Article extret de la revista Quo del número del 22/08/2014. Escrit per la redacció de Quo a l’apartat de ciència i al subapartat de mites.
Aquest article posa en dubte l’afirmació de que només utilitzem un 10% de la nostra capacitat mental, com gran part de la població afirma i també el film “Lucy”, en el qual Lucy, una dona normal i corrent essent utilitzada com a “mula” (traficant drogues), aconsegueix arribar al 100% de la seva capacitat mental donant-li, aquest augment, diferents tipus de superpoders. Segons aquest article utilitzem molt més que aquest petit percentatge ja que si no utilitzéssim el 90% de la nostra capacitat cerebral algunes neurones es podrien fer malbé sense que nosaltres perdéssim alguna habilitat en concret. També apareix la teoria de que es molt extrany que l’evolució hagi creat un òrgan més gran del que seria necessari implicant que la naturalesa sigui ineficient.
Abans de llegir aquest article jo també pensava que només utilitzàvem una petita part de la nostra capacitat total, ja que les fonts que afirmen això ens comparen amb els dofins, dient que la seva espècie té una capacitat cerebral superior a la nostra (fet lògic ja que ells són capaços d’utilitzar l’ecolocalització i tenen un cervell més gran que el nostre). En llegir aquest article he començat a dubtar sobre quina de les teories és certa. Però, desprès de llegir alguns comentaris sobre l’article, he arribat a la conclusió de que qualsevol de les dues podria ser certa. Ara si, en el cas de que només utilitzéssim un 10% del total tindríem un objectiu en comú que seria intentar superar aquest percentatge per saber que passaria. Per l’altra banda tindríem “el sostre massa baix”, com diuen a alguns comentaris, sense una futura meta a la qual arribar. A més a més també hi ha la creença de que certa gent amb molt més poder que nosaltres ens afirmi que ja podem utilitzar el 100% per tal de que la població no intenti desenvolupar artefactes o drogues, com a la peli, per tal d’incrementar aquesta capacitat per tal de beneficiar-nos o tot el contrari. Resumint, hi ha un munt de coses esperant a ser descobertes, bé per nosaltres, bé per alguna altra espècie, entre elles aquest tema i tant si tenim deu neurones funcionant com si en tenim cent, hem d’intentar superar-nos cada dia per poder assolir nous objectius i poder-nos proposar d’altres.
Link: bit.ly/noticiacmc
Hola, trobo que això que utilitzem una 10% del nostre cervell és, si em permeteu, una bajanada. Per quin motiu el cos hauria de destinar tanta energia per mantenir un òrgan que en desaprofitem un 90%?
ResponEliminaA més, qui ha contat la capacitat intel•lectual total de l' ésser humà? I com ho ha fet?
En resum: Un frau com una catedral
Personalment crec que ningú s'hauria de preguntar si una pel·lícula té rigor científic, i trobo absurd que es plantegi que es desenvolupin drogues per millorar la capacitat intelectual, i plantejar quina es la capacitat útil del nostre cervell no té cap utilitat, ja que el nostre cervell no només pensa el que demostra que fa, sino que fa moltes coses més.
ResponEliminaPer fér una comparació podriem dir que si en un ordinador s'intenta córrer un sistema operatiu per sota d'un altre, aquest, no serà mai tant fluíd anvers a les entrades i sortides de dades com si fós un sistema en la base.
Ja que darrere de cada interacció que fas amb el sistema secundari, hi ha el doble d'operacions que si es fés anvers el sistema primari.
Quan et comuniques amb el sistema secundari, el precés és el seüent: Tu mou el ratoli i emets les dades, que s'envien cap al sistema principal, aquest codifica les dades entrades cap al secundari, aquest secondari interpreta les dades, i emet una resposta, que envia al sistema principal, que interpreta i emet les dades, això provoca un retard del voltant de 200ms, que són perceptibles quan simplement es mou el ratolí una mica ràpid.
Doncs el mateix passa en el nostre cervell, aquest rep le dades, les interpreta, i les envia a un "subsistema" que les processa i les retorna per un altre canal, i les codifica un altre cop per tornar a enviarles, això provoca un ús del cervell que sembla unutilitzat, però que en realitat s'ha usat per codificar descodificar i reinterpretar les dades.
-Pau Villar 1r Batx B