La infertilitat, cada vegada menys “in”

El passat dissabte 4 d’octubre llegíem a la premsa la notícia  del “Primer nacimiento en el mundo tras untrasplante de útero”, sobre el qual Josep Corbella va escriure pel diari La Vanguardia.

Després de més de deu anys d’investigació animal intensiva i entrenament quirúrgic, s’ha aconseguit allò que fins fa uns dies era impossible: l’embaràs de dones amb un úter trasplantat. Aquesta primícia s’ha fet factible gràcies a un programa d’investigació clínica que s’està duent a terme a Suècia i en el qual també hi participa l’Hospital La Fe de València. La mare, que a causa d’un trastorn genètic conegut com a síndrome de Mayer-Rokitansky-Kuster-Hauser va néixer sense úter, forma part d’un grup de nou dones que l’any passat van rebre un trasplantament d’úter, però és la única que fins el moment s’ha quedat embarassada. A partir dels òvuls de la mare, fertilitzats per reproducció assistida (in vitro) amb els espermatozoides de la seva parella abans del trasplantament, van obtenir 9 embrions, que van ser conservats en nitrogen líquid a -196º. Un any més tard se li va trasplantar l’úter d’una amiga de la família de 61 anys i menopàusica des d’en feia set; i tres setmanes més tard l’experiment havia donat resultat, estava embarassada. A la 31a setmana la pacient va ser ingressada amb preeclàmpsia, i 16 hores més tard el nadó ja havia nascut, per cesària i pesant 1,775 grams. Així doncs, la ciència ens torna a deixar bocabadats, aquesta vegada davant un cas d’extreure l’in- de infertilitat.

El professor Mats Brännström, especialista de ginecologia i obstetrícia de la Universitat de Göteborg que dirigeix l'equip que ha participat en l'experiment, ho diu tot amb les següents paraules: "Abre la posibilidad de tratar a muchas mujeres jóvenes que sufren infertilidad uterina en el mundo. Además, hemos demostrado la viabilidad del trasplante de útero de una donante viva, incluso de una donante postmenopáusica". És a dir, aquesta novetat científica és un gran avenç pel que fa a les possibilitats de ser mares a aquelles dones que o bé han nascut sense úter o amb un úter no funcional o que se’ls hi ha hagut d’extirpar per un càncer de cèrvix. Aquest és clarament un exemple de que, quan la ciència s’usa correctament, no té límits i dóna esperança a aquelles persones que tenen somnis que creien que no podrien complir per culpa de mutacions o malalties que no mereixen tenir. Tot i així, al tractar-se d’una tècnica molt innovadora no es convertirà en una operació quotidiana fins d’aquí una anys. Però, em reitero, la ciència pot fer meravelles i per això mai hem de perdre l’esperança.

Pel que fa a l’article, al tractar-se d’un diari i no d’una revista científica, el vocabulari és col·loquial i no hi trobem paraules tècniques ni detalls mèdics; però el periodista podria haver afegit informació de casos anteriors similars (encara que fallits). Tot i així, he deixat adjunt un vídeo que complementa l’article. 

Emma Planas Escapa

1r Batxillerat B