Estudiant el passat s'il·lumina el present

The Evolution of Sleep: 700 Million Years of Melatonin (L’evolució del son: 700                          milions d’anys de Melatonina), publicat al New York Times per Carl Zimmer el dia 2 d’octubre d’aquest any a l’apartat de Science (Ciència).

No es pot negar que el cicle: dia-nit de la Terra regeix les nostres vides.

La foscor fa que es desencadenin una sèrie d’esdeveniments moleculars que s’estenen des dels nostres ulls fins a la glàndula pineal que segrega una hormona anomenada melatonina al cervell.  Aquesta hormona, quan s’adhereix a les neurones, altera el seu ritme elèctric impulsant el cervell en el son.

El que fa que pel matí el nostre cervell torni a la normalitat és la llum que elimina la melatonina del nostre cervell.

Quan es fa fosc i ens quedem desperts realitzant qualsevol tipus d’activitat, en realitat, el que estem fent és lluitar contra aquest procés del son impedint la segregació correcta de melatonina. És per això que si no dormim durant la nit  després ens trobem cansats.

Durant molts anys els científics s’han preguntat com va començar aquest cicle. És ara quan un nou estudi sobre la melatonina deixa entreveure que es va desenvolupar fa uns 700 milions d’anys.

Els científics del Laboratori Europeu de Biologia Molecular d’Alemanya estudien l’activitat dels gens que participen en la captació de melatonina i altres molècules relacionades amb el son.
Ha estat aquests últims anys que han comparat l’activitat d’aquests gens en humans i en invertebrats (cucs marins anomenats: Platynereis dumerilii).

Aquest estudi parteix que el son va evolucionar a partir de la pujada d’aquests petits animals a la superfície del mar per alimentar-se i el seu descens a les profunditats marines quan es fa fosc per ocultar-se dels seus depredadors i dels rajos ultraviolats del sol.

El procés que realitzen aquests cucs és el següent: pel matí utilitzen uns petits cilis per pujar a la superfície de l’oceà. Quan el sol es pon és quan els cucs comencen a segregar la melatonina. Aquesta hormona s’adhereix a les neurones que controlen els cilis en moure’s i els transmet uns impulsos elèctrics que fan que aquests cilis es “congelin” i els cucs s’enfonsin. Pel matí el cicle torna a començar.

Personalment crec que és un pas important per a la ciència haver realitzat aquest descobriment ja que això pot ajudar a continuar investigant en el procés evolutiu de l’espècie humana i tanmateix en l’origen de la vida.

Tot i això encara queda molt per confirmar un vincle evolutiu perquè encara és necessari trobar si la melatonina juga un paper similar en altres animals.

Clara Nogué i Ansón

1r Batxillerat B