La sanitat segon mundista -Neus Lamiel

La sanitat segon mundista

L’article que comentaré és “Un enfermero del Carlos III denunció las irregularidades en la seguridad del hospital con el ébola” escrit per Maya Balanyà provinent de “Elperiòdico.com” adjunt-ho l’enllaç:

https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1546684022115889798#editor/src=dashboard

L’article parla de la de la denuncia, en un bloc, de les condicions respecte als malalts de l’Ébola de la unitat de cures intensives de l’hospital Carlos III que va fer un  infermer del propi hospital.  En l’escrit l’infermer denuncia les condiciós precàries de l’hospital pel que fa al tractament d’una malaltia tant infecciosa com l’Ébola. Un dels punts que es toca en el bloc són les infraestructures inadequades per a tractar pacients infectats. També es denuncia que el ministeri de sanitat ha modificat els protocols al seu gust.. Això ha desencadenat una sèrie de peticions com per exemple la dimissió del gerent de l’hospital després de confirmar-se la infecció de la famosa infermera, una reunió urgent  amb la Conselleria de Sanitat i amb Ministeri de Sanitat perquè s'aclareixi "fins a l'últim detall" del que va passar i una revisió de les mesures de prevenció i de protocol que s'està adoptant a Espanya.                          
Per altre banda la CSI-F  ja va avisar de que l’hospital no estava preparat per atendre aquets tipus de casos i que el material utilitzat, des de les mascaretes fins als propis vestits, no eren els adequats per atendre pacients amb Ébola.

Aquet article és breu i ven estructurat i és concís i clar. Consta d’una introducció al tema principal i després baris subapartats que deriven d’aquet tema, potser l’estructura falla una mica pel que fa als connectors, però la resta es molt correcte. El tema és encertat ja que l’Ébola es un tema molt actual i important així com també present en el nostre dia a dia. La qüestió és que aquet article ens podria portar a pensar en com de decadent és el nostre país en aquets moments, si ni tant sols podem tenir una sanitat que pugui controlar aquet tipus de casos això ens indica que efectivament hem baixat al 2n món i ja no sóm més al primer. Les conseqüències de viure al 2n món, tot i que no són tant greus com les de viure en el 3r, poden arribar a portar-nos problemes realment grans. Si aquet descens es deu a la corrupció o a un conjunt de factors polítics i socials, això no ho acabarem de saber mai, es deixa a la lliure opinió de cadascú. Però la mala administració de pressupost i les retallades són un fet evident i potser aquet fet ens acabarà sortint més car del que ens pensàvem.                                                                                               Personalment crec que aquet tema és molt necessari tocar-lo perquè informar a la població dels fets es un altre manera de prevenir a part de les mesures de cautela que tenen els hospitals i cerc que el cas de la infermera no ha sigut ven tractat, tot això que ens esta passant és un reflex de la mala organització del país i la culpa no només la tenen els metges , els polític o la infermera sinó que també la tenim nosaltres.

Neus Lamiel

 

"CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA"

Aquesta notícia la he extret de l'apartat de sanitat del diari "La Vanguardia". Va ser publicada el passat 2 d'octubre sota el títol "La pérdida de olfato como vaticinio de una muerte no muy lejana", l'autor però, no està especificat.

A l'article, com ja mostra el títol, s'hi explica la relació que s'estableix entre el sentit de l'olfacte, o millor dit, la pèrdua d'aquest, i la mort, mitjançant un estudi (Olfactory Dysfunction Predicts 5-Year Mortality in Older Adults) realitxat per especialistes nord-americans dirigits per Jayant Pinto.
En aquest procés d'investigació, els especialistes van sotmetre a 3.000 voluntaris amb edats compreses entre els 57 i els 85 anys a una senzilla prova que es tractava d'identidicar 5 olors, i segons el nombre d'errors es va determinar el grau de pèrdua de l'olfacte.
Cinc anys més tard, van descobrir que 430 dels voluntaris havien mort, dels quals un 39% havia fallat la prova, un 19% havia mostrat una pèrdua moderada i tan sols el 10% havia passat la prova.
Gràcies a aquest estudi, s'ha determinat que l'olfacte pot predir la mort en 5 anys, i això es deu a que la punta del nervi olfactiu és contínuament regenerada per cèl·lules mare, i la disfunció de l'olfacte, ens mostra que el cos s'està deteriorant ja que ja no és capaç de regenerar-se tot sol.

