Un "gran" descobriment

http://espacioprofundo.es/2014/07/09/los-agujeros-negros-supermasivos-responsables-de-la-perdida-del-hidrogeno-molecular-de-las-galaxias/

Aquest article es titula "Descubierto el mayor agujero negro supermasivo del universo cercano". Fou publicat al diari virtual "elpais" al 17 d'octubre de 2014. L'autora és Laura Delle Femmine.

Els forats negres existeixen gràcies a deduccions a partir d'estudis teòrics, ja que són objectes que no es detecten directament. Aquests són concentracions de matèria que generen un camp gravitacional enorme capaç d'atrapar fins i tot els fotons. Actualment, un equip liderat per l'astrofísic mexicà Omar López ha descobert el més gran de l'univers conegut. Tot i que segueixen havent-hi moltes incògnites, se sap que aquest forat negre té 10.000 milions de vegades més massa que el sol del nostre sistema solar i està situat en la supergalàxia Holm 15A. És tan gran, que fins i tot s'ha suposat que podrien ser dos forats negres que orbitessin un al voltant de l'altre. Aquest descobriment ha ajudat a modificar diferents estudis que ja es tenien. Un exemple seria la llei d'escalament, que relaciona el creixement de la massa dels forats negres amb les propietats de la galàxia en què es troben. La sorpresa que va donar el descobriment d'un forat negre tan gran, va ser enorme.

Aquest article m'ha agradat per un motiu, el tema era molt interessant. Però considero que els seus punts fluixos són en primer lloc, que hi ha poca informació, i no s'aprofundeix del tot quan es parlen de teories de l'univers, simplement la mencionen sense fer una petita explicació. I en segon lloc, crec que faltarien més imatges en l'article. Tot i així considero que està bastant ben fet. Opino que tots aquests descobriments són petits passos que fan que a la llarga avancem tecnològicament, però també ètica, cultural i socialment.

Àlex Perelló

L'UNIVERS NO CALLA

Enllaç al vídeo: http://www.ted.com/talks/janna_levin_the_sound_the_universe_makes.html

Aquesta xerrada realitzada per Janna Levin, tracta sobre el soroll que emet l'univers. Ens diu que l'univers en cap moment de la seva existència ha estat callat, sinó que es pot escoltar una banda sonora, però encara no s'ha pogut com escoltar-la. Després focalitza més la seva xerrada als forats negres. Aquests forats negres estan formats per la prèvia existència d'una forta energia a l'espai i aquest forma com una mena de forat, al voltant d'aquesta energia, que no té fi. Diu que tot i que els forats negres no els podem veure, emeten un soroll molt impressionant i tranquil. Seguidament diu una informació que m'ha impactat molt, que és que els forats negres per fora són negres, però per dins no ho són, ja que contenen milions d'estrelles que emeten llum. També ens parla de com els forats negres produeixen el seu so; perquè és provocat pel seu continu xoc amb l'espai-temps de l'univers. Emet unes ones gravitatòries a l'espai que surten a la velocitat de la llum i al cap d'un temps desapareixen. Jo pensava que el so de l'univers doncs seria molt elevat, per la seva gran extensió i magnitud, però és tot al contrari, el so és tan fluix que no el podem sentir, i per això buscant diferents experiments per trobar-lo. Per últim ens parla del big-bang, com una col·lisió de dos forats negres, i ella juntament amb el seu equip volen buscar aquest primer soroll de tot l'univers que ens va crear. I també deixa a l'aire diferents hipòtesis, com per exemple que si som els únics humans en aquest univers, o si hi ha altres humans a un altre planeta que també estan calculant el primer soroll que ho va crear tot. 

Pel que fa la meva opinió, aquesta xerrada m'ha agradat moltíssim, ja que el tema de l'univers em fascina molt i sempre em deixa amb ganes de saber més coses. Tot el que ha dit en aquesta xerrada no m'ho havia plantejat mai i no tenia cap idea, o sigui que m'ha interessat tot el que ha dit; des del soroll que fa l'univers, fins la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. També al cap i a la fi l'univers som nosaltres, sense aquest big-bang no existirien i jo crec que tenir recursos per poder investigar tot això és impressionant. 

