Second Sight: una segona oportunitat

El passat dia 24 de febrer de 2015 es va publicar aquest petit article a l'ABC sota el títol "Un hombre recibe un implante de ojo biónico"

Aquest article ens parla de la història de l'Allen Zderad, un home de 68 anys que pateix una malaltia anomenada Retinitis Pigmentosa, la qual degenera les cèl·lules de la retina. Això li ha provocat una ceguera incurable que ja dura una dècada. Ara, gràcies a una pròtesi especial anomenada "Second sight, aquest home és capaç de tornar a veure.

El dispositiu "Second sight" actúa com a un ull biònic. Aquest està format per unes ulleres que inclouen una càmera i 60 elèctrodes implantats a la retina per mitjà d'una operació. Així, es reemplaça la retina danyada i s'envia el senyal al nervi òptic.

Encara que l'Allen Zderad no ha aconseguit recuperar la visió completament (de moment només veu formes i colors), aquest és un gran avenç que ens apropa un pas més a la cura total de la ceguera.

Encara que l'article aporta poca informació i és poc extens, la importància del missatge és clara. L'article està molt resumit i careix de bastant informació (com quina malaltia és la que provoca la ceguera d'aquest home). Tot i així, la notícia es prou important com per parlar sobre ella.

Hem de quedar-nos amb el que aquesta notícia ens diu: la medicina avança a moltíssima velocitat, i no només aconsegueix donar esperança a aquest home, sinó a tots aquells malalts de malalties similars que pateixen ceguera.

Adjunto l'enllaç al vídeo, en el qual s'explica amb més detall la naturalesa de l'operació i del dispositiu biònic implantat.

Teresa Imperial

1r Batxillerat A

CÈL·LULES MARE, NO ÉS IMPOSSIBLE

Article amb el nom: "Un transplante de células madre embrionarias logra regenerar la visión en pacientes con ceguera" tret de la versió digital del diari "El mundo", publicat  el passat Dimecres dia 15.  No és la primera vegada que sentim a parlar de les cèl·lules mare, i des que es sap que tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol teixit específic els investigadors busquen la manera de treure’n profit.

Fins ara, no s’havia pogut treure profit d’aquestes. El perquè és molt senzill: és la seva mateixa virtut la que fa que siguin un problema. M’explico: al ser capaces de convertir-se en qualsevol teixit específic, fa que també puguin convertir-se en el teixit que no es volia o inclús que es reprodueixi massa i passi a formar un tumor. Per coses així, s’estava començant a deixar la iniciativa i a buscar altres medis.

Fa uns mesos enrere, un hospital d’Estats Units, va insertar aquestes cèl·lules a 18 persones amb problemes a la vista, i, malgrat que amb tan poca gent no poden considerar-lo com un tractament, si que han pogut demostrar que les cèl·lules han fet la funció que s’esperava.

Dels 18 voluntaris només un ha empitjorat la vista, la resta, o no ha patit cap canvi, o ha anat a millor.  Les malalties escollides maten el teixit de la retina. Si s’administra una gran quantita de cèl·lules mares just quan es detecta la malaltia és quan han pogut observar algun canvi.

En la meva opinió és un article molt fàcil de compendre, i malgrat estar en un diari no només de ciència, dóna una explicació bastant detallada.

Parla d’un tema al que últimament restàvem importància degut al poc resultat que fins ara s’obtenia. Jo personalment, era conscient del profit que podríem treure d'aquestes cèl·lules. 

Laia Plana; 1rB