Fins ara, no
s’havia pogut treure profit d’aquestes. El perquè és molt senzill: és la seva
mateixa virtut la que fa que siguin un problema. M’explico: al ser capaces de
convertir-se en qualsevol teixit específic, fa que també puguin convertir-se en
el teixit que no es volia o inclús que es reprodueixi massa i passi a formar un
tumor. Per coses així, s’estava començant a deixar la iniciativa i a buscar
altres medis.
Fa uns mesos
enrere, un hospital d’Estats Units, va insertar aquestes cèl·lules a 18
persones amb problemes a la vista, i, malgrat que amb tan poca gent no poden
considerar-lo com un tractament, si que han pogut demostrar que les cèl·lules
han fet la funció que s’esperava.
Dels 18
voluntaris només un ha empitjorat la vista, la resta, o no ha patit cap canvi,
o ha anat a millor. Les malalties
escollides maten el teixit de la retina. Si s’administra una gran quantita de
cèl·lules mares just quan es detecta la malaltia és quan han pogut observar
algun canvi.
En la meva opinió
és un article molt fàcil de compendre, i malgrat estar en un diari no només de ciència, dóna una explicació bastant detallada.
Parla d’un tema al que últimament
restàvem importància degut al poc resultat que fins ara s’obtenia. Jo personalment, era conscient del profit que podríem treure d'aquestes cèl·lules.
Laia Plana; 1rB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada