MART, LA TERRA I LES RELACIONS INTERPLANETÀRIES

“Hallan depósitos de vidrio en cráteres marcianos”. Aquest és l’ impactant títol de la notícia que he llegit per realitzar un comentari. Aquest article va ser publicat al diari ABC a Madrid el 10 de Juny d’aquest any, és a dir, ahir. És una notícia absolutament recent que redacta un autor desconegut basant-se en la font d’ Europa Press i de la mateixa NASA que és la realitzadora d’aquest descobriment. L’enllaç de la notícia és el següent:

  http://www.abc.es/ciencia/20150610/abci-depositos-vidrio-marcianos-201506091758.html

És l’orbitador marcià de la NASA, MRO, qui detecta aquests dipòsits de vidre als cràters d’impacte de Mart. Aquest descobriment comença amb l’estudi de Peter Schultz al 2014 a la Universitat de Brown, que tracta la troballa de molècules orgàniques i matèria vegetal sepultada en vidre. Aquestes molècules eren resultat d’un impacte que va tenir lloc fa milions d’anys a Argentina. Per tant, Schultz va suggerir possible vida a Mart. A partir d’aquí, la NASA ha provat l’existència d’aquests dipòsits de vidre a Mart i això comporta dades sobre la conservació de firmes biològiques del planeta vermell. De cara a l’anàlisi, han anat escollint dipòsits i identificant minerals i roques. A part, els científics també han mesurat els espectres de llum reflectida per la superfície planetària, però el vidre es dèbilment expressiu espectralment i els seus senyals són abromats per trossos de roca. Al laboratori, han barrejat substàncies similars a les del cràter i s’ha mesurat el senyal de l’espectre del vidre, i a partir d’aquí s’ha utilitzat un algoritme per seleccionar senyals similars a les dades del MRO. Els experts senyalen que el fet que els cràters es trobin en pics centrals afavoreix l’impacte. En conclusió, aquestes àrees seran objectius per l’exploració futura amb els nous exploradors científics robòtics, ja que un dels cràters serà el possible lloc d’aterratge per un rover de la NASA al 2020. 

Des del meu punt de vista, aquesta notícia és bastant complexa i utilitza un vocabulari difícil d’entendre. Està ben estructurada però dona moltes voltes al mateix concepte dels dipòsits de vidre als cràters de Mart. De totes maneres, el tema que tracta és altament interessant i és una mostra d’avenç increïble. Sembla mentida, però cada cop hi ha més proves d’una relació entre el nostre planeta i la resta, que ara es troben a una immensa distància. En definitiva, crec que el tema de la possible vida interplanetària interessa a persones de qualsevol branca i sempre emociona llegir un article d’aquest caire.

Tomás Moliner Usón

1r Batxillerat B