que realitzen diferents experiments per a nens més petits dels que va estudiar Piaget.

És interessant saber sobre l'existència d'aquest primer estudi de Piaget i d'altres que van seguir les seves passes, per veure i entendre de quina manera es comença a desenvolupar el cervell humà. També és interessant veure estudis fets a nadons que encara no han après a parlar i com a partir de la curiositat que tenen per les coses s'adonen i van aprenent del que els envolta. Com també diu en el video els nadons de molts pocs mesos d'edat s'avorreixen de seguida per les coses repetitives i quan una cosa deixa de semblar-los interessant la seva atenció es desvia. Això és degut a que el seu aprenentatge és només a partir de l'observació i la curiositat. Jo crec que hauriem de aprendre alguna cosa dels més petits i veure que fent-se preguntes i encuriosint-se per les coses, és la millor manera d'aprendre

Link a l'entrada d'aquest blog
http://atenciontempranayfamilia.blogspot.com.es/2009/10/la-permanencia-del-objeto.html
Aquest és el link a l'article i aquest al del video al final de l'article.
http://www.dailymotion.com/video/x6plbc_bebes-permanencia-del-objeto_school?start=0

Helena Gené 

1r de Batxillerat C

AVENÇ REVOLUCIONARI: òrgans humans artificials

Aquesta noticia extreta del Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental de IDEC-UPF (http://comunicarciencia.idec.upf.edu/?p=1274) ens parla del prometedor futur de les impressores 3D. Recordem que aquestes  impressores son capaces  de crear objectes tridimensionals de diversos materials. Aquests objectes es creen  a partir d’un disseny fet a d’ordenador i aquest, s’encarrega a través d’un programa d’imprimir l’objecta dissenyat gràcies a unes tintes  que es van dipositant capa per capa seguint el patró dictat. S’han anat produint  avenços cada vegada més impressionants i d’alta precisió. No només s’han centrat en objectes simples sinó que fins i tot ha arribar a estendre’s en el món de la medicina. Es va començar per produir una clau anglesa i s’han anat desenvolupant les tècniques fins a crear pròtesis i es vol arribar a la reproducció de òrgans i teixits. En aquest cas ja no parlaríem d’impressions 3D sinó de bioimpressions. I la biotinta esta formada per diferents agrupacions de cèl·lules obtingudes a partir de cèl·lules mares en el laboratori.

La idea és imprimir cèl·lules en 3D, la qual cosa ja s’està experimentant ,i el següent pas seria desenvolupar òrgans per a la seva implantació en el cos humà eliminant així, la necessitat de donació d’òrgans i els diferents problemes de rebuig.  S’esperen els primers resultats cap a l’any 2040.

Aquí adjunto un parell de vídeos que em sembla que poden ser força interesants:

 https://youtu.be/9D749wZSlb0

http://comunicarciencia.idec.upf.edu/?p=1274

Elisenda Canal 

1 Batxillerat D

Alguns aliments ajuden a preservar la memòria

"Healthy eating and reduced risk of cognitive decline" és un article publicat a Neurology, per un grup de científics dirigits per Andrew Smyth, de la Universitat McMaster en Hamilton, el 6 de maig de 2015. La revista Investigación y Ciencia va publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Una dieta sana contribuye a la prevención del deterioro cognitivo", el 13 de maig.

El grup de científics afirma que menjar fruita,  verdura, peix i fruits secs, a més a més de reduir el consum d'alcohol i carn vermella, contribueix a que les capacitats cognitives i la memòria es preservin en bon estat durant més temps. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi sobre les capacitats cognitives, la memòria i els hàbits alimentaris de prop de 28.000 persones de 40 països, al llarg de cinc anys. Els participants eren majors de 55 anys i tenien un alt risc de patir malalties cardiovasculars. Durant l'estudi, les persones que van tenir un deteriorament cognitiu va ser del 14% entre de les que feien una alimentació saludable i  del 18% entre les que feien una alimentació menys equilibrada.

Font: www.mimandote.com

Segons els autors, el consum de certs aliments ajuda a preservar la memòria. En primer lloc, perquè les fruites, verdures i els peixos contenen nutrients amb propietats antiinflamatòries. En segon lloc, perquè disminueix la pressió arterial i millora el flux sanguini beneficiant el cor i, en conseqüència, el cervell.

Considerant factors com l'activitat física i la pressió arterial alta dels participants, els autors van obtenir resultats similars.

Crec que aquest estudi analitza una mostra suficientment amplia i diversificada, ja que procedeixen de 40 països diferents, amb unes condicions de salut que els predisposa  a tenir aquestes pèrdues de capacitats. No obstant, la diferència del 4% si bé pot ser  significativa no em sembla del tot concloent.

Aquest estudi s'afegeix a d'altres que relacionen una alimentació saludable amb un millor envelliment i un menor risc de demència. De fet, ja ningú discuteix la relació dieta-salut. Per això, em sembla molt positiu demostrar de forma empírica  els efectes de la dieta en la memòria i altres capacitats intel·lectuals, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. De la mateixa forma, Jay Olshansky, un reconegut expert en salut pública de la Universitat d'Illinois, considera que caldria concentrar-se en aturar l'envelliment biològic, és a dir, tot allò que funciona malament quan ens fem grans.

Com que els resultats de l'aplicació d'aquestes investigacions es donaran a llarg termini, penso que també s'ha de continuar treballant en estudis que vagin més directament a aturar el deteriorament de les cèl·lules neuronals i que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Relació directa entre vacunació i xarampió

La revista Investigación y Ciencia va publicar el 20 de març de 2015 la notícia "El descenso de las vacunas y el brote de sarampión en Estados Unidos", que recollia l'estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics per un grup d'investigadors liderats per John Brownstein, de l'Escola de Medicina d'Harvard i de l'Hospital Infantil de Boston.

Font: comentarisvirulents.org

Els científics afirmen que el descens en la taxa de vacunacions ha estat un factor determinant en la propagació d'un brot de xarampió registrat el desembre de 2014 als estats de Califòrnia, Arizona i Illinois. Als Estats Units el xarampió va ser eradicat  l'any 2000, gràcies a l'ús de la vacuna triple vírica que va fer que en aquests anys es registressin només un centenar de contagis. L'any 2014, per contra, les autoritats sanitàries han detectat 644 casos. El brot al que fa referència l'article  va començar abans de Nadal al parc de Disneyland.

Alguns experts ja havien manifestat que la reaparició del xarampió es podia deure a la disminució de la taxa de vacunació de nens amb motiu de la desconfiança generada per alguns rumors infundats que afirmaven que podien provocar malalties greus com l'autisme. De fet, l'estudi va trobar que la taxa de vacunació actual en els estats esmentats, oscil·la entre el 50 i el 86%, quan per tal de protegir a tota la població hauria de ser entre el 96 i el 99%. Els investigadors han desenvolupat un model interactiu que mostra com les diferents taxes de vacunació tenen una relació directa amb la propagació de la malaltia.

Penso que un punt a destacar d'aquest article és precisament aquest model interactiu, ja que representa de forma molt gràfica la relació entre població vacunada i la propagació de la malaltia durant un període de 70 dies.

A més, em sembla molt oportú la realització d'aquest estudi, en un moment en que el nombre de pares que opten per no vacunar als seus fills va en augment, amb el perill que això suposa per a la salut del nen i de tota la població. Precisament, fa uns dies un nen de sis anys, veí d'Olot, ingressava molt greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron diagnosticat de diftèria. És el primer cas que es detecta a Espanya des del 1987 i tal com es produeix als Estats Units, no estava vacunat. Malgrat que els pares ho fan amb tota la bona intenció, cal millorar la informació sobre la vacunació i desmentir les falses teories que mantenen que els riscos són majors que els beneficis.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Els animals sismògrafs

"Changes in animal activity prior to a major (M=7) earthquake in the Peruvian Andes" és un estudi dirigit per investigadors de la Universitat Anglia Ruskin. La revista Investigación y Ciencia va publicar una notícia sobre aquesta investigació amb el títol "Los animales «predicen» los terremotos", el 16 d'abril de 2015.

El grup de científics descriuen alteracions en el comportament dels animals del Parque Nacional Yanachaga de Perú, abans que es produeixi un terratrèmol, un fet que pot ajudar a la predicció de sismes a curt termini. Mitjançant les dades de les càmeres instal·lades al parc que detectaven el moviment dels animals van comprovar que es captava un menor nombre d'animals a mida que s'aproximava el terratrèmol. Es va passar de captar entre 5 i 15 animals un dia normal, 5 o menys 23 dies abans, a cap la darrera setmana.

Font: diarioecologia.com

Segons l'estudi, aquesta conducta inusual dels animals s'associa a les pertorbacions en la ionosfera  que es produeixen per les ones de molt baixa freqüència a la zona de l'epicentre. Una altra causa provable són els ions amb càrrega positiva presents a l'aire, que es generen en grans quantitats per les tensions creixents sobre les roques de les capes profundes prèvies al terratrèmol. Aquests ions positius produeixen el síndrome de la serotonina que provoca inquietud, agitació, hiperactivitat i confusió tant en els animals com en els éssers humans.

L'article m'ha sembla molt interessant perquè si bé tothom ha sentit alguna vegada anècdotes relatives al comportament dels animals i la seva capacitat per predir fenòmens sísmics, aquest estudi ho justifica científicament: demostra el canvi de comportament dels animals del Parque Nacional Yanachaga les setmanes i els dies previs a un sisme i ho associa a una modificació de l'ambient produïda durant les fases que precedeixen al terratrèmol. Seria interessant poder comprovar aquesta teoria en altres zones on es produeixi un sisme i utilitzar aquestes alteracions en el comportament dels animals com a avís per als humans i evitar en el possible les seves conseqüències.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Això sí que és mirar de nou

En el següent article us parlaré sobre la conferència feta per Neil Harbisson a "TED Talks" el juny del 2012 que porta com a títol "I listen to color".

Segurament heu sentit a parlar d'aquest home ja que és considerat un cyborg gràcies a l'invent que porta incorporat. Neil Harbisson va néixer amb una condició visual estranya anomenada acromatòpsia, que anul·la el color, i com a conseqüència sempre ha vist en escala de grisos. A partir de l'any 2003 es va donar a conèixer quan va iniciar un projecte juntament amb un informàtic i dos enginyers per aconseguir crear aquest ull electrònic que duu incorporat. Es tracta d'un sensor que capta la freqüència del color que veu i emet la senyal al seu cervell transmetent-la per conducció òssia, així doncs,al veure cada color sent una determinada nota. Al cap de vuit anys amb aquest invent pot dir que el seu cervell s'ha unit amb el software i per tant s'ha convertit en cyborg. Un cop ja va diferenciar tots els colors que els humans diferenciem va voler anar més lluny i ser capaç de diferenciar colors que nosaltres no som capaços, per aquest afany d'ampliar els sentits ha creat la Cyborg Foundation per ajudar a la gent que comparteix aquest interés. Finalment ens llança la proposta de que el gran repte pel segle XXI és crear aplicacions pel nostre cos enlloc de crear-les pel mòbil.

El que fa aquesta xerrada interessant és que ens parla una persona completament diferent a nosaltres i ens explica el món a la seva manera, així aconsegueix obrir les nostres ments i plantejar-nos preguntes. A part de ser un exemple de superació perquè ha posat remei a la seva malaltia ens convida a ampliar les nostres pròpies barreres, ja que malgrat ens sembli tenir tots els sentits en veritat només aprofitem una petita part i utilitzar-los més ens faria molt més eficients. Els exemples que posa durant la seva confèrencia ens fan veure el món com ell, posar-nos a la seva pell i no només comprovar lo complicat i alhora divertit de la seva manera de viure sinò que també crea ponts entre els diferents sentits que tenim. Això és el que m'ha semblat més interessant ja que normalment tendim a separar les coses quan en realitat tot està molt més interrelacionat del que creiem. 

Júlia Galbas Martín 1r-Batx-B

Transformar el càncer des de dins

Fullejant la revista "Muy Interesante" vaig trobar aquest article del març del 2015 que porta per títol "Tranforman células del cáncer en glóbulos blancos".

 http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/transforman-celulas-del-cancer-en-globulos-blancos-361426593592

Investigadors de la universitat d'Stanford han trobat un sistema per convertir cèl·lules cancerígenes en leucòcits. Aquest avanç és una molt bona notícia per la recerca contínua del càncer especialment la leucèmia que es caracteritza per un dèficit d'aquestes cèl·lules. El mètode es tracta en fer madurar les cèl·lules leucèmiques perilloses per a convertir-les en entitats més positives com els glòbuls blancs. Els estudis fets comproven que s'ha dut a terme amb èxit en els teixits que han experimentat (de moment no s'ha provat amb persones). Aquest estudi s'ha publicat extensament a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. L'intenció d'aquest estudi és buscar la manera que les pròpies cèl·lules cancerígenes ajudin en el tractament de la malaltia.

Com indica el nom de la revista "Muy Interesante" aquesta et proveeix amb petits articles fàcils de llegir però amb una informació que és molt més complicada en veritat, aquest estudi està molt ben presentat i m'ha servit com una introducció per després fer-ne més recerca a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences". En l'article que he enllaçat trobo que la informació està una mica reiterada i que caldria explicar el significat d'alguns tecnicismes biològics com les cèl·lules linfoblàstiques o la diferència entre plaquetes i glòbuls blancs, tret d'això és un text molt amè i amb la informació justa.

