Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris extinció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris extinció. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de maig del 2015

LA SISENA GRAN EXTINCIÓ


El canvi climàtic i l'home accelera la extincó d'espècies.

Una salamandra afectada por el calentamiento global.

En l'història de la Terra, hem patit 5 extincions, com la que va acabar amb els dinosaures fa 65 mil·lions d'anys. Però aquest cop l'homa està darrere d'aquesta catàstrofe. El professor de la universitat de Harvard en temes de biodiversitat, diu que la principal causa d'aquesta extinció es troba en la paraula HIPPO (les paraules en català serien; pérdida d'hàbitats, espécies invasores, contaminació, sobrepoblació i captura de espècies salvatjes).
Els biòlegs porten temps intentant entendre com afecta el canvi climàtic en la biodiversitat. Peròcal tenir en compte que l'extinció depèn de l'espècie i de la situació geogràfica o els factors que envolten a l'espècie en concret.
El què passarà serà:
1- El 16% de les espècies desapareixeran de la terra si emetem tans gasos com ara durant els pròxims anys.
2-Una de cada sis espècies desapareixerà.
3-Els llocs més afectats seran Austràlia, Sud Amèrica i Nova Zelanda (principalment a causa dels factors climàtics)
4-Si en l'actualitat hi ha un 2,8% de espècies en extinció, es calcula que en un futur podem arribar al 16% però fins hi tot al 21%.


Com a conclusió puc dir que estic totalment d'acord amb el que he trobat d'informació. Sé que el canvi climàtic ens afecta però no he pensat mai que podria probocar fins hi tot la pròpia extinció d'espècies. Per aixó crec que hem de reduir l'emissió de gasos, i començar a pensar que hem d'actuar ràpidament i sense cap mena de retenció. Hem de poder erradicar aquestes possibilitats d'extinció, tant de éssers vius com de vegetació. Ja que si ells moren, nosaltres també, sino, no tindrem O2, ni aliments per poder subsustir i eventualment el món quedarà sense habitants. L'únic que hem fet ara és arruinar el planeta on vivim, i no podem buscarne un altre que tingui les mateixes condicions de vida sols per tonar a explotar-lo, deixar-lo sense recursos i tornar a començar des del principi. Arrasem a l'estil humà, i això no és bo per ningú.

Noticia del diari EL MUNDO/ Miguel G.Corral/ 1-05-2015

Sara de Llobet
1r batxillerat D






dijous, 16 d’octubre del 2014

L’ésser humà, responsable de la sisena extinció en massa sobre la Terra






 Científics adverteixen que podríem estar davant de la sisena extinció biològica en massa del planeta. Investigadors de les universitats estadounidenques d’Stanford i UCSB, conjuntament amb l’University College of London, han realitzat un estudi sobre l’impacte que tenen els éssers humans en el significatiu declivi en el nombre d’animals. Aquest article va ser escrit per l’agència Europa press i publicat pel diari Público el dia 25 de Juliol del 2014.

  Des l’any 1500, 320 espècies de vertebrats terrestres s’han extingit. Entre les poblacions restants hi ha hagut un descens del 25% en referència a l’abundància. Els animals vertebrats no són els únics que estan en una situació preocupant. El gruix de població de les espècies invertebrades també s'ha vist troncat de manera significativa en els últims anys. Es va observar que els canvis generals entre les poblacions de vertebrats i invertebrats havien estat molt semblants en els últims anys, el qual va sorprendre els investigadors ja que sempre s’havia tingut la idea que els invertebrats eren els grans supervivents de la natura. La disminució en el nombre d’aquests animals perjudica greument activitats humanes com l’agricultura, ja que es requereix la pol·linització duta a terme pels insectes en un 75% dels conreus d’arreu del món. Aquests fets són realment preocupants ja que es posen en perill els recursos que els éssers humans necessitem per a realitzar activitats tan essencials com l’agricultura. També s’ha observat que la inversió en control de plagues hauria d’augmentar, ja que el descens en el nombre de depredadors naturals comportaria un efecte menor en el control de plagues i s’haurien d’invertir més diners per afrontar-les de manera artificial. Els científics opinen que es necessari prendre mesures, per tal d’afavorir la conservació d’aquestes espècies.


  He escollit aquesta notícia per què trobo que és realment preocupant que estiguem en aquesta situació de crisi a nivell ecològic. Considero que hauríem d’adquirir més consciència sobre el tema per tal de prendre mesures dràstiques que reverteixin aquest procés d’extinció en massa. És important tenir present que depenem de molts animals que corren el perill d’extingir-se, per això hem de fer tot allò que estigui al nostre abast per a impedir-ho.

Carles Jiménez Prat 1r Batx A

EL DESCONEGUT CAS DE LA MAR D'ARAL



L'article sobre el qual realitzaré el comentari, està extret de la versió digital del diari La Vanguardia,sota el títol "El mar de Aral marca un nuevo récord de trágica sequía". La data de la seva publicació és l'1 d'Octubre del 2014 i el seu autor, Joaquim Elcacho és un dels periodistes especialitzats en medi ambient i ciència del diari. A continuació  adjunto el link per a poder veure la totalitat de l'article: http://www.lavanguardia.com/natural/20141001/54416512573/el-mar-de-aral-marca-un-nuevo-record-de-tragica-sequia.html.

L'idea que vol reflectir l'article treballat és l'augment considerable de l’extinció del mar d'Aral (Uzbekistán). El mateix que fa cinquanta anys es considerava un dels llacs més grans del planeta. Segons les dades publicades per l'observatori de la terra de la NASA, el passat més d'agost es va acabar d'assecar el lòbul oriental de la zona sud del mar d'Aral provocant d'aquesta manera un agreujament en la situació tant mediambiental com social del territori on estava situat. L'any 1960 enginyers soviètics van promoure el cultiu de grans extensions de cotó alimentades per sistemes de regadius intensos provinents  dels rius (l'Amudarja i el Syrdarja),principals fonts d’alimentació de la mar d'Aral. El procés de desaparició s'inicià als anys 70 i des d'ençà el ritme no  ha disminuit.Era tanta, l’importància del mar per a  la població local, que des de la seva extinció, està sotmesa a grans problemes econòmics, pel que fa al sector pescater( principal font d'ingressos) així com també  l'exposició a malalties com d’hepatitis o la tuberculosi, donades per l'ús de productes químics  durant els processos de plantació de cotó. En resum, el cas de la mar d'Aral ens situa davant d'un dels problemes ecològics i mediambientals més severs de les ultimes dècades a escala mundial.


Ens trobem davant d'un article de tipus periodístic informatiu, en el qual és fa un ús de llenguatge estàndard i no presenta dificultats de comprensió per al lector.
M'he decidit per aquest tema ja que no tenia coneixement d'aquest desastre mediambiental, i cercant per la xarxa, és el que més m'ha impactat.


Lluís Civit Carceller

1BATX C