Els aliments modificats genèticament no maten, salven vides

Tot seguit us parlaré de la conferència que he vist de la doctora Pamela Roland titulada “The case for engineering our food” publicada al canal de youtube “Ted Talks” el dia 4 de maig de 2015.              

Imatge de de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=wZ2TF8-PGQ4

La xerrada la duu a terme una experta en la genètica de les plantes (biotecnòloga) que el que pretén és trencar amb el fals mite que la modificació genètica és una cosa dolenta, insana. Ella defensa que com tant altres grangers que busquen el producte més ecològic possible, té l’objectiu d’alimentar la població sense que es destrueixi el medi ambient. Per començar, ens diu que quasi tot el que mengem està modificat genèticament: des del blat de moro de les crispetes, al plàtan i dels tomàquets fins a la papaia. Aquest últim cas per exemple, la doctora explica que si no hagués tractada genèticament, segurament la papaia hauria desaparegut o almenys no l’hauríem pogut menjar, ja que altres organismes com insectes l’haurien fet malbé. Un dels temes que tracta més importants, és que gràcies a petites modificacions genètiques de vegetals com l’arròs, aquests són més resistents i per tant se’n disposen més sovint. Els grangers no pateixen pèrdues econòmiques, i el més important: es poden alimentar més boques. Per últim, també defensa que la biotecnologia compleix amb la mateixa funció que els pesticides però amb més avantatges: no causa malalties.

Al principi no pensava que pogués ser tant interessant, però la veritat és que m’ha agradat molt. Tots coneixem l’exitós format de les “Ted talks”. En aquest cas, la doctora ha utilitzat exemples molt propers a nosaltres (aliments que mengem dia a dia com els plàtans) i ha trencat completament amb allò que sentim a dir que els transgènics no són bons per la salut. El llenguatge era molt proper i entenedor (amb el meu nivell d’anglès ho entenia perfectament). Alternava imatges i vídeos que mostraven exemples clars dels grans beneficis que han aportat les modificacions genètiques: era tot molt amè. A més, penso que ha anat més enllà de la qüestió, ja que el seu discurs ha estat una forta crítica a totes aquelles persones i entitats que menteixen sobre el tema només per interessos: preocupant-se per les seves butxaques mentre moren nens per malnutrició. JA hem comentat que el que deia ho justificava en imatges, el cas és que també ha recorregut a grans entitats científiques reconegudes mundialment que declaraven que els transgènics no produeixen un dany per la salut. Enmig de dubtes sobre les carreres que m’agradaria estudiar, després de veure aquest vídeo no descarto pas Biotecnologia: es pot avançar molt i ajudar molt, tant al medi ambient com a persones que ho necessiten.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4

ELEGANS, la màgia de la biotecnologia

Com cada diumenge, el diari El País ve acompanyat d'una petita revista, El País Setmanal. El passat gener, l'última setmana del mes, de la página 32 a la 43 trobàvem un article molt complet, que aparentment detallava l'ús d'un petit cuc per a investigacions en el camp de la biotecnología, a mà de Juan José Millás.

 

L'article, titulat ELEGANS, biografía de un gusano , es tracta d'una redacció molt més completa del que en un primer moment promet el títol. En 11 cares, que compten tant amb subtítols, com amb text i amb moltes imatges, expliquen el procés de cració d'una empresa de biotecnología, Biópolis, situada a Valencia, des de zero fins a ser un punt de referència per a la innovació en aquest camp. L'article es divideix en seccions, cadascuna corresponent a un departament de l'empresa: el de biotecnologia microbiana, el de biotecnologia alimentària, el de bioinformàtica...

Des de cadascun d'aquests components de l'empresa, i a base d'entrevistes als caps dels departaments, ens trobem amb una descripció molt detallada de les funcions de l'empresa, i per tant, de tot allò en el que treballen. A més a més, cadascun dels especialistes ens parla d'algun experiment o investigació, però tots ells es centren en un mateix: Elegans. Un cuc que, compartint un 40% dels gens amb els humans, permet a aquests professionals investigar amb aliments, per tal de descobrir més coses sobre l'obesitat, l'alzehimer, la diabetes, etc.

                                

                                         Fotografia del cuc, obtinguda gràcies a un microscopi electrònic.
                                                              (Font: http://www.k-state.edu/hermanlab/ )

Crec que és destacable el fet de que un article tant complet i que conté información tant detallada estigui expressat d'una manera tant entenedora. Adaptant tot a un vocabulari que el lector comprengui sense ser un expert, però aportant dades i información que no deixen indiferent a qui llegeixi. Aquest cuc, l'elegans, habita al sòl del camp, entre la terra. Pot semblar un procariota sense massa utilitat, i pràcticament innexistent per als humans (fa aproximedament un mil·límetre d'alçada), però el que ha costat anys saber i gràcies al que ara el laboratori de Biópolis pot investigar, és que conté 18.000 gens, el 40% d'aquests, iguals que els del ésser humà. Així doncs, és possible veure com reacciona davant un aliment, quin gen s'activa quan es fa gran i perd la movilitat, què li passa a cert punt del seu genoma quan les condicions canvien i de quina manera es pot solucionar. Així doncs, és, sinó increíble, sorprenent, la quantitat d'informació que s'està obtenint i a quina velocitat s'està fent en comparació amb el que s'ha fet en les últimes dècades. I és que com ens explica l'article, és molts mesos més ràpid i milers d'euros més barat treballar amb Elegans que amb un sol ratolí. Viuen una mitja de 21 dies i es reprodueixen ràpid, cosa que facilita l'experimantació.

