Els transgènics no acaben amb la
biodiversitat
L’article que he seleccionat és una
entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena
Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el
14 de setembre d’aquest any.
L’entrevista ens
mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es
troben amb moltes dificultats per treballar.
En el cas de la Selena, és doctora enginyera
agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per
trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de
Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com
la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000
euros l’any.
Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.
Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.
L’entrevista està dividida en dos parts
ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i
les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit
científic, el camp dels transgènics en
el món vegetal.
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.
D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom.
He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.
Pau Berenguer i Planas
1r. Batxillerat B

Crec que no s'hauria de posar en el mateix sac tots els transgènics. Hi ha una gran diferència en millorar la defensa de la planta contra els bacteris i alterar l'aspecte d'aquesta perquè ens sembli més "atractiva". Un aliment transgènic pot ser igual o més sa que un no alterat.
ResponEliminaLaia Plana, 1r B