La majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents.

Un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia reconstrueix com van ser els moviments de les poblacions europees.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia, i que ha estat publicat en la revista científica Plos Biolog, ha demostrat que la majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents. La reconstrucció de la història d’Europa pot ser clau per a conèixer els moviments de les poblacions en el darrer mil·lenni.

Per a poder realitzar l’estudi, es van dur a terme proves genètiques a més de 2.257 persones de 40 poblacions diferents de tota Europa. En aquest estudi genètic es partia de la base de que els segments d’ADN compartits entre pares i fills eren més llargs que els compartits entre cosins germans. Tanmateix, els segments compartits entre cosins germans serien més llargs que els compartís entre cosins segons, tercers, etc. És a dir, com més distant és la relació de parentesc, més curts són els segments d’ADN compartits. Els investigadors es van dedicar a buscar les seqüències del genoma compartit amb parents el mes llunyans possibles d’altres europeus.

Inicialment, es pensava que la relació genètica seria escassa, però els resultats han estat inesperats: les persones d’ascendència europea estan estretament relacionats. S’han trobat avantpassats comuns recents de tan sols 500 anys, en les poblacions analitzades. Com també que els habitants de l’Europa de l’Est comparteixen avantpassats des de fa 1500 anys. 

En la meva opinió, aquest descobriment resulta molt important pel que fa referència a l’estudi de l’aparició de l’home a Europa i els seus possibles desplaçaments geogràfics. Això pot permetre ampliar i millorar el coneixement sobre els moviments humans en el nostre territori i estudiar i explicar l’evolució física de l’home en relació el seu entorn, com possibles canvis geogràfics, climàtics...

També resulta molt interessant perquè l’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi genètic, i més concretament de segments d’ADN. Sembla impossible que la genètica ens pugui aportar tanta informació, com la que estem descobrint en els últims anys, ja que, a apart de descobrir coses com aquesta, permet l’estudi de malalties i coneixement de l’home d’una forma pràcticament matemàtica, degut a l’elevada precisió dels seus resultats, en general. 

Clàudia Riera 

1r Batxillerat D

Els europeus ens assemblem més del que sembla

El passat dia 24 de maig el diari "La Vanguardia" va publicar un article anomenat "La mayoría de los europeos comparten antepasados recientes".

Gràcies a un recent estudi fet a 2.257 persones de 40 països diferents, la Universitat de Califòrnia ha demostrat que els europeus tenen uns avantpassats recents. Cal dir que els investigadors esperaven que la relació fos molt més llunyana, però al final ha resultat no ser així.

L'estudi genètic es basava en la relació entre la llargada dels segments d'ADN i la relació familiar. M'explico, els segments compartits entre pares i fills eren més llargs que els segments de cosins germans. I els segments de cosins germans més llargs que els de cosins segons (i els de segons més que els de tercers, i així successivament). Per tant, com més llarg eren els segments d'ADN, més estreta era la relació genètica (i viceversa). Gràcies a aquesta característica, el que van fer els investigadors va ser buscar els parents més llunyans possibles dels europeus. No obstant, i per a sorpresa dels científics, es varen trobar avantpassats comuns de fa tan sols 500 anys. 

Aquest estudi és molt important ja que ajuda a reconstruir la història d'Europa i a saber els moviments de les poblacions durant l'últim mil·lenni. 

Un dels autors d'aquest estudi, Graham Coop, va afirmar que s'ha de tenir present que els escrits antics poden mentir, però la genètica no.

Si ens referim a l'article cal dir que és un gran pas endavant per a la reconstrucció dels moviments dels nostres avantpassat en Europa, però em temo que no tindrà la repercussió que hauria de tenir. En canvi, des del punt de vista formal, crec que està ben estructurat i tot i no ser gaire llarg és bastant complet.

https://albabasurto.files.wordpress.com/2012/04/genetico.jpg

Carles Parra 

1r Batx A

Per què els mosquits prefereixen picar a algunes persones ?

Els científics són a un pas més a prop de saber per què els mosquits piquen més a unes persones que a unes altres i apunten que aquest fet seria heretable. Perquè segons un estudi que es coneix avui, la nostra genètica seria el factor determinant en l'elecció de menú dels mosquits. La importància d'aquest assumpte, en un món en el qual milions de persones moren per malalties transmeses per aquests insectes, va molt més enllà, aquests mateixos científics especulen si algunes persones estan desenvolupant en els seus gens una defensa natural enfront de les picades.

L’experiment que han dut a terme consistia en posar gairebé quaranta parelles de bessons exposats a la picada dels mosquits. D'aquests, 18 eren bessons univitel·lins, els quals comparteixen el 100% dels seus gens, i 19 bessons bivitel·lins, per comprovar si la seva genètica determinava el comportament dels mosquits. Els mosquits sí van mostrar preferència entre algun de les bessons bivitel·lins, mentre que triaven amb el mateix interès als bessons univitel·lins.

La conclusió és molt clara, segons els científics de les universitats de Londres, Florida i Nottingham que han realitzat l'estudi: "Els nostres resultats demostren un component genètic subjacent al tipus d'olor humà, una diferència genètica que és detectable pels mosquits a través de la nostra olor i que s'utilitza durant la selecció de la persona ".

Estudis previs havien mostrat que essencialment és l'olor corporal l'element clau que atrau els mosquits cap a les persones. També se sabia que aquest atractiu pot variar en funció d'altres factors: per exemple, beure cervesa sembla atreure més les picades. Aquests insectes també se senten atrets per la temperatura corporal, la suor, l'emissió de CO2, la roba de colors foscos, els bacteris de la pell i les embarassades, per exemple, segons han mostrat altres treballs científics. No obstant això, si els mosquits es trobessin a dues persones prenent cervesa en una terrassa, en les mateixes condicions, seguirien tenint preferència per una de les dues. Ara tenim una bona prova que és un regal dels seus pares, via gens, el que provoca que alguns s'hagin de rascar més.

Font: http://elpais.com/elpais/2015/04/21/ciencia/1429613571_574034.html

Toni Galí Gimeno 

1r batx. A

Som del tot humans?

El diari ABC va publicar el dia 27 de Març de 2015 una entrada on podem visualitzar un video que ens parla d'un nou descobriment en el camp de la genètica humana. Aquest recent estudi indica que l'ésser humà conté 145 gens "externs" és a dir, procedents d'altres criatures, una evidència que suggereix que no som 100% éssers humans. Aquesta mateixa entrada dona la opció de visitar un  article publicat el 16 de març de 2015 on es desenvolupa també el mateix tema.

El video comença amb una afirmació realment impactant, on el científic que ens explica el descobriment ens diu que si parlem amb propietat cap de nosaltres és completament humà, al menys a nivell genètic. Una part del nostre material genètic no procedeix per herència dels nostres avantpassats sino que pot procedir d'altres espècies sobretot de virus, microrganismes i en alguns casos de plantes. Aquest descobriment trenca l'esquema que es tenia fins ara de l'arbre evolutiu, molt ben definit segons els investigadors, ara passaria a ser una mica més caòtic. Així doncs, científics de la universitat de Cambridge han descobert un total de 145 gens que tenen una procedència no humana, a aquesta conclusió van arribar després d'una tasca realment laboriosa que consitia en seqüenciar el genoma de 40 organismes (elefants, zebres, humans, mosques de la fruita etc) seguidament hi havia un procés de classificació que consistia en trobar determinats gens que tenien moltes similituds amb altres gens procedents d'altres organismes que no tenien res a veure amb l'animal estudiat. Un cop s'havien trobat aquests gens s'estudiaven més a fons i finalment els investigadors van obtenir un paquet composat de centenars de gens presents ens tots aquests animals estudiats, en el cas de l'home un total de 145. Ara la pregunta que es plantejen els científics especialitzats en genètica és: Com han acabat aquests gens d'organismes simples en els animals més complexos com l'ésser humà, el gos o el gat? I en quin moment de l'evolució s'ha produit això? Fins ara es sabia que els microrgansimes com les bacteries tenen un sistema de transferencia de l'ADN anomenat Trnasferèncai Horitzontal, és adir, un organisme li pot transferir un paquet d'ADN a un altre especialitzat en una funció determinada per exemple per fer-se resistent als antibiòtics. Aquest fet era conegut, el que es desconeix és si entre animals més complexos existeix aquest tipus de Transferència Hortizontal, i aquesta idea ha generat un gran debat a la comunitat cinetífica ja que determinades persones creuen que això és impossible. Ara però, sabem que aquest material genètic està assimilat pel nostre organisme i compleix moltes funcions biològiques i bioquímiques.

