Fabricar cors; probablement viable en pocs anys

El passat mes de setembre, a la revista Muy interesante es publicà una entrevista realitzada per Joana Branco a Francisco Fernández-Avilés, el cap de Servei de Cardiologia de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón, de Madrid. Aquesta entrevista pren com a títol: "Quizá fabriquemos corazones de aquí a una década".


Aquesta entrevista tracta un tema que fins el moment ha tingut una gran fama en àmbits científics: l'intent de fabricar a un laboratori un òrgan  que ens sigui essencial, com ho és el cor. Actualment hi ha hagut grans avenços científics i tecnològics que han facilitat el desenvolupament d'aquesta recerca.

Al laboratori d'òrgans bioartificials de l'Hospital Gregorio Marañón es va impulsar aquest projecte ja que quan ens trobem davant d'un cor que pateix una malaltia crònica, podem optar per dues solucions. En primer lloc, si es troba en fases inicials, la solució seria recórrer a les cèl·lules mare; però, si ens trobem davant d'un cas més avançat, a mesura que passi el temps s'acabarà formant una cicatriu, la qual cosa comporta que totes les cèl·lules de la zona afectada i les que les envolta, quedaran afectades. Per tant, la única opció viable és el transplantament.
A Espanya, de tots els pacients que necessiten un cor, menys del 10% l'aconsegueixen. En la història de la humanitat mai havíem viscut tant de temps i, com a conseqüència, els nostres cossos mai havien realitzat l'esforç durant tant de temps; és per això que els òrgans comencen a fallar.

Fins el moment, es creu que si s'utilitzés com a base el cor d'una persona morta, es podria arribar a construir un cor artificial. S'ha desenvolupat uns passos per obtindre d'aquests una matriu de col·làgen, una espècie d'estructura buida sense informació genètica de l'individu mort.
Ara, les investigacions científiques estan en una fase que l'anomenen ex-vivo: es treballa amb òrgans d'humans o d'animals (com el porc el cor del qual és molt similar al nostre) penjats d'un sistema de perfusió (d'introducció de sang) que manté els teixits en vida, fins que es pugui arribar a repoblar les matrius i s'estudiï el comportament de les cèl·lules.
En el cas del cor, es necessiten cèl·lules que tinguin la capacitat de contraure's, unes altres que donin orígen a vasos sanguinis i finalment unes que formin el sistema elèctric (per tal de percebre i propagar els impulsos).

Però tot i els avenços, s'ha arribat a la conclusió que per tal de crear un cor que sigui viable per inserir en un pacient, sempre serà necessari el suport humà, és a dir; en alguns casos, potser el cor serà rebutjat pel pacient, cosa que no ocorria si s'utilitzessin cèl·lules mare.

Així doncs, la conclusió que podem arribar a fer després de llegir aquesta entrevista, és que actualment no es tenen els recursos necessaris per arribar a construir un cor que fos viable per a la vida. Però, tot i això, d'aquí probablement una dècada, sí que serà possible, ja que actualment aquest sistema sí que ha servit per òrgans com ronyons o fetges, tot i que el cor és molt més complicat.
De totes formes, s'especula que tot i que s'arribés a construir el cor d'una forma artificial, la demanda per part de la població sempre seria superior. Per tant, mai es deixaria de descartar la opció del transplantament.





Vàlvula cardíaca artificial

                                                                                                    Francisco Fernández-Avilés

                                                                     

Laura Zayas Costa

1r Batxillerat B