He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interessant i sorprenent que un sentit al qual normalment donem poca atenció, pugui tenir tanta importància i pugui predit una probable mort millor que altres diagnòstics.

Magda Morales Tonda
1r Batxillerat D

Un nou camí per recórrer contra el càncer

El dia 27 de febrer de 2014, en el diari El Periódico es va publicar un article explicant els avenços que els científics Joan Massagué i Manuel Valiente han aconseguit en la seva investigació contra el càncer. El titular de El Periódico diu així “Massagué descubre una de las claves de la metástasis del cáncer cerebral”.

Joan Massagué després de rebre el premi de Bioquímica BBVA (2009)

L’investigador català de renom mundial Joan Massagué i el seu company Manuel Valiente han descobert els mecanismes d’expansió del càncer o metàstasi entre els òrgans. La determinació dels mecanismes d’aquest procés és fonamental a l'hora de poder reduir l’elevada mortalitat d’aquesta malaltia en un futur; els tumors que en un principi no eren molt agressius es poden convertir en mortals si es comencen a dispersar per tot el cos. L’experiment realitzat des del Centre Memorial Sloan Kettering s’ha centrat en el procés de metàstasi al cervell, i s’ha descobert que l’enzim plasmina hi juga un paper molt important. Aquesta proteïna posa en marxa un seguit de senyals químics que fan que les cèl•lules tumorals comencin a morir i per altra banda impedeix que aquestes s’adhereixin a la part externa dels vasos sanguinis, cosa que evita la seva propagació. Aquesta substància generalment inactiva es posa en funcionament quan el sistema immunitari detecta que alguna cosa anormal està entrant al cervell. Algunes de les cèl•lules canceroses, però, aconsegueixen evitar l’acció d’aquest enzim cosa que permet que aquestes s’instal•lin al cervell i es multipliquin. El repte ara per ara, segons diuen els dos investigadors, serà trobar un fàrmac capaç d’inhibir les defenses de les cèl•lules tumorals resistents.

Plasmina, enzim clau a l'hora d'aturar la metàstasi

El format de l'article és correcte: té una formalitat adequada per un diari i la notícia està narrada des d'un punt de vista objectiu. Tot i que la notícia és científica, complexa i s'introdueix vocabulari que en un principi és nou per a molts lectors, el contingut és clar i concís cosa que agilitza la lectura de la notícia.

Pel que fa la meva opinió respecte aquest descobriment, jo crec que si bé és cert que el descobriment significa un gran avenç en el món de l’investigació del càncer, també té els seus inconvenients. La plasmina també té un efecte anticoagulant que s’hauria de tenir en compte. En cas d’aturar la metàstasi, es reduiria molt la coagulació i l’individu podria patir greus problemes sanguinis.

A més a més, la presència de la Serpina, una proteïna produïda per les cèl•lules tumorals, pot suposar un gran contratemps. L’efecte d’aquesta substància és inhibir el funcionament del plasminogen, una substància creada pel sistema immunitari encarregada d’activar la plasmina.

En conclusió, crec que el descobriment de Joan Massagué ha estat molt rellevant en el que es refereix a la investigació del càncer, però que de moment no pot tenir una aplicació pràctica i directa sobre pacients ja que encara està en  descobriment i no se sap si poden existir efectes secundaris. 

Encara queda un llarg camí per recórrer per tal de poder acabar amb una de les malalties actuals més mortals que existeixen.

Iago López Güell

1r Batxillerat A

BALLANT PER ACONSEGUIR RECURSOS

L’article que he escollit és “Cientificos Catalanes bailan para conseguir financiación”, i va ser publicat a el diari ABC el dia 14 d’Octubre, i l’autor està sense especificar.

En l’article s’explica el que es resumeix breument en el títol. Els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona han fet un vídeo que han penjat posteriorment a les xarxes socials per poder aconseguir finançament. A l’IRB Barcelona es fan recerques sobre malalties bastant freqüents com el Càncer, la Diabetes o l’Alzheimer. El vídeo forma part d’una campanya de micromecenatge que pretén que qualsevol persona pugui assabentar-se del que estan fent i pugui ajudar donant una quantitat de diners.