Aquest video és realment interessant i no té una duració massa llarga (5 min) així que és molt fàcil de mirar. No té un nivell de complexitat massa elevat i qualsevol persona amb uns mínims coneixements en el camp de la biologia, concretament el de la genètica pot entendre'l i fer-se una idea del tema principal del descobriment. Personalment trobo que és un descobriment molt interessant i necessari per poder esbrinar el secret de la vida, és un primer pas per arribar a entendre la complexitat de la genètica i el fet de hagi originat un debat és un punt positiu ja que les incògnites mouen la ciència i ara certes qüestions sobre la evolució que es consideraven tancades han de tornar a ser reconsiderades i estudiades de nou.

Es pot obtenir més informació a la revista Genome Biology, on es va publicar per primer cop la notícia.

Sebastián Jiménez 1r Batx B

Fill de 3 pares genètics

La Cambra dels Comuns Britànic ha acceptat la donació mitocondrial per curar malalties incurables

El passat dimecres 4 de febrer de 2015, el diari La Vanguardia va publicar un article en l’apartat de tendències sobre un mètode de modificació genètica per evitar les malalties mitocondrials. L’article es titula així: El Reino Unido aprueba la reproducción assistida con el ADN de tres persones.

La Cambra dels Comuns va donar llum verda, en contra de les  previsions, amb un total de 382 a favor i 128 en contra de la legalització de la tècnica que utilitza gens de un pare i dos mares amb la finalitat d’evitar molt greus malalties genètiques. Tot i això, encara no és una aprovació definitiva ja que encara ha de ser aprovada per la Cambra dels Lords, però en el cas que es donés també el vistiplau, Gran Bretanya seria el primer país al món amb la possibilitat d’aplicar la donació mitocondrial.

Els mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l’organisme que actuen com a diminutes generadores d’energia, i en el cas de ser defectuoses, poden acabar donant lloc a greus problemes de cor, trastorns cerebrals, musculars, ceguera i, en moltes ocasions, fins i tot la mort.

Segons la viceministra de Sanitat i Assistència Social, la conservadora Jane Ellison, aquesta tècnica seria la solució per a moltes famílies afectades com ara la de Sharon Bernardi que va perdre 7 fills a causa d’aquesta malaltia. És més, els experts calculen que això afecta a 1 de cada 6500 nens al món i 2473 mares britàniques podrien beneficiar-se del procediment, ja n’hi ha 150 en llista d’espera.

El centre Wellcome Trust de la investigació mitocondrial de Newcastle té el suport de científics de tot el món, entre ells 14 premis Nobel, va ser el descobridor de la tècnica i seria el primer oferent del tractament.

La tècnica en si, es basa en una modificació de la fertilització in vitro on a l’òvul fecundat pels pares se li extreu el nucli per passar-lo al del donant, de qui es llença. D’aquesta manera, tenim un embrió amb el nucli dels pares (99,8% de l’ADN) i un òvul amb mitocondris del donant (0,2% de l’ADN).

El fet que contingui una part, encara que minúscula, de codi genètic d’un tercer pare ha creat un interrogant per la ètica d’aquest element anomenat de manipulació genètica encoberta per a la Església d’Anglaterra i la Església Catòlica.

Finalment, jo opino que aquest avenç tan positiu, amb 2473 beneficiats tan sols a Gran Bretanya, hauria de ser aplicat en la mesura que sigui possible i beneficiós pel pacient i hi hagi un acord d’acceptació per parts dels dos pares sobre l’aparició d’un tercer pare genètic. Però si això acabés resultant en una tècnica utilitzada per fer modificacions genètiques amb beneficis econòmics per a les empreses o Estats, és a dir utilitzats amb la finalitat de treure profit més enllà de la cura dels pacients, la meva opinió seria igual que la del sector crític adversa a la seva legalització. Però si està ben legislat i controlat això no succeirà i serà positiu en tots els sentits. 

Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D

Els transgènics no acaben amb la biodiversitat

L’article que he seleccionat és una entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el 14 de setembre d’aquest any.

L’entrevista ens mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es troben amb moltes dificultats per  treballar. En el cas de la Selena,  és doctora enginyera agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000 euros l’any. 

Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.

L’entrevista està dividida en dos parts ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit científic, el camp  dels transgènics en el món vegetal. 
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.

D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom. 

He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.

Pau Berenguer i Planas

1r. Batxillerat B

L’EXPANSIÓ DE LA SIDA GRÀCIES A LES CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME EUROPEU

La xarxa ferroviària, avui abandonada, va afavorir l’expansió de VIH.

“L’epidèmia de sida va sorgir a Kinshasa el 1920”, escrit per Josep Corbella i tret de La Vanguardia el divendres 3 d’octubre de 2014 de l’apartat “Tendències”.

Un estudi genètic basat en 824 mostres del VIH de diferents països de l’Àfrica subsahariana ha localitzat l’origen de la pandèmia a partir de les diferències entre elles, i de la data i el lloc on es van obtenir. Els resultats indiquen que tots els virus són descendents d’un avantpassat comú que va infectar algú a Kinshasa (capital de la República Democràtica del Congo) al voltant del 1920. La història, reconstruïda en una investigació de la revista Science, revela de quina manera els canvis socials que el colonialisme europeu va introduir a l’Àfrica van crear les condicions adequades perquè la sida s’estengués. Si no hagués estat per la xarxa de ferrocarrils que Bèlgica va construir, pel creixement urbà de Kinshasa amb el consegüent canvi d’hàbits sexuals i l’auge de la prostitució i per l’ús de xeringues sense esterilitzar en els centres de salut, el VIH no s’hauria estès per tot el món ni hauria infectat 75 milions de persones (fins ara).

El que més em sorprèn d’aquesta notícia és novament l’impacte del colonialisme sobre Àfrica i sobre el món sencer, ja que a mesura que es va avançar en la urbanització dels territoris que Europa controlava a Àfrica el nombre d’infectats ha anat augmentant gràcies a les xarxes ferroviàries per on es va estendre  per tot el continent. Va arribar a Haití en avió cap als anys 60 i en aquest punt es va triplicar els contagis i encara més quan la pandèmia va volar fins als Estats Units. És per això que crec que és en gran part l’imperialisme el responsable de l’expansió d’aquesta pandèmia per tot el món.

Alfredo Coloma

1r Batxillerat D

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA per Javier Jiménez

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA                                            Javier Jiménez Rodríguez

Foto:



Article: El murciélago que contagia el ébola
Lloc web: http://www.elmundo.es/salud/2014/10/09/5435879c22601d9c468b4585.html
Autor: Eduardo Rojas.
Font: El Mundo
Data: 9/10/2014

La notícia escollida tracta sobre la relació del ratpenat amb el contagi de l'ebola que ha causta milers de morts desde l'any 1976 que es va descobrir al Sudàn, ja que degut a un possible contacte amb  ratpenats, varen morir 150 homes d'una fàbrica. El "New England Journal" va afirmar que el nou brot va ser d'un nen de dos anys que va rebre el contagi per un d'aquests animals, ja sigui per una mossegada, per contacte directe amb sang i altres fluids o per la ingesta d'aquest. Va morir el Desembre del 2013 a Guinea Conacry i va ser probablement el primer mort d'ebola. D'aquesta manera el virus s'ha anat expandint degut al contagi entre les persones.
Podem saber que el virus té relació amb els ratpenats degut a que en els humans, quan reapareix en el cos, ho fa en una zona amb presencia de Hypsignathus monstrosus o del Epomops franqueti o del Myonycteris torquata, 3 tipus de ratpenats.
Desde l'aparició de l'ebola s'han observat brots en animals com porcs o goril·les que moren igual que l'home, patint vòmits, diarrees etc...
Rafael Cantón, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica creu que els gossos poden transmetre el virus però no és clar si poden desenvoluparlo y patirlo. 

Després de llegir la notícia crec que la nostra societat no estava preparada per rebre l'ebola, és a dir, sabíem que estava a l'Àfrica i que n'era l'orígen, però els països del primer món no varen actuar com ho haurien d'haver fet, ja que no es van preocupar gaire fins que el virus va arribar. Sota el meu punt de vista, i amb tots els problemes que s'han ocasionat arràn dels animals, en el cas de Espanya hagués deixat viure el gos per sometre'l a un estudi de com afecta el virus als animals, ja que si hi ha hagut un contagi d'animal a humà que se n'estudiin totes les característiques.
D'altra banda degut a que el contagi és molt fàcil, només aparegudes les primeres víctimes i sabent'ne el risc hagués activat una alarma global per combatre'l i no trobar-nos en la situació actual.

 

No hi ha dues cares iguals 

Aquest és el títol que Mònica L. Ferrado dona al seu artícle sobre la genètica facial publicat el 4 de maig d' aquest mateix any en el diari Ara. 

http://www.ara.cat/premium/ciencia/No-cares-iguals-trasplantaments-cara_0_1132086848.html

L' article tracta sobre els gens facials de cadascú i bàsicament ens explica que per molt que et puguis assemblar molt a algú, mai tindràs exactament al 100% la mateixa cara que algú altre, així com no en veuràs  dues d' exactament iguals mai. Ens comenta també, que els bessons que s' assemblen un munt per molt subtil que pugui semblar la seva diferència, existeix.

L'article explica d' una investigació en la que determinen cinc gens que marquen la forma de la cara. Aquests són uns investigadors de la Universitat d' Erasmus de Rotterdam, a Holanda. Ens expliquen detalladament com són aquest gens, amb uns termes un pèl científics però fascinants.

Gràcies aquestes dades es veu que augmenta la garantia dels retrats robot.

També comenten temes com els potenciadors d' ADN, més enllà que els gens, són el que realment determina semblances i diferències  facials.

Ens comenta també el tema del reconeixement de cares i com els nostres cervells les diferencia.

Finalment, acava amb un tema molt interessant: els trasplantaments de cara. Se n'han fet 28 al món en total i ens diuen que es totalment segur.

L' article parla a vegades en termes molt tècnics, però en la meva opinió tracta temes molt interessants. Nogensmenys, a vegades es pot fer un xic pesant atès que hi ha un munt de contingut tècnic que no s' entén i que per tant has de buscar i investigar. La resta, trobo que es un article molt bo que ens explica un tema poc parlat i conegut i ens consciencia de els grans avenços que estem fent en el món de la ciència. Finalment, dir que m' ha agradat molt la idea de que no hi ha dues cares exactament iguals.

Isaac Farradellas Homs 1r Batx. D

Les diferències entre bons i mals estudiants

Les diferències entre bons i mals estudiants:

L'article que he escollit es titula "les diferencies entre bons i mals estudiants està en el gens", va ser publicada el 6 d'octubre de 2014 per Miguel Àngel Criado al diari El País.

http://elpais.com/elpais/2014/10/06/ciencia/1412618347_922859.html

En l'article s'explica els resultats d'un estudi realitzat per uns investigadors britànics, sobre el pes dels gens sobre la intel·ligència i altres característiques que determinen els bons i mals estudiant. Per fer l'experiment va comptar amb l'ajut de milers de bessons del voltant dels 16 anys. El motiu per qual van escollir bessons es per les igualtats que existeixen en les seu entorn, la seva educació.

Com a conclusió d'aquest estudi, els investigador han determinat que la influència genètica es major en els èxits acadèmics que en la intel·ligència.


He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interessant el tema que tracta. Gràcies a aquest article he descobert que no només la intel·ligència és genètica, sinó molts altres aspectes que tenen a veure amb els estudis.

Laura Gómez, 1r Batxillerat D