Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juny del 2015

La majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents.
Un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia reconstrueix com van ser els moviments de les poblacions europees.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia, i que ha estat publicat en la revista científica Plos Biolog, ha demostrat que la majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents. La reconstrucció de la història d’Europa pot ser clau per a conèixer els moviments de les poblacions en el darrer mil·lenni.
Per a poder realitzar l’estudi, es van dur a terme proves genètiques a més de 2.257 persones de 40 poblacions diferents de tota Europa. En aquest estudi genètic es partia de la base de que els segments d’ADN compartits entre pares i fills eren més llargs que els compartits entre cosins germans. Tanmateix, els segments compartits entre cosins germans serien més llargs que els compartís entre cosins segons, tercers, etc. És a dir, com més distant és la relació de parentesc, més curts són els segments d’ADN compartits. Els investigadors es van dedicar a buscar les seqüències del genoma compartit amb parents el mes llunyans possibles d’altres europeus.

Inicialment, es pensava que la relació genètica seria escassa, però els resultats han estat inesperats: les persones d’ascendència europea estan estretament relacionats. S’han trobat avantpassats comuns recents de tan sols 500 anys, en les poblacions analitzades. Com també que els habitants de l’Europa de l’Est comparteixen avantpassats des de fa 1500 anys. 


En la meva opinió, aquest descobriment resulta molt important pel que fa referència a l’estudi de l’aparició de l’home a Europa i els seus possibles desplaçaments geogràfics. Això pot permetre ampliar i millorar el coneixement sobre els moviments humans en el nostre territori i estudiar i explicar l’evolució física de l’home en relació el seu entorn, com possibles canvis geogràfics, climàtics...

També resulta molt interessant perquè l’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi genètic, i més concretament de segments d’ADN. Sembla impossible que la genètica ens pugui aportar tanta informació, com la que estem descobrint en els últims anys, ja que, a apart de descobrir coses com aquesta, permet l’estudi de malalties i coneixement de l’home d’una forma pràcticament matemàtica, degut a l’elevada precisió dels seus resultats, en general. 
Clàudia Riera 
1r Batxillerat D

dimecres, 27 de maig del 2015

Els europeus ens assemblem més del que sembla

El passat dia 24 de maig el diari "La Vanguardia" va publicar un article anomenat "La mayoría de los europeos comparten antepasados recientes".

Gràcies a un recent estudi fet a 2.257 persones de 40 països diferents, la Universitat de Califòrnia ha demostrat que els europeus tenen uns avantpassats recents. Cal dir que els investigadors esperaven que la relació fos molt més llunyana, però al final ha resultat no ser així.

L'estudi genètic es basava en la relació entre la llargada dels segments d'ADN i la relació familiar. M'explico, els segments compartits entre pares i fills eren més llargs que els segments de cosins germans. I els segments de cosins germans més llargs que els de cosins segons (i els de segons més que els de tercers, i així successivament). Per tant, com més llarg eren els segments d'ADN, més estreta era la relació genètica (i viceversa). Gràcies a aquesta característica, el que van fer els investigadors va ser buscar els parents més llunyans possibles dels europeus. No obstant, i per a sorpresa dels científics, es varen trobar avantpassats comuns de fa tan sols 500 anys. 

Aquest estudi és molt important ja que ajuda a reconstruir la història d'Europa i a saber els moviments de les poblacions durant l'últim mil·lenni. 

Un dels autors d'aquest estudi, Graham Coop, va afirmar que s'ha de tenir present que els escrits antics poden mentir, però la genètica no.

Si ens referim a l'article cal dir que és un gran pas endavant per a la reconstrucció dels moviments dels nostres avantpassat en Europa, però em temo que no tindrà la repercussió que hauria de tenir. En canvi, des del punt de vista formal, crec que està ben estructurat i tot i no ser gaire llarg és bastant complet.


Carles Parra 
1r Batx A