Captura del vídeo. https://www.youtube.com/watch?v=hNOqgHTtvH8

S’explica que aquest vídeo no ha estat una idea d’un dia per l’altre. Des de fa un any es treballa en ell, i va requerir 3 dies d’assaig i 5 de rodatge. També sabem que l’IRB té un pacte amb el Banc Sabadell i amb una farmacèutica francesa que els ajuden, i, a més, cada visualització al vídeo de Youtube fa guanyar diners a l’IRB. Per finalitzar, en l’article s’esmenta que no només s’ha penjat un vídeo, sinó que s’han iniciat a la vegada campanyes a les reds socials de promoció

del vídeo.                                                                             

He escollit aquest article perquè m’ha fet adonar-me’n de que la originalitat i les bones idees també tenen la seva recompensa actualment. De que tot i que la ciència no sigui una de les majors fonts d’inversió (per desgràcia) d’aquest país, la gent que treballa en aquest i altres àmbits no molt destacats segueixen allà, i necessiten recursos igual que qualsevol altre empresa. Trobo que la manera en que s’ha donat a conèixer el fet que necessitaven diners, està molt ben pensada i fa que animi a molta més gent a col·laborar amb la causa.

Alvaro Massaguer, 1r Batx D

El futur de l'ebola

El futur de l'ebola
Quina és la data de caducitat de l'ebola?

L'article titulat "No hi hauran vacunas contra l'ebola fins el gener de 2015, segons la OMS", va ser publicat al diari "El País" el 12 d'octubre del 2014. L'autor, el qual no esta especificat, ens explica una noticia publicada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el cas d'ebola (http://politica.elpais.com/politica/2014/10/12/actualidad/1413111782_969367.html).

La crisi de l'ebola, te marcada la data de fi: gener 2015.  Si el desenvolupament del tractament per l'ebola es realitzes amb èxit, es començaria a provar a l'Àfrica occidental. Al Regne Unit, una seixantena de voluntaris s'han introduït el virus d'ebola per tal de trobar aquest vacuna. L'OMS, ja ha anunciat que en cas de trobar la vacuna aquesta, no es vacunarà massivament degut a la poca quantitat de medicines que hi haurien disponibles. Mentres aquesta medicina no arriba, s'estan duent a terme diferents experiments per tal de donar amb la medicina adient, una medicina eficaç i sense efectes secundaris. L'OMS ha declarat que es el virus més mortífer, un virus que ja ha deixat més de 3.300 morts. Actualment els que tenen els virus s'estan tractant amb diferents tractaments experimentals que ofereixen respostes ben diferenciades, alguns els hi serveix i altres no. Els tractaments experimentals que estan generant més esperança s'estan desenvolupant al Canadà i aquests medicaments ( el ZMapp, el TKM-Ebola i el VSV-EBOV) són esperançadors però falta provar-los amb persones.

El que m'ha sobtat més ha sigut que la OMS digues que si es trobés la medicina, aquesta no seria repartida massivament degut a la poca quantitat que hi hauria, i sabeu qui se'n quedaria sense? en cas que, el virus es desenvolupés més en els països més desenvolupats, quan es trobes la vacuna es quedaria allà i  moltes poques vacunes arribarien a l'Àfrica. I si aquesta medicina s'arriba a trobar serà gràcies a la població d'Àfrica afectada, ja que són amb ells amb qui provaran els medicaments. Les farmacèutiques que trobin aquest medicament, a demés de la prioritat que tenen els països desenvolupats sobre els subdesenvolupats, no invertiran els seus diners en Àfrica  ja que es probable que desprès aquest capital que han invertit no el recuperin, en canvi, si aquest virus es desenvolupa per països d’Europa i per la resta del món, que no m’estranyaria que aquest medicament sortís quan el virus s’hagués desenvolupat en països desenvolupats, aquest països si que podrien tenir mes accés aquests medicaments perquè tenen més diners, i així les farmacèutiques recuperarien i augmentarien els seu capital invertit. I que es dugui a terme aquest situació no es impossible, en els països desenvolupats es molt més fàcil que un virus es propagui, ja que les comunicacions son molt millors, es pot travessar qualsevol país en qüestió d’hores. Sense anar més lluny (amb el cas d’ebola que sesta donant a Espanya) de Madrid a Barcelona viatgen milers de persones cada dia i entre països europeus també, però tenim una avantatge que les medicines estan molt més desenvolupades i es porta un control més exhaustiu de les persones que podrien estar infectades, i això no passa amb Àfrica i hauria de passar.

Bernat de Gràcia 

1r BATX B