Necessitem oblidar per poder recordar

El passat diumenge 22 de març, es va publicar a la revista “Muy Interesante” un article titulat “El cerebro necesita olvidar para recordar". 

Actualment, molts estudis han demostrat que la nostra memòria no es fixe i tampoc immòbil, sinó que es pot modular segons el nostre interès. És a dir, a través dels nostres records, no es mostra el fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els records es deformen contínuament. 

Un grup d’estudiants del Regne Unit, han pogut aïllar el mecanisme automàtic del nostre cervell que ens condiciona al que hem d’oblidar i el que no. Per fer-ho, han emprat un sistema per ressonància magnètica -que consisteix en obtenir informació sobre l’estructura i la composició del cos a analitzar- i han mesurat la activitat cerebral d’uns voluntaris. Se’ls va demanar que recordessin en unes imatges que els van ser mostrades a l’inici de la proba, i finalment es va comprovar que els records eren eliminats. 

És així, com van poder arribar a la conclusió que al tractar de recuperar un fet concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. A la vegada, aquest article també exposa que els humans al ser diferents, som capaços d’induir diferents graus del mecanisme de l’oblit.

Daniel Goday

1r Batxillerat B 

Les connexions en les xarxes

El 3 d’octubre de 2014 es va publicar al diari El País un article sobre neurociència titulat “Tus neuronas mejorarán las redes que mueven el mundo” redactat per Nuño Domínguez, el qual fa referència a un article anomenat “Avoiding catastrophic failure in correlated networks of networks” (Evitant fracasos catastròfics en xarxes correlacionades en les xarxes) escrit pel neurocientífic Santiago Canals publicat a Nature Physics. En aquest article es té en compte l’estudi del cervell humà i la importància de les xarxes tecnològiques, com a exemple negatiu, relacionant-les amb les neurològiques, estant a favor d’elles.

Els neurocientífics, físics i matemàtics experts en xarxes complexes naturals creuen que si les nostres xarxes artificials imitessin les xarxes naturals no es produïrien errors tan catastròfics. Envers aquest tema, Santiago Canals i el seu equip ha aplicat uns models matemàtics per trobar la xarxa de xarxes òptima a prova d’aquests errors. El que han pogut comprovar, és que hi ha una relació i una mateixa organització entre les xarxes neurològiques i les tecnològiques, mitjançant proves constants.

L’autor d’aquest article, també ens formula informacions sobre problemes com el trànsit aeri o l’expansió de virus i epidèmies (teoria de grafs) basant-se amb l’opinió de Canals, tenint en compte la immensitat del cervell i l'equivalent al món exterior, la xarxa elèctrica, l'Internet i altres sistemes electrònics. El seu treball és connectar millor diverses xarxes copiant exemples presos a la naturalesa. Actualment, el seu equip ja ha iniciat estudis amb animals per comprovar si hi ha malalties atribuïdes a males connexions en el cervell. 


A més a més, ens parla sobre l'opinió d'un matemàtic expert en sistemes complexos, Florentino Borondo, qui creu que conèixer el cablejat del cervell ens farà entendre com es reorganitza després d'un accident.

La meva opinió sobre l’article és que és força interessant per una persona entesa en aquest tema i molt complet. Probablement, no tothom ho podria entendre atès el seu llenguatge científic i tècnic, encara que dóna molta informació sobre el tema i ho explica des de diverses opinions de científics i matemàtics. També penso, que està composada des d’un altre punt de vista envers els nous avenços tecnològics i les neurones del cervell.


Article: http://elpais.com/elpais/2014/10/01/ciencia/1412178621_038401.html

Ester Yagües

1r Batx D

La llum pot arribar a suprimir records?

Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.

 

En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.

L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.

La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.

En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.

Isabel Ruan,1r Batxillerat D

Caminem de nou?

Científics de la  Swiss Federal Institute for Technology, han fet possible, utilitzant estimulació elèctrica, que una rata completament paraplègica amb la medul·la espinal partida en dos, camini amb fluïdesa . Gracies a un arnès que l’aguanta i l’ajuda a caminar dreta sobre les potes del darrera, ha aconseguit fer més de 1.000 passos en 25 minuts sobre una cinta de córrer sense cometre cap error. Esta previst començar a aplicar aquesta tècnica en persones voluntàries a partir de l’estiu 2015.

La medul·la espinal és essencial pel moviment perquè actua com a intermediari entre el cervell i la resta del cos, quan aquesta es trenca, la transmissió de la informació no és possible per tant resulta amb la immobilitat d’algunes o de totes les extremitats.

Però, recentment, han descobert una manera de copiar les senyals que envia i rep el cervell per estimular la medul·la espinal amb impulsos elèctrics.

Per demostrar-ho, han implantat elèctrodes en els circuits neuronals de la medul·la d’una rata i l’han fet caminar a una cinta de córrer subjectant-la amb un arnès robòtic. Amb aquest experiment han descobert que hi havia una relació entre què tan alt la rata aixeca les seves extremitats i el impuls de freqüència. La rata no controla voluntàriament les seves cames però, la medul·la espinal trencada pot ser estimulada i reactivada per caminar amb naturalitat.

Aquest article que va penjar El País el 26 de Setembre m’ha semblat molt interessant ja que, fer possible que una rata amb la medul·la espinal completament partida torni a caminar amb naturalitat em sembla impressionant i em deixa amb moltes ganes de saber-ne més.

Tot i que aquesta teoria la va començar a desenvolupar el neurocientífic americà Reggie Edgerton, demostrant que donant impulsos elèctrics a rates completament paraplègiques feia possible que donessin passos més o menys coordinats, penso que és un gran avanç i una gran esperança per a persones que havien perdut la mobilitat per un trencament de medul·la espinal. Em sembla un tema molt interessant i si segueix avançant positivament podria ajudar a milers de persones. Això em fa pensar en l’efecte que tenen els avanços científics en el nostre dia a dia. En el que la ciència ha arribat a canviar el món i en el que pot arribar a fer-lo canviar. Tan positivament com negativament. Però el fet de trobar notícies que demostren que la biotecnologia pot donar un gir complet a la vida de tantes persones, que pot ser ja havien perdut totes les esperances, em fascina. Em fa pensar en tot el que ens falta per descobrir i preguntar-me si algun dia ho arribarem a descobrir tot.

Alba Serrano Losantos

1r Batx A