 

                                          

                                              Fotografia del propi article, on es mostra una placa amb Elegans

 

Però, què és allò realment fascinant? Bé, dins de la biologia sovint es fan descobriments que no permeten més que investigacions, que porten anys, estudis i treball, però que no és fácil obtenir-ne un ús pràctic. L'objectiu d'aquesta empresa científica és fer de les seves investigacions quelcom per als humans, quelcom que es pugui utilizar i que ajudi. És per això que sorpén saber que per exemple, aquest cuc, trasparent i minúscul, és capaç de produir ell solet plàstic biodegradable, utilitzant només residus orgànics. Plàstic que, passat el seu temps d'ús, desapareixerà, però que té la mateixa consistència que el que utilitzem.                                             

                                                                                             Fotografia del propi article, on es veu a treballadors de Biópolis

 

Però no es tracta de centrar-se només en què ens pot aportar un cuc. Es tracta de saber què ens pot aportat la biologia, la física i la química, tres pilars fonamentals, segons l'article, per a qualsevol laboriatori científic. I a més a més, en com podem potenciar-ho, ja que com ens diu Daniel Ramón, el creador de Biópolis, és difícil produir en l'ámbit científic, com ho és invertir per a la seva investigació. Apostar per la ciencia, doncs, és aportar per l'ésser humà i el seu benestar.

 

 

 Rita-Sara Alonso
1r Batx B

Els transgènics no acaben amb la biodiversitat

L’article que he seleccionat és una entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el 14 de setembre d’aquest any.

L’entrevista ens mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es troben amb moltes dificultats per  treballar. En el cas de la Selena,  és doctora enginyera agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000 euros l’any. 

Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.

L’entrevista està dividida en dos parts ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit científic, el camp  dels transgènics en el món vegetal. 
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.

D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom. 

He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.

Pau Berenguer i Planas

1r. Batxillerat B

Recuperant el sentit

El vuit d’octubre de 2014 es va publicar a la revista Science dos articles sobre els avenços aconseguits per el grup de metges liderats per Dustin Tyler a Cleveland, Ohio i per Max Ortiz-Catalan a Suècia. “A neural interface provides long-term stable natural touch perception” es titula el primer article, escrit per el propi Dustin Tyler, on ens explica, al igual que segon article, escrit per Max Ortiz-Catalan, que es titula “An osseointegrated human-machine gateway for long-term sensory feedback and motor control of artificial limbs”, com han desenvolupat un braç ortopèdic que s'acobla amb l’os capaç de connectar amb els nervis del pacient a través d’elèctrodes i fer que recuperi, al llarg d’un any i escaig,  el sentit del tacte.

Un pacient agafa raïm sense aixafar-lo. Fotografia de Dale Omor

Aquestes dues notícies han estat recollides pel periodista Antonio Martínez Ron a l’article de Vozpopuli titulat “Cómo devolver el sentido del tacto a un amputado” que va sortir el dia 10 d’octubre d’aquest any. Antonio Martínez ens explica com els investigadors de Cleveland han anat avançant fins a aconseguir un prototip de braç ortopèdic capaç de que el pacient sigui capaç de distingir textures. Els elèctrodes no estimulen els nervis originals, sinó que els pacients han hagut de relacionar diferents estímuls amb diferents textures, és a dir, crear una xarxa neuronal nova per reconèixer els objectes. 

Braç biònic.                                        Fotografia de Russell Lee

Considero que aquest recent avenç científic serà un pas ben gran en el camp de la recerca biotecnològica. A més, arreu del món molta gent es beneficiarà de les pròtesis capaces de fer recuperar el tacte, com ara el pacients que pateixen del síndrome dem membre fantasma, és a dir, que el pacient és capaç d’experimentar sensacions i, sobretot, dolor, en un braç que ja no hi és. Amb el nou braç, seran capaços de tornar a tocar i de sentir que tenen el braç un altre cop, per tant, aquest síndrome desapareixerà.  

A més a més, aquest avenç es podrà aplicar a altres pròtesis necessàries, com ara el desenvolupament de pròtesis de cames capaces de reconèixer diferents tipus de terra.  

Per últim, m’agradaria afegir que, tan els investigadors com els pacients, a través d’aquesta recerca, han aconseguit recuperar el sentit perdut. No només el tacte, sinó que han demostrat que la unió entre les noves tecnologies i la biologia, en la qual molta gent no hi confia, pot arribar a bon port. Aquests braços ortopèdics son un clar exemple de que la unió entre biologia i tecnologia moltes vegades és un gran encert.  

Elena López-Contreras                 1r Batxillerat B