Crec que cada dia surten nous avanços en l'àmbit de la cura del càncer però que després es troba que no són definitius, es fa molta publicitat d'aquest tema perquè interessa molt avui en dia i trobo que cal diferenciar entre els avanços reals i els que són simples textos especulatius. S'ha d'anar molt en compte sobre la informació que trobem en temes de salut com aquests i assegurar-nos si són fonts viables.

Júlia Galbas Martín 1rBatx B

Visió dèrmica

El 3 juny Carl Zimmer va publicar al país un article anomenat "El pulpo ve a través de la piel". En aquest article ens explica el descobriment realitzat gràcies a un conjunt d'investigacions realitzades inicialment la Universitat de Maryland i més endavant a la Universitat de Califòrnia en Santa Bárbara.

Els cefalòpodes, es caracteritzen per la seva capacitat per camuflar-se, ja sigui amb el terra del mar o amb un objecte que se li col·loqui a sota. Això va incitar la investigació de com ho feien. Resulta que també fabriquen unes molècules anomenades opsines per la pell, en concret en aquelles cèl·lules que contenen uns pigments que en expandir-se canvien de color. Les opsines són unes molècules que normalment es troben en la retina del cefalòpodes, i que en rebre llum envia un senyal elèctrica al cervell i a la vegada fan reaccionar aquests pigments, provocant el canvi de color. Per fer l'estudi, van fer servir unes cèl·lules de la pell del pop. Aquestes les van deixar a foques, i no va provocar cap canvi, però en rebre llum, automàticament enfosquien el color. El mateix estudi es va intentar fer amb sèpies i calamars, però no va tenir tant de èxit, ni tant ràpid.

He escollit aquest article perquè m'ha semblat curiós, tot i que trobo que utilitza algunes paraules massa concretes, i en alguns casos no les explica.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

Parabens a les joguines

Recentment s'ha publicat a la revista digital Investigación y ciencia una notícia que alertava sobre la presència de determinades substàncies que poden ser nocives per a la salut.

http://www.investigacionyciencia.es/noticias/detectan-parabenos-en-algunos-juguetes-para-bebs-13249

L'estudi, fet per un equip d'investigadors de la Universitat de Goethe, diu que s'han trobat algunes joguines per a nadons que contenien parabens. Els parabens són unes molècules amb una estructura semblant a la dels estrògens i per tant el cos hi reacciona d'una manera semblant. Els investigadors han volgut comprovar si realment les joguines contenen aquestes substàncies tòxiques mitjançant un estudi amb 10 joguines diferents, després d'investigar han arribat a la conclusió que la majoria de joguines destinades a anar a la boca no contenen aquestes substàncies encara que hi ha algunes joguines (no la majoria) que avui en dia ho contenen. És un problema que les joguines per a nadons ho continguin ja que fàcilment s'ho enduen a la boca. 

Com la majoria d'articles d'aquesta revista trobo que està ben explicat però al ser una revista científica m'esperava una profunditat major a l'hora d'explicar els conceptes químics dels que es parla. Com a cosa bona s'agraeix que pugui ser entesa per tots els públics. Avui en dia estem conscienciats de l'aparició de parabens als sabons i productes cosmètics però és important advertir que també es troben a llocs que a simple vista no teníem tant presents.

Júlia Galbas 1r-Batx-B 

Black Fish

El passat 26 de maig van emetre al programa Sense Ficció de TV3, un documental anomenat Black Fish.

Aquest documental ens explica la història de Tilikum, una orca que va ser capturada l'any 1983 a la costa d'Islàndia, d'una manera violenta on van haver cries i orques mortes com a conseqüència. El motiu de la seva captura va ser per dur-la a un parc temàtic i fer-ne d'ella un espectacle. Al cap de temps vivint en piscines i dormint en tancs foscos, passant els dies en condicions no naturals per ella, separada de la seva família d'orques comencen a notar conductes violentes que s'amaguen per l'afany de continuar guanyant els diners que proporcionen aquests animals. Però el fet que va fer reaccionar a la gent va ser quan aquesta orca mata a la seva entrenadora i es veu implicada en la mort de dues persones més. Aquest fet fa saltar les alarmes i sorgeix el debat, és bo captivar animals per veure'ls a un parc temàtic? Què passa amb els animals quan estan fora del seu hàbitat natural? Tenen sentiments? Esclavitzem als animals? Es podia esperar que passés quelcom així?

Però la intenció del documental no és només explicar aquest cas, "BlackFish" és una invitació a reflexionar sobre la relació que mantenim amb la naturalesa i ens mostra les poques coses que els humans hem après encara d'espècies summament intel·ligents i sensibles.

A tot això hi sumem una bona edició acompanyada de molts testimonis que apropen molt el cas a tothom i és això el que m'ha generat un impacte i em fa voler-ho recomanar.

Júlia Galbas 1r-Batx B

Creativitat i Esquizofrenia

En l'article se'ns explica una investigació publicada a Nautre Neuroscience. La investigació relaciona genèticament la bipolaritat i l'esquizofrènia amb la creativitat.

Aquest article pertany a la Vanguardia i s'anomena "La esquizofrenia podría compartir genes con la creatividad"  i es va publicar aquests divendres 12/06/15 en l'apartat Big Vang.

Anteriorment ja s'havia trobat una relació entre les malalties i tenir un parent que treballa en oficis creatius. Però ara s'ha realitzat una investigació en 86.292 persones d'Islàndia que van cedir les seves dades genètiques. Primer es van buscar les alteracions que es relacionen amb les probabilitats de tenir alguna de les dues malalties. Algunes d'aquestes alteracions tripliquen les possibilitats de patir-les. Després es van comparar els resultats amb les feines que tenien. Tots aquells que tenien treballs com pintors, músics, directors, escriptors, etc., pertanyien al grup amb més risc per patir aquests trastorns. A cap d'ells se'ls havien diagnosticat cap problema psicològic, però mostraven fins a un 25% més de probabilitats de patir-les.

Això ha permès poder enfocar la bipolaritat i l'esquizofrènia de manera diferent. Ja que si es tracta d'un reflex d'un comportament considerat normal, es pot entendre millor la seva manera de funcionar, i per tant com solucionar-ho.

Crec que aquest article està molt ben estructurat i sintetitza molt bé la idea de la investigació. Explica la investigació i introdueix avanços fets anteriorment en aquest tema. D'altra banda la meva opinió és que veure aquestes malalties des d'altres punts de vista pot aportar noves aproximacions, que poden suposar maneres de prevenir o curar-les.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

L'energia fosca

L’article que he llegit, es titula “En busca de la energía oscura”, escrit per Teresa Romero l’onze de juny d’aquest any en el diari El Mundo.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/06/09/5575e64922601dce308b459d.html

Aquest article, a partir del projecte desenvolupat per un equip d’investigadors de l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona, ens parla sobre l’energia fosca, encarregada, segons Cristóbal Padilla (un dels investigadors del projecte), de l’expansió de forma cada vegada més accelerada de l’univers. L’energia fosca, segons alguns estudis conforma un 70% de l’univers, i encara desconeixem que és i com funciona. Un 24% de l’univers esta format per la matèria fosca i el 4% restant per la matèria visible. El projecte PAU, desenvolupat a la ciutat de Barcelona, pretén mesurar la velocitat i la acceleració amb que aquestes galàxies es separen mitjançant una càmera creada per ells mateixos que permet veure distàncies molt llunyanes amb molta precisió, i amb la qual s’intentaran trobar manifestacions de que la energia fosca realment existeix. Un altre dels objectius d’aquest projecte es poder fer un mapa del cel on puguem veure totes les galàxies, fet a partir de fotografies captades a partir de la seva càmera de increïble potència amb 40 filtres per tal de poder captar imatges tan llunyanes amb una gran precisió.

Aquest article, en general, m’ha semblat que estava molt ben redactat per part de la seva autora, mostrant des de ben principi els temes que tractaria, i combinant coneixements bàsics i bens explicats per tal de poder ser entesos sobre l’energia fosca amb la informació del projecte desenvolupat per el grup d’investigadors a Barcelona. Encara que el tema de la energia fosca està molt inexplorat i  en tenim molt poc coneixements, també he trobat que podria haver explicat més coses sobre aquesta energia, com per exemple on la podríem trobar en l’univers.  En quant a l’estructura externa, he trobat que les idees estaven ben organitzades, per tal de fer l’article molt amè i sobretot gens pesat.

Segons la meva opinió, crec que es essencial estudiar l’univers per que, aquest te un poder enorme sobre nosaltres, i l’única manera de poder-lo preveure es entenent com funciona aquest, i per fer-ho necessitem conèixer de que està format. Al llegir aquest article, també me n’he adonat de l’avanç de la tecnologia en el nostre planeta, que ens ha permès fer una càmera que pot captar imatges de galàxies situades a milers d’anys llum de la nostra, i que gracies a aquesta, podem i podrem entendre molt millor el que ens envolta.

                                                                                                                    Joan Monill 1r Batx B