Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juny del 2015

L'energia fosca

L’article que he llegit, es titula “En busca de la energía oscura”, escrit per Teresa Romero l’onze de juny d’aquest any en el diari El Mundo.






Aquest article, a partir del projecte desenvolupat per un equip d’investigadors de l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona, ens parla sobre l’energia fosca, encarregada, segons Cristóbal Padilla (un dels investigadors del projecte), de l’expansió de forma cada vegada més accelerada de l’univers. L’energia fosca, segons alguns estudis conforma un 70% de l’univers, i encara desconeixem que és i com funciona. Un 24% de l’univers esta format per la matèria fosca i el 4% restant per la matèria visible. El projecte PAU, desenvolupat a la ciutat de Barcelona, pretén mesurar la velocitat i la acceleració amb que aquestes galàxies es separen mitjançant una càmera creada per ells mateixos que permet veure distàncies molt llunyanes amb molta precisió, i amb la qual s’intentaran trobar manifestacions de que la energia fosca realment existeix. Un altre dels objectius d’aquest projecte es poder fer un mapa del cel on puguem veure totes les galàxies, fet a partir de fotografies captades a partir de la seva càmera de increïble potència amb 40 filtres per tal de poder captar imatges tan llunyanes amb una gran precisió.


Aquest article, en general, m’ha semblat que estava molt ben redactat per part de la seva autora, mostrant des de ben principi els temes que tractaria, i combinant coneixements bàsics i bens explicats per tal de poder ser entesos sobre l’energia fosca amb la informació del projecte desenvolupat per el grup d’investigadors a Barcelona. Encara que el tema de la energia fosca està molt inexplorat i  en tenim molt poc coneixements, també he trobat que podria haver explicat més coses sobre aquesta energia, com per exemple on la podríem trobar en l’univers.  En quant a l’estructura externa, he trobat que les idees estaven ben organitzades, per tal de fer l’article molt amè i sobretot gens pesat.

Segons la meva opinió, crec que es essencial estudiar l’univers per que, aquest te un poder enorme sobre nosaltres, i l’única manera de poder-lo preveure es entenent com funciona aquest, i per fer-ho necessitem conèixer de que està format. Al llegir aquest article, també me n’he adonat de l’avanç de la tecnologia en el nostre planeta, que ens ha permès fer una càmera que pot captar imatges de galàxies situades a milers d’anys llum de la nostra, i que gracies a aquesta, podem i podrem entendre molt millor el que ens envolta.




                                                                                                                    Joan Monill 1r Batx B

Els robots ens substituiran?


Per a fer aquest treball, he llegit un article de The Guardian, titulat “ Darpa robòtics challenge: South Korea humanoid nets team $2m” i escrit per Sam Thielman.



Aquest article, ens parla sobre un concurs de robots molt especial que es va dur a terme a la ciutat de California, als Estats Units. En aquest concurs s’hi presentaven 25 robots de molts països diferents, i durant com a màxim una hora havien de realitzar vuit missions en el mínim temps possible per tal d’intentar guanyar el primer premi: 2 milions de dollars. Aquestes missions volien representar l’ambient en el que s’haurien pogut trobar en el desastre nuclear produït a Fukushima, encara que una mica simplificat. Alguns robots, molts d’ells amb una forma semblant a la d’un humà, van tenir greus problemes per fer accions tan senzilles com obrir una porta o pujar unes escales, però d’altres, com el de l’equip de Korea del Sud, guanyador de la competició, van poder conduir cotxes, foradar parets o passar per llocs plens d’obstacles. A més a més, aquest robots van haver de fer moltes de les accions per si mateixos, ja que, també representant un accident nuclear, les connexions amb els seus enginyers s’estaven tallant constantment. Aquest concurs, té com a finalitat promoure la creació de robots que potser d’aquí uns anys, son els encarregats de substituir el humans en aquelles missions on més perill correm, com hagués pogut ser en el desastre de Fukushima.


L’article, m’ha semblat que estava força ben estructurat, amb el text dividit en diferents paràgrafs que donaven informacions diverses, la major part molt rellevants, i que per tant no feien gens pesat llegir-se l’article. La forma amb la qual estava explicat l’article, també m’ha semblat molt correcte, ja que no feia servir un vocabulari gaire complex i explicava les coses de forma clara, senzilla i entenedora. A més a més, les imatges també m’han ajudat a entendre més el text, i per tant crec que han estat bastant ben triades.

Per concloure, jo penso que l’avanç de la tecnologia que estem vivint actualment, ens està portant a sobrepassar fronteres inimaginables no fa gaires anys, com la creació de robots que siguin capaços de poder afrontar situacions per si mateixos i que d’aquí uns anys, seran capaços de substituir als humans en feines de rescat o de salvament, per exemple. En la meva opinió, crec que estem complint projectes que fa uns anys només podíem veure en pel·lícules de ciència ficció, i aquest avenç en la tecnologia, si el sabem administrar, pot ajudar-nos molt en un futur no gaire llunyà.


                                                                                                                  Joan Monill 1r Batx B


dijous, 11 de juny del 2015

Els bacteris s'adapten als nous temps

El passat 8 de juny del 2015 es va publicar una notícia al diari ABC que duia per titular:  Los surfistas, protagonistas de un estudio científico sobre bacterias; Els surfistes, protagonistes d’un estudi científic sobre bacteris.
Els científics del  Centre Europeu pel Medi Ambient i la Salut promouen al Regne Unit una associació “Surfistes contra les Aigües Residuals” una investigació sobre la resistència dels bacteris als antibiòtics.
S’han estat buscant diversos voluntaris per ajudar a l’equip de la Universitat per poder descobrir els efectes de la contaminació marina en la salut humana. Especialment, en tot que estigui relacionat a la possible presència de bacteris resistents als medicaments en l’aigua (solen ser conegudes com “superbacteris” o “superbugs” en anglès).


El projecte anomenat “Vagabundos de playa” (“Beach Bums”) busca a 300 surfistes per tot el Regne Unit i espera obtenir uns bons resultats cap el 2016.
Les probes que s’han realitzat fins ara han mostrat que l’aigua podria contenir bacteris resistents als antibiòtics. La investigació comença en la teoria de que els surfistes regularment empassen més aigua del mar que altres usuaris de la platja, (170 ml per sessió).
Ultimament hi ha hagut un increment de bacteris que s’han desenvolupat i immunitzat inclús contra els medicaments més potents. Aquest fet fa que les infeccions més comunes siguin més difícils de tractar.
Les mostres que es prendran seran comparades amb les de persones que no passen tant de temps al mar, això proporcionarà als investigadors, una idea dels microorganismes que colonitzen el cos dels surfistes i de com els anomenats “superbacteris” poden afectar les persones.

Hem de tenir en comte que: els bacteris que s’han desenvolupat i immunitzat contra els medicaments més potents s’han multiplicat els últims anys. 

dilluns, 1 de juny del 2015

Pint of science

Hi ha una nova iniciativa a Espanya que passa per la ciutat de Barcelona. Es tracta de donar xerrades sobre ciència a diferents bars de diferents ciutats espanyoles.
Lex xerrades agafen tots els àmbits científics més importants del moment, des de la biologia passant per alimentació, salut i canvi climàtic, fins a noves tecnologies, on entren també nanotecnologia, astronomia i astrofísica.

Aquest festival ja va començar l'any 2013 i ha arribat a més de 40 ciutats en 8 països diferents.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa de xerrades de ciència, feu clic aquí.




Elena López-Contreras González
1r Batx B

diumenge, 31 de maig del 2015

El festival de la ciència

Aquest últim cap de setmana de juny es celebra a Alcobendas (Madrid) l'anomenat "Finde Científico" organitzat pel MUNCYT (Museu Nacional de Ciència i Tecnologia). Aquest esdeveniment, és una jornada en la qual la institució abans citada apropa a la gent la ciència i la tecnologia. Ho fa mitjançant escoles, centres d'investigació i museus. 

El MUNCYT és una xarxa museística d'àmbit nacional que es dedica a divulgar tan ciència com tecnologia. Posseeix 15000 instruments científics, dels quals podem trobar alguns que són del segle XVI! El MUNCYT té dues seus, una a Alcobendas i l'altra a La Coruña. A part de les dues seus, i com ja he dit abans, el MUNCYT fa exposicions científiques i tecnològiques arreu de l'estat espanyol.


Després d'indagar una mica per la seva web, he descobert que en la web del MUNCYT  fan descripcions sobre els instruments científics que tenen. He trobat bastant interessant això ja que tot i que potser no puguis anar a les exposicions, igualment des de casa teva pots entrar a la web i gaudir dels diferents instruments. 

Per últim, m'agradaria demanar al MUNCYT que obrís una nova seu. Dic això ja que crec que en aquest país molta gent desconeix molt la ciència (i la tecnologia) i crec que es perden molt. 

Carles Parra
1r Batx A

dissabte, 2 de maig del 2015

Per què ens serveix conèixer el genoma humà?

Per què ens serveix conèixer el genoma humà?

Xerrada a càrrec del Centre Cívic Guinardó que ens exposa el paper clau que ha jugat el descobriment i posterior descodificació del genoma humà i el paper que pot jugar en els avenços científics i tecnològics en el camp de la medicina actual


Aquesta xerrada es durà a terme el dia 21 de maig al Centre Cívic Guinardó a les 19:30 hores i serà a càrrec de Susana Balcells, del departament de genètica de la UB, convocada pel centre per a difondre el paper que ha jugat aquest descobriment.

"L´obtenció de la seqüència completa del genoma humà ha posat a l´abast de la comunitat científica i mèdica eines molt potents que ens ajuden a trobar els gens responsables de les patologies genètiques humanes i analitzar les mutacions dels pacients."

Com bé sabem, el genoma humà es la seqüència de nucleòtids de l'ADN que determina l'expressió gènica en forma de caràcters i processos duts a terme mitjançant l'acció de les proteïnes. El fet que s'hagi pogut codificar aquesta seqüència permet a la comunitat científica tenir a l'abast les peces a partir de les quals s'estructura el nostre metabolisme. 


Aquesta conferència de caràcter divulgatiu pot ser molt interessant per aquelles persones que estudiant llengües vulguin adquirir uns coneixements sobre la ciència del genoma humà i del codi genètic universal i també per als estudiants de biologia que podran complementar els coneixements en l'àmbit de l'estudi genètic amb detalls específics sobre les diferents seqüències que al llarg de les fibres d'ADN codifiquen un cert tipus de ARNm encarregat de transportar la informació per a la síntesi de proteïnes que després duran a terme una funció d'acord amb la finalitat transmesa per l'ADN. 


Fins a quin punt conèixer què fa cada cosa al nostre cos ens pot ajudar a prevenir i curar malalties que fins ara creiem incurables i incontrolables?

Albert Vall Garcia 1r Batx. B

dissabte, 11 d’abril del 2015

Implantació de dos braços robotics simultanis.


Al laboratori de física aplicada de la universitat de Hopkins, Estats Units, per primera vegada han aconseguit que un home controli 2 braços biònics a la vegada mitjançant la ment.
Les Baugh és l' afortunat de poder provar aquesta tecnologia per primer cop, va perdre els braços fa 40 anys en un accident de treball i s' ha oferit voluntari per provar aquesta tecnologia.
Després d' una operació per connectar els nervis dels braços a uns sensors, es va poder implantar una especia d' armilla, en la imatge ho veureu més clar, que fa la funció de subjectar els braços biònics.  Al mateix dia que li van instal·lar els braços ja els va poder moure i utilitzar-los per fer exercicis simples com dipositar pilotes en un got. Els científics estan impressionats de la ràpida adaptació i control d' en Les, i és per això que han decidit que el següent pas és cedir-li els braços i que intenti fer vida ordinària amb ells a partir d' ara. Òbviament aquest un gran pas per la ciència i una gran alegria per la gent que te problemes en extremitats, que veuran com en els següents anys es fan grans avanços en aquest camp.

Article obtingut de infobae: http://www.infobae.com/2014/12/19/1616168-video-insertan-brazos-bionicos-un-doble-amputado-primera-vez
Daniel Olivella
1r Batx B

dimarts, 17 de març del 2015

Detectades les ones del primer instant de l'univers

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/17/actualidad/1395070473_494711.html




Un telescopi nord-americà situat al pol Sud ha aconseguit captar les ones que va emetre el Big Bang durant els primers moments, recolzant així la teoria que millor explica els primers moments del cosmos. El Big Bang va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-pausadament, fins ara, 13.800 milions d'anys després. 
Aquesta notícia ha suposat un gran avenç per a molt cosmòlegs de tot el món que, per molt convençuts que estiguessin de que El Big Bang havia de ser l'explicació correcta del que va passar gairebé al principi, estaven a l'espera de la prova, imprescindible en ciència, que la naturalesa efectivament funciona com ells havien dit. 

és una nova prova que demostra la teoria del Big Bang i es basava en captar el moviement de les ones i radiacions que viatgen a la velocitat de la llum per l'espai fruit d'aquella primera explosió que va crear l'Univers. La teoria del Big Bang arrenca la seva història de l'univers una mica després del principi, un moment a partir del qual la formació dels elements lleugers com l'hidrogen o la radiació de fons romanent en el cel estaven en funcionament. És l'època en què es van formar els primers àtoms. Tot i així la teoria del Big Bang també inclou alguns fets sense demostració i deixa algunes preguntes sense resposta: ¿per què l'univers és tan homogeni, tan igual es miri a on es miri? i per què té la densitat justa?El problema de la densitat exacta o de per què té una geometria plana (o gairebé) és enigmàtic, perquè si al principi hi hagués hagut una mica més de matèria, hauria col·lapsat gairebé immediatament i si hi hagués hagut una mica menys, l'expansió resultant hauria impedit la formació de galàxies i estrelles ...

Trobo fascinant que 14 mil milions d'anys després de la creació de l'univers siguem capaços de crear teories lícites i inclús demostrar-les. Avenços científics com aquest són els que marquen un abans i un després en el nostre coneixement de la creació i la nostra existència. Encara queda molt camí a recórrer per esbrinar els misteris de l'univers, però si continuem així el camí potser serà més curt del que pensem.

Francesc Martínez BTX 1 D

divendres, 17 d’octubre del 2014

Una nova esperança

Aquest article va ser publicat pel diari de ciència i tecnologia online 'La Flecha': http://laflecha.net/el-corazon-mecanico-puede-ser-una-alternativa-al-transplante-de-corazon/ per Sara LF el 19 de setembre de 2014.

Un dels reptes més importants de la medicina actual és substituir completament la funció del cor. Actualment, el 'cor mecànic' s'utilitza com a pont per al trasplantament cardíac però, gràcies a la seva alta durabilitat, podria esdevenir una opció diferent al trasplantament en pacients que no responen als tractaments convencionals. 

La insuficiència cardíaca afecta gairebé un 2% de la població espanyola i a un 10% dels majors de 70 anys, augmentant la seva prevalença cada any. Per això, la demanda de trasplantaments de cor s'ha incrementat, ja que el nombre de donants de cor òptims s'ha estancat en els últims anys gràcies a la reducció d'accidents de trànsit. 

Cirurgians fent un transplantament de cor
Aquesta disminució fa necessària la recerca d'alternatives que substitueixin, ja sigui total o parcialment, la funció del cor. Una d'elles seria l'anomenat cor mecànic, utilitzat convencionalment com a pont al trasplantament.
No obstant això, segons els experts de l'Hospital Universitari de Bellvitge les millores que s'han implementat en ell, com una major durabilitat, fan que es converteixi en una alternativa en pacients ancians amb insuficiència cardíaca molt avançada i que no responen als tractaments convencionals. 

"Aquestes dades són molt encoratjadors ara que a Espanya s'estan reduint les donacions de cor i es necessita una alternativa per al tractament de la insuficiència cardíaca" - explica Nicolás Manito, cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l'hospital català - "El futur del tractament de la insuficiència cardíaca avançada passa per l'augment en l'ús de cors mecànics. Fins al punt que el trasplantament acabarà quedant com una opció molt secundària ".

Les assistències ventriculars de llarga durada, coneguts com cors mecànics, són bombes centrífugues que donen un flux continu de sang i substitueixen de forma parcial o total la funció del ventricle esquerre del cor, portant sang del ventricle esquerre a l'artèria aorta. 

L'energia elèctrica que necessita s'aconsegueix mitjançant un cable que surt de l'abdomen del pacient i es connecta a unes bateries recarregables, el que permet al pacient ser autònom i portar una vida normal. La mida d'aquestes s'ha aconseguit reduir per facilitar la mobilitat del pacient i la seva vida diària, a més d'allargar el seu temps de funcionament (sense haver d'estar connectades).

Els cors mecànics ja són rutinaris en països com Alemanya i EUA, on l'any passat es van implantar més de mil assistències mecàniques de llarga durada. A Espanya fins ara només hi ha hagut una desena de casos, sobretot en pacients en els quals el trasplantament estava contraindicat. 

"Si fins al moment s'han desenvolupat menys al nostre país ha estat només pels alts índexs de donacions registrats", conclou Manito. 

Personalment, crec que aquest assoliment representa un gran avenç en el món de la salut. Per aquelles persones que és impossible -per les raons que siguin- realitzar un transplantament de cor, això representa la possibilitat de poder seguir mantenint una vida gairebé normal. Per a les persones grans que no podrien suportar el transplantament o els mètodes convencionals, això suposa poder viure més anys.

M'ha agradat aquest article perquè no utilitza paraules gaire complicades d'entendre -aquest diari està orientat cap a la divulgació científica- i qualsevol pot adonar-se perfectament del que està parlant i comprendre l'avenç que suposa.

El fet que a Espanya hi hagués un gran índex de donacions m'alegra molt i saber que si s'han reduït ara és perquè han disminuït els accidents de trànsit és molt satisfactori. Penso que és un gran pas i que aquest portarà a molts altres avenços per tal de poder millorar la nostra salut i les nostres vides.

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

La impressió d'òrgans en tres dimensions



L’article “Cartuchos de cèlulas, impresoras de órganos” va ser publicat el 12 de Novembre per Jaime Prats.




En aquests últims anys, l’avenç en la informàtica i la tecnologia, juntament amb desenvolupament en la ciència, han fet que ens adonem de que, en un futur no molt llunyà, els òrgans que s’hagin de trasplantar podran ser impresos en tres dimensions.

Aquesta nova tècnica, la impressió en 3D, ja comença a tenir alguns usos clínics, però encara a nivell experimental. Les pròtesis sòlides, per exemple, fetes de titani, ja han estat impreses per tal de substituir les parts sòlides dels óssos en pacients que han perdut massa òssia degut a una malaltia o un accident.

Una de les avantatges d’aquesta tècnica, es que permet dissenyar peces personalitzades amb una precisió mil·limètrica, les quals poden adaptar-se molt millor al cos del pacient que les convencionals. Però la implantació de titani al cos, també pot suposar un risc més alt de tenir una infecció, un dels principals inconvenients que actualment encara s’ha de solucionar.

Ara per ara, tots el avenços que s’estan produint en la impressió d’òrgans, tenen com a finalitat poder produir tota mena d’òrgans preparats per a poder-se adaptar al cos on seran implantats. I segons afirma José Becerra, del centre d’investigació Biomèdica en Red en Bioingeniería, Biomateriales i Nanomedicina “En uns 30 anys, la impressió d’òrgans complexos a través d’impressores 3D serà possible”.



En aquest article s’ha fet servir un vocabulari senzill, per explicar amb molta claredat i de forma ben estructurada la funció que estan tenint i que podran tenir les impressores 3D en l’àmbit de la medicina, un tema complex que encara té moltes parts per explorar.

En quant a coses positives del text, crec que l’autor fa servir cites i idees de científics i exemples en l’actualitat per tal de fer més entenedora i més creïble la informació exposada. Per altra banda, crec que s’estén una mica massa al final, al parlar de com elaborar ronyons i fetges, ja que crec que es només una hipòtesi, i per tant, no hauria de ocupar tant espai en el text.

Respecte la meva opinió sobre el tema, crec que la impressió 3D seria realment un grandíssim avenç per a la societat, ja que podria curar moltes malalties que ara poden ser molt difícils de curar. Però també penso que serà molt difícil arribar a confeccionar un sistema que pugui crear òrgans a mida que siguin capaços de poder adaptar-se perfectament al cos de l’individu, ja que el cos humà es molt complex i  encara no el coneixem del tot.

Finalment, dir que, en la meva opinió, la medicina i la ciència en general estan avançat i desenvolupant-se a una gran velocitat, cosa que em fa pensar que serem menys vulnerables per la natura, però a la vegada, serem més vulnerables per nosaltres mateixos, els éssers humans, ja que ens coneixerem millor.


                                                                                               Joan Monill 1r Batxillerat B




dijous, 16 d’octubre del 2014

Les connexions en les xarxes

El 3 d’octubre de 2014 es va publicar al diari El País un article sobre neurociència titulat “Tus neuronas mejorarán las redes que mueven el mundo” redactat per Nuño Domínguez, el qual fa referència a un article anomenat “Avoiding catastrophic failure in correlated networks of networks” (Evitant fracasos catastròfics en xarxes correlacionades en les xarxes) escrit pel neurocientífic Santiago Canals publicat a Nature Physics. En aquest article es té en compte l’estudi del cervell humà i la importància de les xarxes tecnològiques, com a exemple negatiu, relacionant-les amb les neurològiques, estant a favor d’elles.

Els neurocientífics, físics i matemàtics experts en xarxes complexes naturals creuen que si les nostres xarxes artificials imitessin les xarxes naturals no es produïrien errors tan catastròfics. Envers aquest tema, Santiago Canals i el seu equip ha aplicat uns models matemàtics per trobar la xarxa de xarxes òptima a prova d’aquests errors. El que han pogut comprovar, és que hi ha una relació i una mateixa organització entre les xarxes neurològiques i les tecnològiques, mitjançant proves constants.
L’autor d’aquest article, també ens formula informacions sobre problemes com el trànsit aeri o l’expansió de virus i epidèmies (teoria de grafs) basant-se amb l’opinió de Canals, tenint en compte la immensitat del cervell i l'equivalent al món exterior, la xarxa elèctrica, l'Internet i altres sistemes electrònics. El seu treball és connectar millor diverses xarxes copiant exemples presos a la naturalesa. Actualment, el seu equip ja ha iniciat estudis amb animals per comprovar si hi ha malalties atribuïdes a males connexions en el cervell. 


A més a més, ens parla sobre l'opinió d'un matemàtic expert en sistemes complexos, Florentino Borondo, qui creu que conèixer el cablejat del cervell ens farà entendre com es reorganitza després d'un accident.


La meva opinió sobre l’article és que és força interessant per una persona entesa en aquest tema i molt complet. Probablement, no tothom ho podria entendre atès el seu llenguatge científic i tècnic, encara que dóna molta informació sobre el tema i ho explica des de diverses opinions de científics i matemàtics. També penso, que està composada des d’un altre punt de vista envers els nous avenços tecnològics i les neurones del cervell.


Article: http://elpais.com/elpais/2014/10/01/ciencia/1412178621_038401.html


Ester Yagües
1r Batx D