Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.
En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.
L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.
La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.
En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.
En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.
Isabel Ruan,1r Batxillerat D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada