EL VELOCÍMETRE
DEL CERVELL
Cada metre partit segon conta dins del cervell
Aquest article de la German Center for
Neurodegenerative Diseases (DZNE) i de la Universitat de Bonn parla
principalment sobre la memòria espacial. Ens diuen que en un ambient familiar
els nostres moviments tenen un propòsit. El professor Stefan Remy posa com
exemple quan un s’està a l’escriptori de l’oficina i es vol anar a prendre un
cafè, per anar a la màquina s’ha de seguir una ruta que està preestablerta i
que s’ha emmagatzemat a la nostra memòria: creuar la porta, a la dreta del
passadís, davant de les finestres. Per tal de mantenir-nos en el camí el nostre
cervell ha d’anar processant ràpidament, ja que no només ha de seguir el camí
fins la màquina de cafè, també ha d’anar orientant-se amb cada moviment en
l’espai. Per exemple, quan anem amb bicicleta o amb cotxe. Com més ràpid ens movem, menys temps té el
nostre cervell per rebre els senyals i associar-los dins del nostre mapa
espacial memoritzat, per tant necessitem que hi hagi un ritme constant de percepció
i de velocitat del moviment per tal de recordar el camí correcte a seguir.
L’hipocamp, la part del cervell que
s’encarrega de controlar la memòria i, particularment, la memòria espacial,
s’ajusta a la velocitat de locomoció. Quan més ràpid ens movem, més ràpid
s’activaran les cèl·lules nervioses.
La pregunta és com el cervell sap la
velocitat a la qual ens movem? Fa poc
han descobert que hi ha uns circuits neuronals que enllacen la memòria espacial
amb la velocitat del moviment. Aquests circuits s’ha descobert que estan
vinculats amb la malaltia del Parkinson.
Per tant, tota aquesta investigació té
resultats que van més enllà de la memòria espacial, tenen potencial per arribar
a entendre com es veuen afectades les execucions del moviment en la malaltia
del Parkinson.
Això ens demostra que la ciència s’endinsa cada vegada més dins del complicat cervell humà i cada
cop en descobreix més coses i veu que en falten moltes més per trobar.
Tere Puigferrat Pérez
1r Batxillerat A

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada