Tornant a veure - Ana Pascual

Foto de Patrick Sheandell O'Caroll

Tornant a veure

Ana Pascual - 1r Batxillerat A

16.10.14

http://elpais.com/elpais/2014/10/14/ciencia/1413306545_752044.html

“Un transplante de células madre devuelve la visión a personas ciegas” és un article escrit per Nuño Domínguez publicat al diari El País el dia 15 d’octubre de 2014.

Aquest article parla d’un experiment que acaba de tenir lloc als Estats Units. L’estudi consistia en el trasplantament de cèl·lules mare a la retina de 18 persones que patien dues malalties causants de ceguera. Aquestes patologies afecten a més de 40 milions de persones a tot el món i són les causants de ceguera més comuns entre els joves i adults a occident. Els resultats han estat molt encoratjadors. La visió de deu dels pacients ha millorat notablement, set persones han tingut petits canvis positius o s’han mantigut estables i un cas ha mostrat perdua de visió. Des de fa trenta anys la gent diu que els tractaments amb cèl·lules mare són la medicina del futur, que arribaran a curar absolutament qualsevol cosa! Encara es creu això però la realitat ha demostrat que és més complicat del que es va pensar inicialment ja que els trasplantaments poden causar rebuig i la font principipal de cèl·lules mare, els embrions, encara és un debat bioètic. S’han fet avenços, però, i aquest estudi demostra que hi ha esperança. Un dels coautors del estudi afirma que, si tot va bé, hi hauran teràpies altament efectives i utilitzades al 2020 que curaran la ceguera. Una sèrie de científics experts han declarat que l’ull és un gran lloc per on començar a investigar ja que és petit i així necessita un nombre poc elevat de cèl·lules mare i perquè té un nivell baix de rebuig de trasplantaments. Més tard podria evolucionar a experimentació sobre qualsevol òrgan del cos humà.

L'article m’ha cridat l’atenció per diferents raons. Primer perquè porto ja unes setmanes treballant el tema de les cèl·lules mare i de la donació del cordó umbilical a l’assignatura de ciències del món contemporani. També perquè tot el que té a veure amb els avenços mèdics sempre m’ha semblat fascinant i afegirè com a anècdota que el meu pare sempre m’ha dit que em “pega” ser oftalmòloga, signifiqui el que signifiqui això.

En llegir l’article he quedat molt impressionada. Estic una mica immune a tots els avenços de la tecnologia, creixent amb ells des que m’enrecordo. Sempre que surt una màquina nova a les notícies capaç de fer coses inimaginables em fa gràcia però no m’impressiona gens comparat amb per exemple la meva mare que es passa estona comentant-ho. Els avenços tecnològics els tinc bastant assumits i m’agradan molt però no em fan sentir com ho fan els avenços mèdics, tot i que sé que en molts casos van lligats. El que em sembla increïble és el coneixement que estem arribant a tenir sobre el cos humà i sobre la vida. Cadascú tenim els nostres àmbits d’interès i aquest definitivament és un dels meus.

Hi ha moltes malalties molt dures però la ceguera realment és una que et condiciona tota la teva vida i et suposa dificultats en cada moment. Com aquesta moltes altres i que gràcies a la dedicació de científics d’arreu del món es puguin arribar a canviar i salvar tantes vides em sembla preciós.

Estic familiaritzada també amb els problemes morals que pot suposar l’ultilització de cèl·lules provinents d’un embrió, un conjunt de cèl·lules que són l’inici de la vida humana i que molta gent interpreta com una persona viva, amb drets. Crec que és un tema extremadament lligat amb l’opinió de cadascú i personalment opinio que amb un ús regulat i una normativa preestablerta pot fer molt més bé que mal l’experimentació amb cèl·lules mare i aquest article ho corrobora. Tinc moltes esperances en aquest àmbit de la medicina i moltes ganes de veure com evoluciona. Fins i tot tinc ganes de potser aportar el meu petit gra de sorra en el futur!