El setembre del 2013 es va publicar un article anomenat “The Worldwide
Association between Television Viewing and Obesity in Childrens and
Adolsecents”, dirigit per Irene Braithewaite, investigadora de l’Insitute of
Medical Research of New Zeland, publicat a la revista científica PLOS One.
En aquest estudi, els investigadors han volgut demostrar que l’excés de pes
en nens i adolescents, mesurat per l’IMC (índex de massa corporal), està
relacionat directe i proporcionalment amb les hores que veuen la televisió.
Mitjançant un estudi d’asma que es duia a terme, els adolescents entre 12 i 15
anys i els tutors dels nens entre 5 i 9 van haver de completar un qüestionari
que formulava la pregunta: Durant una setmana normal, quantes hores al dia
(24h) veus (el teu fill/a) la televisió? Les respostes van ser
categoritzades en 4 grups: poc (<1 hora), moderat (1 a 3 hores), llarg (3 a
5 hores), i prolongat (>5 hores). El qüestionari incloïa també el pes i
l’alçada, per tal de calcular l’IMC.El resultat d’aquest estudi van ser en total 284,675 respostes; 207,672 d’adolescents de 37 països i 77,003 de nens de 18 països, en els quals estava Espanya. Entre els enquestats un 89% dels adolescents i un 79% dels nens veien la televisió més d’una hora el dia. Comparant els IMC dels adolescents amb el temps consumit davant de la televisió (menys d’una hora) amb el moderat, llarg i prolongat, l’excés d’IMC va ser: 0,14kg/m2, 0,21kg/m2, 0,30kg/m2 per les adolescents i 0,08kg/m2, 0,16/m2 i 0,17kg/m2 pels adolescents. En els nens, les diferències dels IMC comparats amb el primer grup (<1 hora a la televisió) van ser: 0,24kg/m2, 0,34kg/m2 i 0,36kg/m2 per les nenes i 0,19kg/m2, 0,32kg/m2 i 0,36kg/m2 pels nens.
Com a conclusió, podem observar que el temps veient la televisió està
positivament associat a l’IMC, tan als adolescents com als nens. Aquests
resultats constaten la evidència que veure la televisió contribueix a l’augment
del IMC en la infància. No obstant, és evident que la veient la televisió el
teu IMC augmenta, sinó que hi ha factors correlacionats que afecten (menjar, no
fer esport, perdre el temps…).
En la meva opinió, aquest article és interessant perquè tracta un tema important i actual, el de la obesitat infantil i adolescent. Ho fa, no només a un país que és l’estereotip del sobrepès (EEUU), sinó a molts països del món amb un número molt important de nens estudiants, nosaltres. A la vegada, aquest tema ens afecta, ja que som estudiants i podem tenir el risc que el nostre IMC augmenti fins poder arribar al sobrepès i, més tard, desenvolupar malalties. Més, sent Espanya el número 1 mundial amb el percentatge més elevat de obesitat i sobrepès en nens.
En la meva opinió, aquest article és interessant perquè tracta un tema important i actual, el de la obesitat infantil i adolescent. Ho fa, no només a un país que és l’estereotip del sobrepès (EEUU), sinó a molts països del món amb un número molt important de nens estudiants, nosaltres. A la vegada, aquest tema ens afecta, ja que som estudiants i podem tenir el risc que el nostre IMC augmenti fins poder arribar al sobrepès i, més tard, desenvolupar malalties. Més, sent Espanya el número 1 mundial amb el percentatge més elevat de obesitat i sobrepès en nens.
http://bit.ly/1ty9Z0U
Daniel Goday, 1r Batxillerat B
Tot i que ja havia sentit que Espanya és el país on es concentra el major nombre d'infants amb sobrepès, la dada em sorprèn. A més, crec que l'estudi s'adequa al temps en el que estem vivint. Els avenços tecnològics augmenten, i s'ha d'investigar els efectes nocius que poden tenir.
ResponEliminaRita Martínez
Realment és impressionant, però considero que això és aplicable a la televisió com també a l'ordinador, a estar al sofà..., qualsevol cosa que no aporti exercici físic.
ResponEliminaRita Alonso