Albert Liria

1r Batx. C

Els misteris dels forats negres

http://elfactorciencia.files.wordpress.com/2013/01/agujero_negro-3.jpg

L'article "Prueban una teoría de Hawking en un agujero negro creado en laboratorio" va ser publicat al diari abc.es el dia 13/10/2014. (Prem per anar a l'enllaç.)

Un equip de científics Israelians han aconseguit crear un forat negre en miniatura, que és capaç de atrapar les ones sonores, per poder demostrar la hipòtesi de Stephen Hawking, que deia que els forats negres no "devoraven" tota la matèria que es trobaven sinó que el que feien era emetre una radiació (Radiació de Hawking) que feia perdre massa als cossos que s'hi apropaven fins a fer-los desaparèixer completament en cas de estar-hi exposats el temps suficient. Per crear el forat negre han utilitzat àtoms de rubidi refredats a menys d'una mil milionèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquesta temperatura, els àtoms estan molt més apretats i es comporten com un fluid amb propietats quàntiques, per la qual cosa són mol més manipulables. Els parells d'ones de so es produeixen en un buit de laboratori, imitant parelles partícula-antipartícula al buit de l'espai. Aquelles que se situen a mig camí d'aquest horitzó de successos sònics es converteixen en l'equivalent de la radiació de Hawking.

Aquest article, malgrat ser de difícil comprensió per a algú que no sol llegir articles d'aquest estil, era molt interessant perquè tractava un tema que sol ser molt atractiu degut a que la gent no ho pot arrivar a comprendre mai del tot per molts articles que llegeixi ja que amb el coneixement actual no s'hi pot trobar una explicació. A mi m'ha agradat molt ja que sempre m'ha atret  molt el que pot haver a l'univers.

Albert Mas Compés

1r  Batxillerat     B

El Sagitari A, el forat negre de la nostra galàxia:

El dia 15 d'octubre de 2014 al diari ABC, Jose Manuel Nieves va esciure una notícia científica que porta com a titular "Una nueva ventana al agujero negro central de la Vía Láctea" .

Link de la notícia: http://www.abc.es/ciencia/20141015/abci-nueva-ventana-agujero-negro-201410150941.html

Aquesta notícia ens parla sobre un forat negre, que habita al centre de la nostra galàxia, la Via Làctea.  Aquest forat negre anomenat Sagitari A té la massa de 4 milions de sols, i es capaç d'empassar-se estrelles, planetes... 

La veritat és que encara se sap molt poc sobre aquest forat negre, actualment hi ha una carrera entre grups d'investigadors científics per esbrinar si el gas que envolta aquest forat negre en tot moment, és un gas que ingereix el forat negre o per contrari l'expulsa del seu interior tal com se sap que passa en forats negres situats en el centre d'altres galàxies com la nostra. La pregunta, el forat negre Sagitari A, ingereix o expulsa matèria és una pregunta que porta dècades questionant-se entre els científics.

Google Images

Tot va començar quant Carl Gwinn, físic de la universitat de Santa Barbara, analitzà unes fotografies capturades per el satèlit rus RadioAstron, aquest satèlit va poder captar fotografies del forat negre degut a que té capacitat per capturar fotografies amb longituds d'ona diferents: de radio, infrarojes i raigs X, que són les longituds d'ones que emet la radiació del gas interestelar que l'envolta, el propi forat no emet cap radiació.

Va concloure que no es podia observar el forat negre perquè el gas interestelar dispersa les longituds d'ona en les quals es pot apreciar el forat negre. Dispersen d'una manera similar a la boira que hi ha a la terra i no permet veure les coses bé. Per tant, les fotografies del forat negre tenen taques. 

Actualment s'estan posant molts esforços per tenir una foto on es pugui visulitzar bé el forat negre per respondre la pregunta proposada al principi.

Personalment he trobat molt interesant aquest article que he comentat perquè tracta sobre un tema que encara és molt desconegut per la humanitat com són els forats negres i la matèria fosca. Desde el meu punt de vista és un tema molt interessant i que dóna lloc a molta investigació. Apart de que pot donar moltes respostes sobre el futur comportament de l'univers.

Adrià Frias Bermudez 1r A