Recuperant el sentit

El vuit d’octubre de 2014 es va publicar a la revista Science dos articles sobre els avenços aconseguits per el grup de metges liderats per Dustin Tyler a Cleveland, Ohio i per Max Ortiz-Catalan a Suècia. “A neural interface provides long-term stable natural touch perception” es titula el primer article, escrit per el propi Dustin Tyler, on ens explica, al igual que segon article, escrit per Max Ortiz-Catalan, que es titula “An osseointegrated human-machine gateway for long-term sensory feedback and motor control of artificial limbs”, com han desenvolupat un braç ortopèdic que s'acobla amb l’os capaç de connectar amb els nervis del pacient a través d’elèctrodes i fer que recuperi, al llarg d’un any i escaig,  el sentit del tacte.

Un pacient agafa raïm sense aixafar-lo. Fotografia de Dale Omor

Aquestes dues notícies han estat recollides pel periodista Antonio Martínez Ron a l’article de Vozpopuli titulat “Cómo devolver el sentido del tacto a un amputado” que va sortir el dia 10 d’octubre d’aquest any. Antonio Martínez ens explica com els investigadors de Cleveland han anat avançant fins a aconseguir un prototip de braç ortopèdic capaç de que el pacient sigui capaç de distingir textures. Els elèctrodes no estimulen els nervis originals, sinó que els pacients han hagut de relacionar diferents estímuls amb diferents textures, és a dir, crear una xarxa neuronal nova per reconèixer els objectes. 

Braç biònic.                                        Fotografia de Russell Lee

Considero que aquest recent avenç científic serà un pas ben gran en el camp de la recerca biotecnològica. A més, arreu del món molta gent es beneficiarà de les pròtesis capaces de fer recuperar el tacte, com ara el pacients que pateixen del síndrome dem membre fantasma, és a dir, que el pacient és capaç d’experimentar sensacions i, sobretot, dolor, en un braç que ja no hi és. Amb el nou braç, seran capaços de tornar a tocar i de sentir que tenen el braç un altre cop, per tant, aquest síndrome desapareixerà.  

A més a més, aquest avenç es podrà aplicar a altres pròtesis necessàries, com ara el desenvolupament de pròtesis de cames capaces de reconèixer diferents tipus de terra.  

Per últim, m’agradaria afegir que, tan els investigadors com els pacients, a través d’aquesta recerca, han aconseguit recuperar el sentit perdut. No només el tacte, sinó que han demostrat que la unió entre les noves tecnologies i la biologia, en la qual molta gent no hi confia, pot arribar a bon port. Aquests braços ortopèdics son un clar exemple de que la unió entre biologia i tecnologia moltes vegades és un gran encert.  

Elena López-Contreras                 1r Batxillerat B