L’article “Cartuchos de cèlulas, impresoras de
órganos” va ser publicat el 12 de Novembre per Jaime Prats.
En aquests últims anys, l’avenç en la
informàtica i la tecnologia, juntament amb desenvolupament en la ciència, han
fet que ens adonem de que, en un futur no molt llunyà, els òrgans que s’hagin
de trasplantar podran ser impresos en tres dimensions.
Aquesta nova tècnica, la impressió en 3D, ja
comença a tenir alguns usos clínics, però encara a nivell experimental. Les
pròtesis sòlides, per exemple, fetes de titani, ja han estat impreses per tal
de substituir les parts sòlides dels óssos en pacients que han perdut massa
òssia degut a una malaltia o un accident.
Una de les avantatges d’aquesta tècnica, es
que permet dissenyar peces personalitzades amb una precisió mil·limètrica, les
quals poden adaptar-se molt millor al cos del pacient que les convencionals.
Però la implantació de titani al cos, també pot suposar un risc més alt de
tenir una infecció, un dels principals inconvenients que actualment encara s’ha
de solucionar.
Ara per ara, tots el avenços que s’estan
produint en la impressió d’òrgans, tenen com a finalitat poder produir tota
mena d’òrgans preparats per a poder-se adaptar al cos on seran implantats. I
segons afirma José Becerra, del centre d’investigació Biomèdica en Red en Bioingeniería,
Biomateriales i Nanomedicina “En uns 30 anys, la impressió d’òrgans complexos a
través d’impressores 3D serà possible”.
En aquest article s’ha fet servir un vocabulari
senzill, per explicar amb molta claredat i de forma ben estructurada la funció
que estan tenint i que podran tenir les impressores 3D en l’àmbit de la
medicina, un tema complex que encara té moltes parts per explorar.
En quant a coses positives del text, crec que
l’autor fa servir cites i idees de científics i exemples en l’actualitat per
tal de fer més entenedora i més creïble la informació exposada. Per altra
banda, crec que s’estén una mica massa al final, al parlar de com elaborar
ronyons i fetges, ja que crec que es només una hipòtesi, i per tant, no hauria
de ocupar tant espai en el text.
Respecte la meva opinió sobre el tema, crec
que la impressió 3D seria realment un grandíssim avenç per a la societat, ja
que podria curar moltes malalties que ara poden ser molt difícils de curar.
Però també penso que serà molt difícil arribar a confeccionar un sistema que
pugui crear òrgans a mida que siguin capaços de poder adaptar-se perfectament
al cos de l’individu, ja que el cos humà es molt complex i encara no el coneixem del tot.
Finalment, dir que, en la meva opinió, la medicina
i la ciència en general estan avançat i desenvolupant-se a una gran velocitat,
cosa que em fa pensar que serem menys vulnerables per la natura, però a la
vegada, serem més vulnerables per nosaltres mateixos, els éssers humans, ja que
ens coneixerem millor.
Joan Monill 1r Batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada