UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA
L’article “Microchip para visión artificial” va ser
publicat a per la web Solociéncia al
seu apartat de medicina. No té data de publicació ni autor, però observant la
data del primer comentari podem dir que va se publicat aproximadament cap al setembre de l’any 2009. El trobareu en
el següent enllaç: http://www.solociencia.com/medicina/08081803.htm#
En aquest article s’explica
que s’ha dut a terme un assaig clínic en diferents persones per posar en
pràctica la nova invenció del senyor Liu i el seu equip d’investigadors, un microxip
que permet recuperar la vista a persones que han patit una retinitis pigmentosa
o una degradació muscular relacionada amb l’envelliment. El que aquestes
malalties produeixen en l’organisme és una destrucció dels receptors de llum
que es troben a la retina, però no al nervi òptic. Aquest invent llavors,
consisteix en un microxip implantat que estimula les neurones retinals
retransmetent senyals visuals que al microxip li arriben provinents d’una petita
càmera de vídeo integrada en unes ulleres de sol. Aquest xip, és especial pel
fet que es comunica amb l’òrgan (nervi òptic) mitjançant la transmissió inalàmbrica d’energia, de
manera que s’evita l’ús de conductors electrònics, cosa que redueix el
potencial d’infeccions.
La invenció del senyor Liu i els seus investigadors, és en la
meva opinió, un gran avenç per la
ciència. Tota persona que estigui llegint aquest comentari, vol dir que manté
el sentit de la vista, i per tant, que mai s’ha trobat en la situació d’una
persona que no pot veure res. Potser ja haureu entès el que volia dir, però l’exemple
de poder llegir aquest comentari és un mal exemple. Poseu-vos en la pell d’una
persona adolescent que està estudiant la ESO i no té la oportunitat ni tan sols
de veure la pissarra; o que un dia necessita agafar el metro i a l’hora del
transbord no sap en quina direcció es troba el seu destí. Amb això que vull
dir, que mai no valorem una cosa fins que ja l’hem perdut. Desafortunadament,
he viscut d’aprop una situació com
aquesta, de maner que se del que estic parlant, i se que recuperar la vista és
com tornar a néixer en una vida diferent.
Analitzant més científicament el microxip- vídeo, el
sistema que aquest utilitza per transportar la imatge i d’altres mecanismes que
en fan d’aquest un microxip molt segur, són realment impressionants; i amb un
marge d’error molt petit. Llavors, ens adonem de que el que s’està fent en
certa manera és transformar un element tecnològic en un sistema biològic, així
que podem concloure que el que en realitat s’ha dut a terme és la biologització un xip.
Finalment, pensant en el que suposa que un aparell
extern es pugui connectar amb un dels “cables” (nervi òptic) que va directament
al cervell, arribo a la conclusió que en un període de temps no
extremadíssimament llarg es podia arribar a crear un humà artificial. Un humà artificial
del qual només els seus òrgans fossin creats per acció de la vida i pogués
viure com un home més en el nostre ecosistema amb els seus propis pensaments i
sentiments.
Anna Sans
1r btx A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada