Alguns aliments ajuden a preservar la memòria

"Healthy eating and reduced risk of cognitive decline" és un article publicat a Neurology, per un grup de científics dirigits per Andrew Smyth, de la Universitat McMaster en Hamilton, el 6 de maig de 2015. La revista Investigación y Ciencia va publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Una dieta sana contribuye a la prevención del deterioro cognitivo", el 13 de maig.

El grup de científics afirma que menjar fruita,  verdura, peix i fruits secs, a més a més de reduir el consum d'alcohol i carn vermella, contribueix a que les capacitats cognitives i la memòria es preservin en bon estat durant més temps. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi sobre les capacitats cognitives, la memòria i els hàbits alimentaris de prop de 28.000 persones de 40 països, al llarg de cinc anys. Els participants eren majors de 55 anys i tenien un alt risc de patir malalties cardiovasculars. Durant l'estudi, les persones que van tenir un deteriorament cognitiu va ser del 14% entre de les que feien una alimentació saludable i  del 18% entre les que feien una alimentació menys equilibrada.

Font: www.mimandote.com

Segons els autors, el consum de certs aliments ajuda a preservar la memòria. En primer lloc, perquè les fruites, verdures i els peixos contenen nutrients amb propietats antiinflamatòries. En segon lloc, perquè disminueix la pressió arterial i millora el flux sanguini beneficiant el cor i, en conseqüència, el cervell.

Considerant factors com l'activitat física i la pressió arterial alta dels participants, els autors van obtenir resultats similars.

Crec que aquest estudi analitza una mostra suficientment amplia i diversificada, ja que procedeixen de 40 països diferents, amb unes condicions de salut que els predisposa  a tenir aquestes pèrdues de capacitats. No obstant, la diferència del 4% si bé pot ser  significativa no em sembla del tot concloent.

Aquest estudi s'afegeix a d'altres que relacionen una alimentació saludable amb un millor envelliment i un menor risc de demència. De fet, ja ningú discuteix la relació dieta-salut. Per això, em sembla molt positiu demostrar de forma empírica  els efectes de la dieta en la memòria i altres capacitats intel·lectuals, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. De la mateixa forma, Jay Olshansky, un reconegut expert en salut pública de la Universitat d'Illinois, considera que caldria concentrar-se en aturar l'envelliment biològic, és a dir, tot allò que funciona malament quan ens fem grans.

Com que els resultats de l'aplicació d'aquestes investigacions es donaran a llarg termini, penso que també s'ha de continuar treballant en estudis que vagin més directament a aturar el deteriorament de les cèl·lules neuronals i que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Possible cura per a l'Alzheimer

Cèl·lules de la microglia (en negre)

El dia 17 d'abril de 2015 va ser publicat al portal web d'Investigación y ciencia un article que deia que uns investigadors han anunciat una possible cura per a la malaltia neurodegenerativa coneguda com a Alzheimer.

Han observat que la malaltia està relacionada amb un consum excessiu d'un nutrient anomenat arginina per part de les cèl·lules de la microglia. Aquest nutrient és necessari per al bon funcionament de la memòria. L'estudi, publicat a la revista Journal of neuroscience, mostra que el bloqueig (mitjançant un nou medicament) d'aquest consum excessiu redueix de manera eficaç la generació de plaques d'amiloide, una proteïna que al acumular-se en zones del cervell produeix la degeneració de les neurones.

Avui en dia es calcula que hi ha uns 25 milions de persones afectades per l'Alzheimer, i que aquesta xifra pot arribar a 76 milions al 2030. Per aquest motiu considero que la notícia és força important i que, si aquest nou medicament prospera, serà un pas més per entendre com funciona el cervell.

Enric Erra

1r Batxillerat B

Per què baixem el volum de la ràdio a l'aparcar?

"¿Por qué bajamos el volumen de la radio cuando aparcamos?", article publicat a El País per Carlos Carabaña, avui (dia 7 de juny de 2015).

