Un cultiu cel·lular que reprodueix els símptomes de l'Alzheimer (acumulació de proteïnes beta-amiloides i de cabdells de proteïna tau) ha estat desenvolupat per un equip dirigit per investigadors de centres nord-americans, liderats des de Harvard i l'Institut de Malalties Neurodegeneratives, tots dos a Massachussets. El treball, que ha publicat Nature, permetrà investigar en tractaments per a la malaltia fàcilment, almenys en les fases preclíniques.
L'Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent. Només a Espanya es calcula que la pateixen unes 800.000 persones. No té tractament ni cura. Però tampoc té un model animal adequat. El que més s'acosta a la malaltia en humans és un tipus de ratolí que pateix una variant d'Alzheimer, que no reprodueix íntegrament les dues característiques principals dels cervells dels afectats.
El procés per aconseguir una estructura similar a la d'una porció de cervell consisteix a conrear les cèl·lules mare de les neurones en un gel fins que formen una xarxa. La major part del treball consisteix en comprovar que aquestes cèl·lules reprodueixen les característiques de les neurones dels malalts.
Aquest avanç s'uneix als més avançats per permetre un diagnòstic precoç de la malaltia o un altre més avançat per a tècniques d'imatge. Amb això es pot seguir el procés i avaluar els assoliments. Treballar amb el cervell és molt difícil, i fins fa poc el diagnòstic d'Alzheimer es donava pels efectes de la malaltia en l'individu, i es confirmava en l'autòpsia.
A més, els investigadors apunten a una altra possibilitat: poder estudiar si, com es creu, el procés en les neurones comença per l'acumulació de plaques de beta-amiloides i aquestes indueixen l'aparició dels cabdells tau. El conjunt de les dues anomalies interfereix en el funcionament del cervell i causa els símptomes de la malaltia.
L'Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent. Només a Espanya es calcula que la pateixen unes 800.000 persones. No té tractament ni cura. Però tampoc té un model animal adequat. El que més s'acosta a la malaltia en humans és un tipus de ratolí que pateix una variant d'Alzheimer, que no reprodueix íntegrament les dues característiques principals dels cervells dels afectats.
El procés per aconseguir una estructura similar a la d'una porció de cervell consisteix a conrear les cèl·lules mare de les neurones en un gel fins que formen una xarxa. La major part del treball consisteix en comprovar que aquestes cèl·lules reprodueixen les característiques de les neurones dels malalts.
Aquest avanç s'uneix als més avançats per permetre un diagnòstic precoç de la malaltia o un altre més avançat per a tècniques d'imatge. Amb això es pot seguir el procés i avaluar els assoliments. Treballar amb el cervell és molt difícil, i fins fa poc el diagnòstic d'Alzheimer es donava pels efectes de la malaltia en l'individu, i es confirmava en l'autòpsia.
A més, els investigadors apunten a una altra possibilitat: poder estudiar si, com es creu, el procés en les neurones comença per l'acumulació de plaques de beta-amiloides i aquestes indueixen l'aparició dels cabdells tau. El conjunt de les dues anomalies interfereix en el funcionament del cervell i causa els símptomes de la malaltia.
Helena Valls, 1r C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada