Detectades les ones del primer instant de l'univers

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/17/actualidad/1395070473_494711.html

Un telescopi nord-americà situat al pol Sud ha aconseguit captar les ones que va emetre el Big Bang durant els primers moments, recolzant així la teoria que millor explica els primers moments del cosmos. El Big Bang va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-pausadament, fins ara, 13.800 milions d'anys després. 

Aquesta notícia ha suposat un gran avenç per a molt cosmòlegs de tot el món que, per molt convençuts que estiguessin de que El Big Bang havia de ser l'explicació correcta del que va passar gairebé al principi, estaven a l'espera de la prova, imprescindible en ciència, que la naturalesa efectivament funciona com ells havien dit. 

és una nova prova que demostra la teoria del Big Bang i es basava en captar el moviement de les ones i radiacions que viatgen a la velocitat de la llum per l'espai fruit d'aquella primera explosió que va crear l'Univers. La teoria del Big Bang arrenca la seva història de l'univers una mica després del principi, un moment a partir del qual la formació dels elements lleugers com l'hidrogen o la radiació de fons romanent en el cel estaven en funcionament. És l'època en què es van formar els primers àtoms. Tot i així la teoria del Big Bang també inclou alguns fets sense demostració i deixa algunes preguntes sense resposta: ¿per què l'univers és tan homogeni, tan igual es miri a on es miri? i per què té la densitat justa?El problema de la densitat exacta o de per què té una geometria plana (o gairebé) és enigmàtic, perquè si al principi hi hagués hagut una mica més de matèria, hauria col·lapsat gairebé immediatament i si hi hagués hagut una mica menys, l'expansió resultant hauria impedit la formació de galàxies i estrelles ...

Trobo fascinant que 14 mil milions d'anys després de la creació de l'univers siguem capaços de crear teories lícites i inclús demostrar-les. Avenços científics com aquest són els que marquen un abans i un després en el nostre coneixement de la creació i la nostra existència. Encara queda molt camí a recórrer per esbrinar els misteris de l'univers, però si continuem així el camí potser serà més curt del que pensem.

Francesc Martínez BTX 1 D

Les IA un pas més a prop

"Cubestormer 3 robot breaks Rubik's Cube world record" titular d'una notícia publicada per BBC News el 15 de març del 2014 (http://www.bbc.com/news/uk-england-birmingham-26561904) com a conseqüència del que es veu en el següent vídeo. https://www.youtube.com/watch?v=X0pFZG7j5cE.

Cubstormer 3
Font

Molts som familiars amb el cub de Rubik: un trencaclosques de forma cúbica on l'objectiu és aconseguir que en cada cara del cub hi hagi només un color. El rècord humà completant-lo és de 5.55 s segons la World Cube Association. 

En la passada fira Big Bang, celebrada a Birmingham, aquest rècord va ser batut pel robot Cubestormer 3 dissenyat pels enginyers d'ARM David Gilday i Mike Dobson. El Cubstormer 3 va tardar en resoldre el cub de Rubik en exactament 3.253 s batent a la vegada el rècord del seu predecessor el Cubstormer 2 que estava en 5.27 s. El Cubstormer 3 funciona amb un telèfon mòvil que pren imatges del cub, les analitza i llavors controla el robot en si mateix, format per peces de LEGO.

Quan se li va preguntar a David Gilday perquè havia intentat batre el rècord va respondre que havia estat divertit i que el seu objectiu era mostrar tot el que és possible fer amb la tecnologia actual i així inspirar a les ments joves a interessar-se per la ciència, la tecnologia, la enginyeria i les matemàtiques. 

L'article de la BBC és correcte encara que a nivell de continguts possiblement podria haver-se centrat una mica més en el desenvolupament del robot, i fer una anàlisi més concreta del seu funcionament. Ens quedem però amb la idea de que qui resol el cub i fa els càlculs és el telèfon mòbil. No acabem de saber rés més, ni tan sols de la part més mecànica del robot. Sent un article de la BBC crec personalment que el títol de l'article hauria de ser un altre, degut a que la noticia fa més incís en el fet d'haver trencat un rècord que no pas en com s'ha aconseguit fer-ho. D'una altre banda, veure el que han aconseguit aquests dos enginyers és impressionant i fins a cert punt aterrador. Tenim al davant un clar exemple d'intel·ligència artificial. És cert que aquest sistema només serveix per a calcular com resoldre el cub, però ho fa molt més ràpidament que qualsevol humà. Això possiblement sigui gràcies a que el cub està basat en un fenomen matemàtic i per tant hi ha mètodes per a resoldre'l, però ens hem de plantejar que si això és possible amb la tecnologia actual, què serem capaços de fer en, per exemple, 5 anys?

Martín Cebrián

1r Batxillerat C