Caminem de nou?

Científics de la  Swiss Federal Institute for Technology, han fet possible, utilitzant estimulació elèctrica, que una rata completament paraplègica amb la medul·la espinal partida en dos, camini amb fluïdesa . Gracies a un arnès que l’aguanta i l’ajuda a caminar dreta sobre les potes del darrera, ha aconseguit fer més de 1.000 passos en 25 minuts sobre una cinta de córrer sense cometre cap error. Esta previst començar a aplicar aquesta tècnica en persones voluntàries a partir de l’estiu 2015.

La medul·la espinal és essencial pel moviment perquè actua com a intermediari entre el cervell i la resta del cos, quan aquesta es trenca, la transmissió de la informació no és possible per tant resulta amb la immobilitat d’algunes o de totes les extremitats.

Però, recentment, han descobert una manera de copiar les senyals que envia i rep el cervell per estimular la medul·la espinal amb impulsos elèctrics.

Per demostrar-ho, han implantat elèctrodes en els circuits neuronals de la medul·la d’una rata i l’han fet caminar a una cinta de córrer subjectant-la amb un arnès robòtic. Amb aquest experiment han descobert que hi havia una relació entre què tan alt la rata aixeca les seves extremitats i el impuls de freqüència. La rata no controla voluntàriament les seves cames però, la medul·la espinal trencada pot ser estimulada i reactivada per caminar amb naturalitat.

Aquest article que va penjar El País el 26 de Setembre m’ha semblat molt interessant ja que, fer possible que una rata amb la medul·la espinal completament partida torni a caminar amb naturalitat em sembla impressionant i em deixa amb moltes ganes de saber-ne més.

Tot i que aquesta teoria la va començar a desenvolupar el neurocientífic americà Reggie Edgerton, demostrant que donant impulsos elèctrics a rates completament paraplègiques feia possible que donessin passos més o menys coordinats, penso que és un gran avanç i una gran esperança per a persones que havien perdut la mobilitat per un trencament de medul·la espinal. Em sembla un tema molt interessant i si segueix avançant positivament podria ajudar a milers de persones. Això em fa pensar en l’efecte que tenen els avanços científics en el nostre dia a dia. En el que la ciència ha arribat a canviar el món i en el que pot arribar a fer-lo canviar. Tan positivament com negativament. Però el fet de trobar notícies que demostren que la biotecnologia pot donar un gir complet a la vida de tantes persones, que pot ser ja havien perdut totes les esperances, em fascina. Em fa pensar en tot el que ens falta per descobrir i preguntar-me si algun dia ho arribarem a descobrir tot.

Alba Serrano Losantos

1r Batx A