Aquest article parla del cervell i dels seus dos sistemes: un, d'inconscient i automàtic, i l'altre, de pensament racional i deliberat. Quan algú aparca, una acció que requereix concentració (més que conduir), és molt probable que baixi el volum de la ràdio o CD que estigui escoltant. Això passa perquè el cervell necessita focalitzar tota l'energia en estar atent a aparcar, i no en pot "gastar" en una acció inconscient com és escoltar música.

També dóna un altre exemple: nosaltres normalment caminem i parlem alhora. Ara bé, si algú ens digués de cop que multipliquéssim 27 per 165, segurament ens pararíem per calcular, per la mateixa raó que abans.

La veritat és que he trobat aquest article molt interessant. Estic començant a pensar que simplement m'agrada el tema del cervell, recurrent pel poc que en coneixem, perquè el meu primer article ja va ser sobre una cosa semblant. Això sembla una bilogia.

Sigui com sigui, l'article és formalment correcte i, pel que sembla, la seva validesa científica és probable (en el sentit de poder probar-se, ja que l'article ha estat publicat a un diari prestigiós). Què en penso, doncs?

Per una banda, el mateix que vaig dir a l'altre article: el cervell continua sent un gran desconegut, i estic segura que futures investigacions en aquest camp seran la clau de molts avenços. 

I per l'altra, he recordat el gran dilema de l'estudi amb música. Reconeixo que jo mateixa, a vegades, estudio amb música (i mira que he tingut professors (i els meus pares) dient-me que no és bo), perquè m'agrada. Però seguint la raó explicada a aquest article, sembla probable que sigui "dolent" perquè el cervell, si no té música sonant, destina tota la energia a la memorització o integració dels conceptes. La veritat és que tot això és una suposició, però em sembla plausible. Qui sap, potser busco algun article relacionat i el comento. I així puc fer una trilogia!

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

Neurodopatge. Alerta per les substàncies que potencien el cervell

La Comissió Europea analitza l’ús de tècniques per a millorar el rendiment cognitiu.

Algunes persones sanes prenen medicaments per tal de millorar el seu rendiment cognitiu. Aquests fàrmacs estan indicats per ser prescrits en determinades malalties mentals, especialment el Trastorn per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH), la narcolèpsia o la depressió. Es tracta de drogues estimulants, com les dextroamfetamines. També hi ha persones que s’apliquen dispositius d’estimulació neural, en forma d’elèctrodes, que produeixen descàrregues i que han estat indicats per a tractar malalties neurològiques i neurodegeneratives, com l’Alzheimer, el Parkinson, o l’esquizofrènia. L’objectiu d’aquestes tècniques és modular l’activitat cerebral. El més recent és una mena de diadema dissenyada com un accessori de la consola, que es pot comprar per internet,  per millorar la puntuació en els videojocs. En aplicar-la directament sobre el cap, provoca petites descàrregues elèctriques per estimular l’estat d’alerta i augmentar la concentració. 

Sistema Neuronal

L’ús de psicofàrmacs en la població sana es va començar a utilitzar a mitjans de segle XX amb alguns soldats, especialment dels EEUU, amb la finalitat  de millorar el rendiment,  l’estat d’alerta i tensió, i disminuir el cansament  d’aquests en les seves missions militars. Posteriorment algunes persones l’han utilitzat per obtenir major rendiment de les seves capacitats intel·lectuals, com la memòria i l’atenció, com estudiants universitaris o professionals que requereixen un elevat nivell de concentració i amb jornades laborals on el cansament no pot ser un factor de perillositat, com cirurgians  o pilots d’avió.

Els neurocientífics de l’estudi del cervell són molt crítics amb aquests fàrmacs o aparells d’estimulació. Encara que aquests poden millorar i estimular la memòria i la capacitat intel·lectual, no implica que les persones que els utilitzin es converteixen en grans savis, simplement obtindran resultats lleugerament millors. A més, els experts indiquen que es desconeixen quins efectes secundaris poden tenir sobre els cervells sans, i quines modificacions poden fer sobre les seves propietats i la seva estructura. 

Per altra banda, la Comissió Europea, davant dels risc de que es posin al mercat sense cap tipus de control, ha posat en marxa el projecte NERRI, on participen diferents països i universitats,  per estudiar quin efecte pot tenir la “neuromillora” (terme que han emprat per a definir aquest concepte) sobre la salut de les persones sanes. Des de NERRI consideren que, tenint en compte que la infantesa és la època de major plasticitat cerebral, cal preguntar-se si alguns pares li donarien als seus fills sans alguns d’aquests fàrmacs.

Probablement, alguns pares respondrien que sí, però aleshores, caldria preguntar-nos on quedaria la cultura de l’esforç i de la superació. Per altra banda, tot i que es acceptat que algunes persones utilitzen medicaments per millorar la seva situació personal i el seu rendiment cognitiu i intel·lectual, com la cafeïna, l’ibuprofè o el paracetamol, ens hauríem de qüestionar si aquests psicofàrmacs neuroestimulants poden tenir la mateixa funció. Cal preguntar-nos quin sentit té prendre un medicament quan s’està sà i considerar els  efectes secundaris negatius indesitjables. En aquest sentit, potser més que administrar-nos fàrmacs, seria necessari plantejar-nos tenir cura del nostre cervell, per exemple, descansant i dormint més, o cuidant la nostra alimentació. Potser algun dia podran demostrar què són eficaços, però potser estem buscant una felicitat irreal. Moltes vegades busquem obtenir el màxim rendiment del nostre cos o del nostre cervell de forma artificial, i no acceptem les possibles limitacions que formen part del nostre organisme i de la nostra vida. I això, sí que realment ens produeix infelicitat. 

Clàudia Riera

1r Batxillerat D

Necessitem oblidar per poder recordar

El passat diumenge 22 de març, es va publicar a la revista “Muy Interesante” un article titulat “El cerebro necesita olvidar para recordar". 

Actualment, molts estudis han demostrat que la nostra memòria no es fixe i tampoc immòbil, sinó que es pot modular segons el nostre interès. És a dir, a través dels nostres records, no es mostra el fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els records es deformen contínuament. 

Un grup d’estudiants del Regne Unit, han pogut aïllar el mecanisme automàtic del nostre cervell que ens condiciona al que hem d’oblidar i el que no. Per fer-ho, han emprat un sistema per ressonància magnètica -que consisteix en obtenir informació sobre l’estructura i la composició del cos a analitzar- i han mesurat la activitat cerebral d’uns voluntaris. Se’ls va demanar que recordessin en unes imatges que els van ser mostrades a l’inici de la proba, i finalment es va comprovar que els records eren eliminats. 

És així, com van poder arribar a la conclusió que al tractar de recuperar un fet concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. A la vegada, aquest article també exposa que els humans al ser diferents, som capaços d’induir diferents graus del mecanisme de l’oblit.

Daniel Goday

1r Batxillerat B 

La música, un plaer pel cervell

L'article que jo he escollit ha estat "Escuchar música, nueva "recompensa" al cerebro". L'he trobat molt interessant i amè ja que m'hi sento identificada, perquè m'encanta la música. L'he trobada en una web de notícies anomenada "Sinc, la ciencia es noticia". Aquest article ens parla del plaer d'escoltar una melodia per primera vegada (si és que t'agrada). Hi ha una part del cervell que es diu "nucli accumbens", que és un precís predictor de quants diners seria capaç de pagar una persona per comprar una cançó o un àlbum de música. Així doncs, els experts van crear un espai amb gent que escoltava cançons i van veure que quanta més activitat hi ha en el nucli accumbens, més capaç seria la gent de pagar més diners per una cançó. Després ens exliquen el fet de "per què ens agrada la música". Diuen que és perquè ens recorda a alguna cosa i ens fa viure una altra vegada un moment que vam viure en el passat. No he trobat gens difícil d'entendre aquest article. Al principi estava entre dos o tres, i tots tractaven sobre la ciència aplicada a la música, ja que com he dit abans, m'encanta la música. Al final m'he decantat més per aquest que pels altres dos. L'he relacionat força amb els altres articles entre els que estava. Llegint aquest article he descobert coses que no sabia i m'ha agradat molt llegir-lo. Pàgina web: Laia Herrera, 1r batx. C

LA CIÈNCIA DELS HÀBITS

Fotografía extreta de l’edició d’Agost de 2014 de la revista Investigación y Ciencia

 

L’article del que tractaré es diu “Psico-Biología de los hábitos”, està escrit per Ann M. Graybiel y Kyle S. Smith i publicat a la edició d’agost del 2014 de la revista Investigación y Ciencia.

L’article tracta sobre els hàbits, defineix l’hàbit com a un acte reflex que fem sovint sense pensar. A l’article s’intenta explicar com funcionen els hàbits, com els adquirim i com podem treure’ns-els de sobre.

Per determinar com funcionen els hàbits s’utilitzen ratolins  com a experiment. Posen al ratolí, amb uns elèctrodes al cap, a l’entrada de un laberint. En un punt del laberint, a al qual només s’arriba per un camí, hi ha menjar. Als primers dies, mentre el ratolí està aprenent el camí hi ha molta activitat cerebral a la zona més primitiva del cervell, després, quan es sap el camí però encara ha de pensar per on anar, l’activitat cerebral disminueix. Al final, arribar al menjar s’ha convertit en un hàbit, i podem veure que només hi ha activitat cerebral al principi i al final del recorregut, que tot el tram del mig el ratolí el fa sense pensar.

Quan una acció es converteix en hàbit es formen uns circuits cerebrals molt difícils de destruir, per tant, és quasi impossible desfer-se d’un hàbit, l’única manera de fer-ho és substituir-lo per un altre amb força de voluntat.

L’article és de bona qualitat tot i que el vocabulari que utilitza és bastant complex i tècnic, posant-li una mica d’atenció, es pot llegir bé. Les idees estan ben explicades, el contingut es extens però està ben escrit i l’article en si és interessant. Trobo que els hàbits és un tema interessant, ja que és necessari saber coses sobre ells perquè tothom té hàbits, tant dolents com bons i saber com et pots treure un hàbit, o com funcionen pot ser necessari en algun moment.

Irene Anglada Robert

ENS ESTALVIEM MALALTIES, GRÀCIES ALS AVENÇOS DE LA CIÈNCIA

L’article “Diseñado un cultivo celular que reproduce los síntomas del alzhéimer”  va ser publicat el 13 d’octubre de 2014 al diari digital El País.

http://elpais.com/elpais/2014/10/13/ciencia/1413217418_488533.html

Imatges del cervell durant la malaltia

A més a més, això permetrà als investigadors poder estudiar el procés de les neurones dintre el nostre cervell.Aquest article que he triar, ens parla de L’Alzheimer, i com que és una malaltia freqüent, a Espanya, concretament la pateixen 8000 i no té ni tractament ni cura penso que està bé que n’estiguem informats i sapiguem els que s’està fent perquè sigui el menys dura possible. A més a més els animals no pateixen aquesta malaltia, cosa que dificulta el seu estudi, la que més s’assembla és una malaltia que pateixen els ratolins, en la que no reprodueixen les dos característiques principals del cervell. Un equip nord-americà, liderats per Harvard i l’Institut de malalties neurodegeneratives han inventat un cultiu cel·lular que reprodueix els seus símptomes.

Aquest avenç permetrà investigar tractaments perquè la malaltia sigui més fàcil durant els períodes abans de la clínica. Aquest pas que s’ha fet permetrà seguir el procés i analitzar el que va passant. 

Treballar amb el cervell sempre ha estat difícil, i per això mai s’ha pogut estudiar molt a fons.

Aquesta notícia, és de caràcter científic i el fet de que l’hagi extret d’un diari general fa que no estigui molt explicat ni detalladament ni tècnicament ja que sinó es faria molt difícil de llegir i entendre. Per tant trobo que és la qualitat adequada pel nivell de cultura general dels lectors no especialitzats. Una de les coses bones que té es que t’informa sobre la malaltia, a Espanya i trets importants i te l’introdueix una mica, però el que no t’explica són els símptomes ni les conseqüències de la malaltia.

Penso que és un article que m’ha feta donar que hi ha malalties greu i que  no tenen cura però que moltes vegades no hi pensem i no ens adonem de la sort que tenim d’estar sans.

Anna Bas 

1r B

NOVA TERÀPIA BASADA EN LA REALITAT VIRTUAL PER A PACIENTS AMB LESIÓ MEDUL·LAR

NOVA TERÀPIA BASADA EN LA REALITAT VIRTUAL PER A PACIENTS AMB LESIÓ MEDUL·LAR

L’institut Guttmann de Badalona obté resultats positius en un 60% dels casos, atenent ens els últims 2 anys un centenar de persones. 

 “Un simulador de realitat virtual redueix el dolor de pacients amb lesió medul·lar”  és un article publicat per La Vanguardia el dia 15 d’octubre del 2014. 





El dolor neuropàtic és una patologia que genera el sistema nerviós per sota d’una lesió medul·lar o bé per sota d’alguna part del cos amputada, provocant un formigueig.  Un elevat percentatge de les persones amb lesió medul·lar o amputacions, pateixen aquest dolor. És per això que l’Institut Guttmann de Badalona porten tants anys treballant per aquest projecte (tot i que malauradament, encara no s’ha trobat cap tractament demostrat com el definitiu). Han ideat un simulador de realitat virtual que, combinat amb l’estimulació cerebral a través d’electròdes, situa el pacient en un context previ a l’amputació o lesió medul·lar, de tal manera que simula la reconstrucció del seu esquema corporal i estimula els records d’aquest,  reduint així el dolor i formigueig provocat. Aquesta, és una patologia de molta complexitat ja que molts dels pacients no responen positivament.  

A més de reduir el dolor, el tractament amb realitat virtual, combinat amb l’estimulació cerebral, millora també la qualitat del son i augmenta la percepció de ben estar psicològic dels pacients. No presenta afectes secundaris i dóna resultats més positius que altres tractaments preexistents. 

He escollit aquest article primerament perquè és un projecte que s’ha estat duent a terme en un centre català, que és referent a nivell mundial pel que fa a la rehabilitació en pacients amb lesions medul·lars. D’altra banda també perquè em crida molt l’atenció la complexitat del cervell i gràcies a les noves tecnologies s’està produint un gran avenç en el coneixement del seu funcionament. Finalment trobo molt interessant el fet de poder fer tractaments terapèutics no basats en medicaments. 

http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20141015/54417949691/simulador-reduce-dolor-pacientes-lesion-medular.html

Elisabet Forn i Masvidal 

1r BATX A

Les connexions en les xarxes

El 3 d’octubre de 2014 es va publicar al diari El País un article sobre neurociència titulat “Tus neuronas mejorarán las redes que mueven el mundo” redactat per Nuño Domínguez, el qual fa referència a un article anomenat “Avoiding catastrophic failure in correlated networks of networks” (Evitant fracasos catastròfics en xarxes correlacionades en les xarxes) escrit pel neurocientífic Santiago Canals publicat a Nature Physics. En aquest article es té en compte l’estudi del cervell humà i la importància de les xarxes tecnològiques, com a exemple negatiu, relacionant-les amb les neurològiques, estant a favor d’elles.

Els neurocientífics, físics i matemàtics experts en xarxes complexes naturals creuen que si les nostres xarxes artificials imitessin les xarxes naturals no es produïrien errors tan catastròfics. Envers aquest tema, Santiago Canals i el seu equip ha aplicat uns models matemàtics per trobar la xarxa de xarxes òptima a prova d’aquests errors. El que han pogut comprovar, és que hi ha una relació i una mateixa organització entre les xarxes neurològiques i les tecnològiques, mitjançant proves constants.

L’autor d’aquest article, també ens formula informacions sobre problemes com el trànsit aeri o l’expansió de virus i epidèmies (teoria de grafs) basant-se amb l’opinió de Canals, tenint en compte la immensitat del cervell i l'equivalent al món exterior, la xarxa elèctrica, l'Internet i altres sistemes electrònics. El seu treball és connectar millor diverses xarxes copiant exemples presos a la naturalesa. Actualment, el seu equip ja ha iniciat estudis amb animals per comprovar si hi ha malalties atribuïdes a males connexions en el cervell. 


A més a més, ens parla sobre l'opinió d'un matemàtic expert en sistemes complexos, Florentino Borondo, qui creu que conèixer el cablejat del cervell ens farà entendre com es reorganitza després d'un accident.

La meva opinió sobre l’article és que és força interessant per una persona entesa en aquest tema i molt complet. Probablement, no tothom ho podria entendre atès el seu llenguatge científic i tècnic, encara que dóna molta informació sobre el tema i ho explica des de diverses opinions de científics i matemàtics. També penso, que està composada des d’un altre punt de vista envers els nous avenços tecnològics i les neurones del cervell.


Article: http://elpais.com/elpais/2014/10/01/ciencia/1412178621_038401.html

Ester Yagües

1r Batx D

Els beneficis del bilingüisme

"Does bilingualism influence cognitive aging?" és un article publicat a Annals of Neurology per Thomas H. Back, Jack J. Nissan, Michael M. Allerhand i Ian J. Deary el dia 2 de juny de 2014. A la revista Investigación y Ciéncia el dia 6 de juny van publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Mente más joven gracias a un segundo idioma".

Un grup internacional de científics afirma que el coneixement d'un segon idioma pot ajudar a millorar la memòria i altres habilitats intel·lectuals a la vellesa. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi on avaluaven un grup de persones des de la infància a l'edat adulta i la tercera edat. Els resultats van ser que les persones que parlaven més d'una llengua tenien una tendència a obtenir millors resultats en termes de capacitats cognitives, d'aprenentatge i habilitats verbals que els que només parlaven un idioma.

Segons els autors, l'aprenentatge d'una segona llengua activa les neurones de les funcions executives del cervell, aquestes defineixen un conjunt d'habilitats relacionades amb el raonament, la planificació i la organització de la informació.

Personalment estic molt a favor d'aquest estudi. En primer lloc, em sembla molt encertat analitzar els efectes del bilingüisme en la millora de la memòria i altres capacitats intel·lectuals de les persones grans, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. Aquest estudi i d'altres similars poden obrir noves línies d'investigació que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell. Segons estudis realitzats per la neurocientífica Ellen Bialystok, "l'ús regular de dues llengües sembla retardar l'aparició de símptomes de l'Alzheimer". Així, de l'anàlisi que va realitzar a 400 pacients amb aquesta malaltia, va concloure que els símptomes apareixen cinc o sis anys més tard en les persones bilingües.

En segon lloc, penso que aquest estudi per si mateix no afavorirà l'expansió del bilingüisme. En un món globalitzat com l'actual, el fet de parlar més d'una llengua ha passat de ser una opció a ser una necessitat. Si bé conèixer altres idiomes sempre s'ha associat a tenir una ment més oberta a altres cultures i idees, ara té una vessant més pragmàtica: obrir-se  pas a nivell professional. 

Judit Arroyo Martinez 

1r Batx A

La llum pot arribar a suprimir records?

Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.

 

En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.

L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.

La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.

En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.

Isabel Ruan,1r Batxillerat D

Tots podrem ser Einstein

TOTS PODREM SER EINSTEIN

Els avanços actuals ens porten a pensar que algun dia arribarem a jugar amb els records

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/entendre-manipular-cervell-3498377

“Entendre i manipular el cervell” és un article publicat per Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester, al diari El Periodico el dia 6 de setembre del 2014.

