Les conseqüències que patim la societat per segons quins projectes
El títol de la noticia és “El Gobierno endosa a Enagás y a la banca el agujero millonario de ACS en el Castor”, i es va escrire per Agustín Marco el 10 de setembre d’aquest any.
Escal UGS és una empresa encarregada de desenvolupar el Projecte Castor d’Emmagatzematge Subterrani de Gas Natural a la costa de Vinaròs, a Castelló; que havia estat un pou petrolífer d’Amposta i on s’hi va voler injectar i subministrar gas. Es veu que està format per un equip de gestors i tècnics amb més de 30 anys d’experiència en projectes de gran importància com segurament aquest, el Castor, que al trobar-se al fons marí pot afectar l’hidrosfera marina, la litosfera -amb moviments sísmics- i qui sap, potser d’altres ecosistemes.
La gran majoria de les accions d’aquesta empresa són d’ACS, companyia presidida per Florentino Pérez, que després dels problemes que ha donat el projecte, ha convençut al Govern per que el forat que ha quedat -de 1.400 milions- de la construcció inacabada passi a pertànyer a un grup de bancs i a Enagàs, que és una empresa participada per l’Estat.
Quan es va aprovar la construcció el 2008 es va incloure un requisit per el qual es permetia la renúncia del constructor en el cas que la inversió es considerés no rendible. Així doncs, el passat juliol, quan Florentino va tancar el pacte d’abandonar el projecte amb el secretari d’Estat d’Energia i d’aconseguir el vist-i-plau amb el ministre d’Indústria, es va cometre un error. Actualment ACS han estat indemnitzats i tots en paguem el preu; Enagàs s’ocuparà de tancar la planta i mantindrà les instal·lacions sense funcionar mentre que el Govern treballa amb bancs per retornar els diners als bonistes que havien invertit en el gasoducte marí.
Valoro força bé aquest article ja que el tema ha generat molta polèmica i és bastant interessant. Té relació amb la sostenibilitat de la natura (ja que fa que corri perill tan per l’ecosistema marí com per els moviments sísmics inesperats que hi van haver - com bé s’ha dit anteriorment), amb la política (ja que els polítics hi estan involucrats i prenen algunes de les decisions), l’economia (mou molt capital, empreses, accions..) i la societat (a qui li afecta). Respecte a la forma trobo que hi ha força detalls però que potser hi falta una mica d’informació sobre el projecte i en sobra sobre el procés que s’ha dut a terme, les coses que han passat.
Finalment cal dir que he escollit aquest article perquè es pugui veure la manipulació de les empreses i l’Estat, que juguen amb la societat, convertint-la en víctimes d’aquests projectes mal organitzats i mal estructurats. Per tant, trobo malament que posin en perill la nostra seguretat i la de l’ecosistema, que s’aprofotin dels impostos que paguem i que en comptes de saber-los administrar, els malbaratin en indemnitzacions de projectes inútils - aquells que van invertir-hi no van saber preveure-ho bé i no es mereixen un retorn dels bonus -. Potser sí que podria estar bé que l’Estat tingués una reserva de gas natural, però molts fets ens confirmen que el cas Castor ha estat un fracàs.
Altres referències:
Etiquetes: societat, política, sostenibilitat, petroleres, ACS
Judith Ortega Playà, 1r D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada