Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cèl·lules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cèl·lules. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

EL PASSAT, UN ELEMENT CLAU PEL FUTUR

L’article que he triat per llegir, porta per títol “Hallan células de dinosaurios en fósiles de hace 75 millones de años”. Aquest, es troba a la pagina web anomenada El Universo, tot i així l’article va ser publicat a la revista científica Nature Communications . No té un autor concret, i va ser publicat a Londres el passat dimarts 9 de Juny del 2015. La font d’informació en la que es basa aquest article és el testimoni de certs científics britànics. L’enllaç de la notícia el deixo aquí: http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/09/nota/4952640/hallan-celulas-dinosaurios-fosiles-hace-75-millones-anos

L’article que he llegit parla de la possible troballa de restes de cèl·lules i col·làgena en fòssils de dinosaure amb una antiguitat de 75 milions d’anys, és a dir del període Cretàcic. Els investigadors, concretament, han trobat estructures que podrien ser glòbuls vermells o fibres de col·làgena dels óssos, això comporta una mostra de que les estructures orgàniques en fòssils són més comunes del que creiem. Però, és la primera vegada que té lloc una notícia d’aquest caire? No, anteriorment s’havien localitzat components del teixit blanc (cèl·lules i molècules similars a proteïnes) en organismes amb desenes de milions d’anys. Llavors, quina és la notícia? Doncs que fins ara només s’havia trobat en espècimens especialment ben conservades. En canvi, ara comença a ser una cosa més comuna que avarca una gran quantitat d’organismes, i això ha aixecat controvèrsies en la comunitat científica. La polèmica ve donada ja que sempre s’ha cregut que les proteïnes es descomponien en un període de 4 milions d’anys. Els líders del procés, Sergio Bertazzo i Susannah Maidment (investigadors del Imperial College de Londres) segueixen avançant amb la investigació i de moment han comunicat la trobada d’estructures orgàniques en 8 dinosaures del Cretàcic. En conclusió, aquest estudi podria ser clau pels paleontòlegs, ja que obre portes per entendre la biologia animal prehistòrica i la relació entre espècies. Tot i així, això acaba de començar i encara falta acotar diferents punts.

La reputada revista Nature Communications ha tornat a emetre un excel·lent article apte per a tots el públics. Una estructura i vocabulari senzills que permeten l’enteniment de conceptes altament importants en el món de la ciència. L’arqueologia no és un dels àmbits que més interès em desperten, però totes les notícies que comporten un avenç important m’interessen d’allò més bé. I és que em sembla increïble que puguem analitzar mostres amb desenes de milions d’anys! Sens dubte una notícia que ens transmet un missatge de canvi i avenç constant en el món de la ciència i que em fa venir ganes de formar-hi part cada cop més en un futur.
                                                                          

Tomás Moliner Usón
1r Batxillerat B

divendres, 17 d’octubre del 2014

LA TELEGONIA, L’INTERROGANT DE L’HERÈNCIA BIOLÒGICA





L’article que jo tractaré es titula “Un hijo puede heredar rasgos no solo del padre y la madre sino también de la anterior pareja de ella”. L’autor/a no està especificat en el text, publicat el Dimarts, 7 d’Octubre de 2014 per la NCYT; una pàgina web encarregada de la divulgació científica des de 1997. L’enllaç és el següent: http://noticiasdelaciencia.com/not/11605/un-hijo-puede-heredar-rasgos-no-solo-del-padre-y-la-madre-sino-tambien-de-la-anterior-pareja-de-ella/

La notícia científica que jo he seleccionat parla sobre el fenomen de la telegonia, una polèmica idea que tracta una nova forma d’herència biològica (no genètica) i que diu que els fills poden assemblar-se a l’anterior parella sexual d'una mare. Aquesta idea va ser formulada per Aristòtil i va ser abandonada a inicis del S.XX amb l’avenç de la ciència moderna i de la genètica. Tot i així, si aquest fenomen és real, només existeix en espècies molt concretes.

Alguns investigadors australians de la Universitat de Nueva Gales del Sud, van fer un estudi amb mosques de l’espècie Telostylinus angusticollis, i van trobar que la grandària dels fills de la mare estava determinada pel primer home que es va aparellar amb aquesta, i no pel pare biològic de les cries. Aquest descobriment genera confusió i complexitat en el tema de com es transmeten les variacions al llarg de les generacions, però això alhora obre un nou camp d’investigació amb aplicacions pràctiques i potencials abans impensables.

L’article és un petit text penjat a una pàgina web científica. Està escrit amb un vocabulari formal i el contingut és clar en la seva brevetat. Un punt fort del text és aquest últim precisament, presenta conceptes nous que sap explicar a la perfecció, és a dir, és molt entenedor. Per exemple el concepte de telegonia. Tot i així, trobo que no especifica gaire la inexistent influència d’aquest fenomen en l’espècie humana (de moment), i això afebleix el text.

L’herència biològica és un procés pel qual una cèl·lula filla adquireix les característiques de la seva cèl·lula mare, i a través d’aquesta herència les variacions que es vagin adquirint s’aniran acumulant. Per tant, la telegonia diu que les cèl·lules de la mare adquiririen aquestes variacions de la seva parella sexual i aquestes es veurien reflectides en la seva descendència amb qualsevol altre parella. 

La telegonia és una hipòtesi que va donar molta polèmica al S.XIX, però que després d’uns quants experiment a inicis del S.XX va ser descartada, tot i així sempre ha quedat com una assignatura pendent en la biologia i això es demostra quan es fan aquestes petites investigacions. El que està clar és que de moment aquest fenomen no s’ha trobat en l’espècie humana. Així doncs, la telegonia és un caràcter sorprenent que sembla casi improbable, un fenomen que la ciència encara no pot explicar però que s’ha demostrat en casos concrets d’espècies concretes.

Des del meu punt de vista, la telegonia és del tot incerta. Al llarg de la història s’ha anat comprovant la seva possible existència amb determinats experiments, i alhora s’ha anat descartant completament amb d’altres. Per tant, jo crec que encara s’han de fer investigacions científiques més focalitzades en aquest tema i ara cada cop tenim més recursos per dur-les a terme! 

Tomás Moliner Usón
1r Batxillerat B