Un pas cap al gran desconegut

Creació d'un mini-cervell de rata que viu durant nou setmanes

"Scientists have created the most realistic fake brain tissue ever" (Científics creen el teixit cerebral artificial més realista fins el moment), publicat al Washington Post per Rachel Feltman el dia 11 d'agost d'aquest any a l'apartat de Speaking of Science (Parlant de Ciència).

Per als que prefereixin un article en castellà podeu consultar-ne un titulat "Crean un microcerebro de rata en 3D que se mantiene vivo nueve semanas", publicat al diari digital de ciència i tecnologia La Flecha per Sarah-LF el 12 d'agost d'aquest any.

Cervell artificial que pretén copiar les sis capes laminars del neocòrtex

Bioenginyers de la Universitat de Tufts (prop de Boston, Massachussets), una de les principals Universitats privades d'investigació dels Estats Units, han creat el que és, de moment, el cervell artificial més realista. 

No és el primer cop que s'intenta crear un cervell artificial: durant anys els científics havien estudiat el cervell fent créixer neurones en una Placa de Petri. El problema era que aquestes neurones només creixien d'una forma plana, i el cervell és una estructura en 3 dimensions. Llavors s'havia intentat donar espai a les neurones per créixer en 3 dimensions, però aquestes no sobrevivien gaire ni podien copiar l'estructura real del cervell.

Què ha fet aquest grup de científics, doncs? Ha desenvolupat una combinació nova de materials per intentar copiar la matèria blanca i gris del cervell. Aquest nou model té la forma d'un donut, i està fet de proteïnes de seda on s'ancoren neurones de rata i un centre de gel de col·làgena, que permet que es connectin els axons, simulant així una estructura i elasticitat semblant a la d'un cervell real. I després creant sis cercles concèntrics han aconseguit replicar les sis capes laminars del neocòrtex.

Aquest cervell pot sobreviure fins a nou setmanes al laboratori, i pot ajudar a respondre els nostres dubtes sobre malalties neurològiques com l'Alzheimer, conèixer els efectes de les drogues usades per tractar depressions i epilèpsia, o esbrinar com el cervell guarda les memòries i sent dolor.

Vista de les proteïnes de seda i la seva composició porosa

L'article és molt correcte, tan en contingut com en forma. No usa paraules gaire científiques -és més aviat un article de divulgació científica- però com que està en anglès pot ser que algunes paraules no s'entenguin. Respecte al contingut, és clar i s'explica amb brevetat, considerant que el tema no és fàcil, i senzillesa. Com a article orientat a un públic amateur està molt bé.

La meva opinió sobre la notícia és que, per una banda, està clar que aquesta és una creació important i que pot ajudar-nos a saber més coses del cervell, un òrgan del qual en sabem molt poc i que és essencial per la vida. Primer, per simplement conèixer, per exemple, com respon el cervell a una lesió traumàtica o com és que sent dolor. I després, per aprendre més sobre les malalties neurològiques, que afecten a una part important de la nostra societat. Aquest avenç podria ajudar a una gran quantitat de persones: malalts que pateixen malalties, de moment, molt desconegudes. Sens dubte aquesta és la possible utilitat que trobo més important d'aquesta creació científica.

Per altra banda, encara que és una veritat que no sabem gaire coses sobre el cervell, i crec que tampoc en sabríem moltes més després dels experiments que puguin fer amb aquesta creació artificial, un pas sempre és un pas. En la meva (molt humil) opinió encarna falta molt perquè puguem dir que tenim un mínim coneixement de com funciona realment el cervell. Actualment és el gran misteri, i diria que de moment, continuarà sent-ho. De totes maneres és innegable que, en la ciència, tots els passos compten, i aquest avenç obre la porta a futurs descobriments. O això espero.

I, per últim, la notícia em fa pensar si no estarem endinsant-nos en un món una mica perillós. Tot el tema de crear intel·ligència, i vida, em sembla una mica delicat, sobre tot pel possible mal ús que se'n podria fer. No sóc ni alarmista ni crec que la intel·ligència artificial ens conquerirà, no estic dient això. Però sí que sóc una gran fan de genis com Phillip K. Dick o Isaac Asimov i puc assegurar que, malgrat gaudir de totes les seves novel·les, no m'agradaria que es convertissin en una realitat.

Kim López Güell

1r Batxillerat B