Científics d’arreu del món investiguen la relació entre
el contacte amb les zones naturals i la millora de la salut.
El dilluns 29 de setembre de
2014 es va publicar al diari La Vanguardia, en l’apartat de Tendències, dos
articles sobre com la natura reflecteix directament en la nostra salut. “Menyspastilles i més passejos pel bosc” es titula el primer, escrit per Rosa M.
Bosch, on ens explica igual que el segon article, escrit per Antonio Cerrilllo,
que es titula “Girar l’esquena a la natura perjudica” diferents teràpies per
combatre algunes malalties com a alternativa a les pastilles i ens mostra el
pla utilitzat per Japó, que és la pionera en aquesta qüestió.
El nostre sistema nerviós
necessita viure lligat amb la natura perquè ha evolucionat juntament amb ella i
utilitzant els seus recursos: el sol, l’aigua, el vent... Alguns efectes que
ens ha produït aquesta desvinculació amb la natura són: l’increment d’obesitat,
l’augment d’incidències sobre malalties respiratòries, les altes taxes de nens
amb dèficit d’atenció o hiperactivitat i la falta de vitamina D per no prendre
el sol, segons uns estudis amb nens. Als Estats Units, els malalts que després
d’una operació ocupen una habitació sense vistes a un espai natural es
recuperen més lentament dels que sí gaudeixen de la oportunitat. En un barri
britànic, els veïns amb zones verdes tenien un 6% menys de possibilitats de morir
prematurament. Les dones de Tel-Aviv que durant el seu embaràs van tenir
contacte amb la natura van donar llum a nadons d’un pes més elevat.
Davant d’aquestes
evidències, el doctor Qing Li, president de la Societat de Medicina Forestal
del Japó, proposa anar a fer un tomb per la muntanya afirmant que amb aquesta
mena de banys forestals l’activitat de les cèl·lules NK, que destrueixen les
cèl·lules cancerígenes, augmenta. I en els homes, aquesta teràpia augmenta els
nivells de diponectina, una hormona amb efectes preventius contra l’obesitat,
la diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica.
Finalment, en els nens amb entorns propers a la natura, afronten millor els
successos traumàtics i tenen menys estrès.
Internacionalment, això s’està
aplicant en països nòrdics, on es realitzen estades a la natura per tractar
depressions o malalties neurodegeneratives. Però sobretot es realitza al Japó,
que és el país pioner en aquesta mena de tractament i posseïdor d’un
departament de la matèria en qüestió. Realitzen el shinrin-yoku, el bany de bosc per revitalitzar els estressats
habitants de la ciutat i alhora promoure estats de relax. Actualment disposen
de 48 itineraris forestals oficials per passejar, però els propers anys en
tindran 100, i els seus estudis sobre el tema han anat evolucionant després del
seu inici fa 10 anys.
El Creal (Centre de Recerca
en Epidemologia Ambiental de Barcelona) té l’objectiu de impulsar una base de
dades per determinar on hi ha més necessitat de més zones verdes. Preten crear
una xarxa de boscos centenaris perquè es deixin la seva evolució natural,
Europa té una mitjana del 6% de boscos per a aquesta finalitat i Navarra obliga
a deixar un 5% com a mínim de bosc sense tocar. En el cas català, el bosc de
Bagues de Riu de Cerdanya al parc de natural de Cadí-Moixeró s’ha prohibit la
tal·la d’arbres i durant el primer trimestre del 2015 se sabrà quins altres
boscos catalans quedaran a l’evolució natural.
Personalment, penso que aquests
estudis sobre la relació entre la natura i la salut són molt positius per a la
societat perquè és un medicament, una cura absolutament natural que estem desaprofitant
i estem destruint. Si seguim fent créixer aquests mètodes tan positius pel
nostre cos millorarem la nostra salut i per efecte indirecte reduirem la
contaminació i el consum.
Per l’altra banda, penso que
els governs i poders no ho posaran tot això tan fàcil com pot semblar perquè d’aquest
bosc que no es podrà talar o pastilles que no es consumiran, algunes empreses
sobretot farmacèutiques no guanyaran tants diners i en un món capitalista com
en el que vivim les empreses volen guanyar el màxim de diners sense tenir en
compte les conseqüències.
Finalment, opino que sí és tan positiu això s’aplicarà i ens ajudarà.
Evidentment, això també implica que les zones verdes de les ciutats s’augmentaran
o se’n faran de noves, per tant és possible que part de Barcelona vulguin fer
que sigui un parc més gran amb més arbres... i sobretot una millor vida.
Jordi Ruestes
1r Batxilerat D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada