L’article que jo tractaré es titula “Un hijo puede heredar rasgos no solo del padre y la madre sino también de la anterior pareja de ella”. L’autor/a no està especificat en el text, publicat el Dimarts, 7 d’Octubre de 2014 per la NCYT; una pàgina web encarregada de la divulgació científica des de 1997. L’enllaç és el següent: http://noticiasdelaciencia.com/not/11605/un-hijo-puede-heredar-rasgos-no-solo-del-padre-y-la-madre-sino-tambien-de-la-anterior-pareja-de-ella/
La notícia científica que jo he seleccionat parla sobre el fenomen de la telegonia, una polèmica idea que tracta una nova forma d’herència biològica (no genètica) i que diu que els fills poden assemblar-se a l’anterior parella sexual d'una mare. Aquesta idea va ser formulada per Aristòtil i va ser abandonada a inicis del S.XX amb l’avenç de la ciència moderna i de la genètica. Tot i així, si aquest fenomen és real, només existeix en espècies molt concretes.
Alguns investigadors australians de la Universitat de Nueva Gales del Sud, van fer un estudi amb mosques de l’espècie Telostylinus angusticollis, i van trobar que la grandària dels fills de la mare estava determinada pel primer home que es va aparellar amb aquesta, i no pel pare biològic de les cries. Aquest descobriment genera confusió i complexitat en el tema de com es transmeten les variacions al llarg de les generacions, però això alhora obre un nou camp d’investigació amb aplicacions pràctiques i potencials abans impensables.
L’article és un petit text penjat a una pàgina web científica. Està escrit amb un vocabulari formal i el contingut és clar en la seva brevetat. Un punt fort del text és aquest últim precisament, presenta conceptes nous que sap explicar a la perfecció, és a dir, és molt entenedor. Per exemple el concepte de telegonia. Tot i així, trobo que no especifica gaire la inexistent influència d’aquest fenomen en l’espècie humana (de moment), i això afebleix el text.
L’herència biològica és un procés pel qual una cèl·lula filla adquireix les característiques de la seva cèl·lula mare, i a través d’aquesta herència les variacions que es vagin adquirint s’aniran acumulant. Per tant, la telegonia diu que les cèl·lules de la mare adquiririen aquestes variacions de la seva parella sexual i aquestes es veurien reflectides en la seva descendència amb qualsevol altre parella.
La telegonia és una hipòtesi que va donar molta polèmica al S.XIX, però que després d’uns quants experiment a inicis del S.XX va ser descartada, tot i així sempre ha quedat com una assignatura pendent en la biologia i això es demostra quan es fan aquestes petites investigacions. El que està clar és que de moment aquest fenomen no s’ha trobat en l’espècie humana. Així doncs, la telegonia és un caràcter sorprenent que sembla casi improbable, un fenomen que la ciència encara no pot explicar però que s’ha demostrat en casos concrets d’espècies concretes.
Des del meu punt de vista, la telegonia és del tot incerta. Al llarg de la història s’ha anat comprovant la seva possible existència amb determinats experiments, i alhora s’ha anat descartant completament amb d’altres. Per tant, jo crec que encara s’han de fer investigacions científiques més focalitzades en aquest tema i ara cada cop tenim més recursos per dur-les a terme!
Tomás Moliner Usón
1r Batxillerat B
Tomás trobo que l'article que has escollit és prou interessant. Desconeixia que es pogués proudir aquest fenomen en algunes espècies; tot i això havia llegit que els nostres gens no només provenen dels nostres antecessors, sinó que el medi també pot influir en la nostra informació genètica. D'altra banda crec que en aquest aspecte la ciència encara ha de descobrir coses i que el que se sap només és una petita part de la complexitat de la vida. Pau Berenguer i Planas 1r. Batx B
ResponElimina