Podem veure l'iman amb el qual envien ones electromagnètiques

En aquest article, Salvador té com a referència un article de la revista Science de Philip K. Dick. En el qual afirmaven que amb un simple imant podien augmentar les capacitats de memòria d’un ésser humà, aquesta tècnica és l’anomenada Estimulació Magnètica Transcarnial (TMS). La zona que van elegir del cervell, en aquest cas va ser l’hipocamp, una àrea relacionada amb l'escorça cerebral  situada en el lòbul temporal, es a dir, on conservem els records. Varies persones van fer una prova de memòria i després van seguir un tractament, en el qual rebien ones electromagnètiques directament a l’hipocamp. Dies després van tornar a fer un test i van observar que hi havia una millora en la memòria  del 25% i també una millora en la comunicació entre l’hipocamp i el còrtex parietal.

Un altre exemple que ens dóna Salvador en aquest article, és una d’uns científics del Massachussets Institute of Technology, on implantaven un record fals al cervell d’un ratolí, per tant el ratolí creia una cosa que en realitat no havia succeït. I també es podria fer just el contrari, es a dir, eliminar un record traumàtic substituint-lo per una emoció positiva. Salvador remarca que cal tenir present que per aquesta investigació s’ha fet servir una tècnica optogenètica, la qual cosa fa que no es pugui aplicar directament en humans. 

He escollit aquest article ja què les noticies sobre el funcionament del cervell són sempre molt interessants. Encara que el què ha fet l’autor és recollir informació sobre altres articles, els exemples estan ben relacionats i s’entén amb facilitat. La meva opinió és que descobrir coses noves del cervell és essencial per aprendre, entendre i determinar com som, per tant, trobo que tant com el coneixement i el desconeixement del cervell és meravellós. I si amb els avenços que tenim sobre  el funcionament del cervell hem arribat a ajudar a persones amb malalties i hem trobat maneres de manipular-nos, com jugar amb els records o fins i tot amb la intel·ligència (tot i que de moment estigui prohibit aplicar-ho en humans), qui sap el que ens portarà el futur en tot això. 

Blanca De Cambra
1r Batx D

LA CURIOSITAT ENS MANA

LA CURIOSITAT ENS MANA

“La curiosidad pone al cerebro en modo aprendizaje”. Article tret de l’ABC el dijous 2 d’octubre 2014, en l’apartat de Ciència i escrit per Pilar Quijada. (http://www.abc.es/ciencia/20141002/abci-curiosidad-cerebro-aprendizaje-201410021755.html).

En aquesta noticia, l’autora Pilar Quijada ens explica que, segons un article publicat a la revista Neuron, si una cosa ens crea interès, el nostre cervell ens permet aprendre i retenir qualsevol informació, ens interessi o no, sigui rellevant o no. Però de fet, tot això és bo, ja que tenir curiositat per alguna cosa ens activa el sistema de recompensa del cervell i es mobilitza la dopamina, neurotransmissor que ens porta a aconseguir objectius. En resum, com més curiositat tinguem per un tema, més fàcil és aprendre o retenir informació.

Per arribar a la conclusió anterior, els investigadors van fer un experiment on feien preguntes de trivial als voluntaris. Primer els feien puntuar de l’1 al 6 la probabilitat que tenien de saber la resposta, i a continuació, utilitzant la mateixa escala de puntuació havien de mesurar la seva curiositat per saber la resposta. A més a més, en alguns moments de l’estudi els van arribar a fer ressonàncies magnètiques per veure com responia el cervell. Mitjançant aquest experiment van poder verificar moltes de les coses que s’han explicat anteriorment.

Aquest article té el punt fort de ser bastant entenedor i no utilitzar tecnicismes, a diferència de molts altres articles de ciència.

Personalment aquest article m’ha interessat bastant, perquè eren coses que jo desconeixia i que ara em podran servir a l’hora d’estudiar alguna matèria a l’escola.

Marta Castrillo Pallés 

1r BATX D