No hi ha dues cares iguals 

Aquest és el títol que Mònica L. Ferrado dona al seu artícle sobre la genètica facial publicat el 4 de maig d' aquest mateix any en el diari Ara. 

http://www.ara.cat/premium/ciencia/No-cares-iguals-trasplantaments-cara_0_1132086848.html

L' article tracta sobre els gens facials de cadascú i bàsicament ens explica que per molt que et puguis assemblar molt a algú, mai tindràs exactament al 100% la mateixa cara que algú altre, així com no en veuràs  dues d' exactament iguals mai. Ens comenta també, que els bessons que s' assemblen un munt per molt subtil que pugui semblar la seva diferència, existeix.

L'article explica d' una investigació en la que determinen cinc gens que marquen la forma de la cara. Aquests són uns investigadors de la Universitat d' Erasmus de Rotterdam, a Holanda. Ens expliquen detalladament com són aquest gens, amb uns termes un pèl científics però fascinants.

Gràcies aquestes dades es veu que augmenta la garantia dels retrats robot.

També comenten temes com els potenciadors d' ADN, més enllà que els gens, són el que realment determina semblances i diferències  facials.

Ens comenta també el tema del reconeixement de cares i com els nostres cervells les diferencia.

Finalment, acava amb un tema molt interessant: els trasplantaments de cara. Se n'han fet 28 al món en total i ens diuen que es totalment segur.

L' article parla a vegades en termes molt tècnics, però en la meva opinió tracta temes molt interessants. Nogensmenys, a vegades es pot fer un xic pesant atès que hi ha un munt de contingut tècnic que no s' entén i que per tant has de buscar i investigar. La resta, trobo que es un article molt bo que ens explica un tema poc parlat i conegut i ens consciencia de els grans avenços que estem fent en el món de la ciència. Finalment, dir que m' ha agradat molt la idea de que no hi ha dues cares exactament iguals.

Isaac Farradellas Homs 1r Batx. D