NO MÉS CICATRIUS AL COR

El dia 14 d’octubre de 2014 es va publicar a ABC.es a l’apartat de salut un article sobre la possibilitat de regeneració del cor després d’un atac. Link: http://www.abc.es/salud/noticias/20141015/abci-infarto-corazon-celulas-curar-201410151731.html

Un estudi publicat a Nature ha demostrat que determinades cèl·lules implicades a la formació del teixit cicatritzant del cor (la lesió que queda després d’un infart), anomenades fibroblasts, tenen la capacitat de convertir-se en les cèl·lules que formen els vasos sanguinis, endotelials.

Fibroblasts després d'un atac de cor (vermell) 

Els atacs de cor són conseqüència d’un bloqueig sobtat del flux sanguini, el que fa que una part del múscul no rebi la quantitat de sang adequada la qual cosa fa que sigui substituït per un teixit cicatritzant no funcional, procés anomenat fibrosis. Una vegada està formada la cicatriu, roman en el cor durant tota la vida.

Aquest descobriment podria servir per iniciar una nova via de tractament a les persones que pateixen atacs de cor, ja que, l’augment de vasos sanguinis en el cor incrementa la capacitat de curar-se després d’una lesió i que a més quantitat de teixit cicatritzant en el cor, pitjor recuperació i pronòstic.

Se sap doncs que si amb un fàrmac que s’està experimentant amb ratolins als laboratoris s’aconsegueix “persuadir” a les cèl·lules que formen cicatrius perquè canviïn la seva identitat i es converteixin en cèl·lules creadores de vasos sanguinis, aconseguirem una millor recuperació del cor.

Pel què fa a la meva opinió, trobo que és una bona notícia per totes les persones que pateixen del cor sentir que encara es segueix investigant aquesta malaltia i que molt aviat podran tindre un percentatge més elevat de sobreviure als atacs i la possibilitat d’un tractament després d’aquests. Trobo molt interessant com avança la ciència en la recerca de noves cures i tractaments cada vegada més fiables i eficaços. Però cal vigilar perquè un ús inadequat de fàrmacs pot fer que la malaltia tractada es torni immune al medicament.

Un últim punt que m’agradaria remarcar és el meu total desacord en la utilització de ratolins en els laboratoris. S’ha de trobar un sistema amb el que es pugui experimentar i no sigui gràcies a un altre ésser viu. Trobo que és una crueltat el que se’ls hi fa, entenc que és necessari per la investigació, però cal trobar altres vies menys nocives.  

Tere Puigferrat Pérez 

1r Batxillerat A