L’article parla
sobre la desforestació de la selva Amazònia. Al 2004, un pla d’acció del Govern
va aconseguir frenar una mica la desmesurada desforestació que hauria acabat
amb la selva a finals de segle, tot i així l’única cosa que s’ha aconseguit és
temps ja que des d’aleshores el ritme de desforestació és d’uns 5000 o 7000 km2
per any (res comparat amb els 27000km2 del 2004.). Gairebé la meitat de les
zones desforestades són dominades per les grans propietats; que no es podran
recuperar de forma natural, un 20% és dels mitjans i petits propietaris i
l’àrea restant és a zones remotes, on no hi arriba cap autoritat per
sancionar-ne el mal ús. Els petits propietaris mantenen millor la terra, es
mantenen en un mateix lloc, en canvi els grans busquen un rendiment més ràpid i
abandonen les zones que es van degradant per obrir-ne de noves, cosa que
provoca una major erosió de la terra. La desforestació cada cop es produeix en
zones més remotes i petites, cosa que dificulta el seu control i localització.
Els propietaris redueixen la mida de les zones desforestades perquè no puguin
ser detectades i controlar-les sigui més costós. És molt probable que si no es
produeixen canvis significatius, la desforestació augmenti considerablement en
els pròxims anys.
Després de llegir
aquest article penso que dóna la informació de manera molt correcte, és fàcil
d’entendre i les dades estan ben organitzades. A més, prové d’una font fiable
que és el diari “El País”. Jo crec que en general el que busca és que ens
n’adonem de la situació crítica en la que es troba aquesta selva, que també és
coneguda amb el nom del pulmó de la Terra, perquè veiem que probablement d’aquí
molts anys ja no hi serà. Potser l’autor hauria d’haver inclòs les
conseqüències que això podria tenir pel planeta, de quina manera l’afectaria, en
comptes de posar tantes xifres i tantes dades amb números. Hagués estat una
forma de que el lector veiés que realment la desforestació fa molt mal al
planeta, perquè tindria molt més impacte en la persona que ho llegeix.
Les conclusions a
les quals he arribat després de llegir l’article són: que si la situació a la
selva Amazònica no canvia dràsticament el més probable és que aquesta
desaparegui. Potser no en aquest segle però tard o d’hora passarà. Si els grans
propietaris dels terrenys que estan sent desforestats no prenen consciència del
mal que fan, difícilment s’hi podrà trobar un remei. Una altra solució seria
que el Govern emprengués mesures més fortes, posant penes més dures a aquells
que desobeeixin la normativa. També seria una bona idea que la societat
prengués consciència de la gravetat de
la situació i es mobilitzessin per posar-hi fre.
Olga Folch
1r Batx D
