La majoria dels europeus comparteixen avantpassats
comuns recents.
Un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia
reconstrueix com van ser els moviments de les poblacions europees.
Un estudi de la
Universitat de Califòrnia, i que ha estat publicat en la revista científica Plos Biolog, ha demostrat que la majoria
dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents. La reconstrucció de la
història d’Europa pot ser clau per a conèixer els moviments de les poblacions
en el darrer mil·lenni.
Per a poder
realitzar l’estudi, es van dur a terme proves genètiques a més de 2.257
persones de 40 poblacions diferents de tota Europa. En aquest estudi genètic es
partia de la base de que els segments d’ADN compartits entre pares i fills eren
més llargs que els compartits entre cosins germans. Tanmateix, els segments
compartits entre cosins germans serien més llargs que els compartís entre
cosins segons, tercers, etc. És a dir, com més distant és la relació de
parentesc, més curts són els segments d’ADN compartits. Els investigadors es
van dedicar a buscar les seqüències del genoma compartit amb parents el mes
llunyans possibles d’altres europeus.
Inicialment, es
pensava que la relació genètica seria escassa, però els resultats han estat
inesperats: les persones d’ascendència europea estan estretament relacionats. S’han
trobat avantpassats comuns recents de tan sols 500 anys, en les poblacions
analitzades. Com també que els habitants de l’Europa de l’Est comparteixen
avantpassats des de fa 1500 anys.
En la meva opinió,
aquest descobriment resulta molt important pel que fa referència a l’estudi de
l’aparició de l’home a Europa i els seus possibles desplaçaments geogràfics. Això
pot permetre ampliar i millorar el coneixement sobre els moviments humans en el
nostre territori i estudiar i explicar l’evolució física de l’home en relació
el seu entorn, com possibles canvis geogràfics, climàtics...
També resulta molt
interessant perquè l’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi genètic, i més
concretament de segments d’ADN. Sembla impossible que la genètica ens pugui
aportar tanta informació, com la que estem descobrint en els últims anys, ja
que, a apart de descobrir coses com aquesta, permet l’estudi de malalties i
coneixement de l’home d’una forma pràcticament matemàtica, degut a l’elevada
precisió dels seus resultats, en general.
Clàudia Riera
1r Batxillerat D
