Black Fish

El passat 26 de maig van emetre al programa Sense Ficció de TV3, un documental anomenat Black Fish.

Aquest documental ens explica la història de Tilikum, una orca que va ser capturada l'any 1983 a la costa d'Islàndia, d'una manera violenta on van haver cries i orques mortes com a conseqüència. El motiu de la seva captura va ser per dur-la a un parc temàtic i fer-ne d'ella un espectacle. Al cap de temps vivint en piscines i dormint en tancs foscos, passant els dies en condicions no naturals per ella, separada de la seva família d'orques comencen a notar conductes violentes que s'amaguen per l'afany de continuar guanyant els diners que proporcionen aquests animals. Però el fet que va fer reaccionar a la gent va ser quan aquesta orca mata a la seva entrenadora i es veu implicada en la mort de dues persones més. Aquest fet fa saltar les alarmes i sorgeix el debat, és bo captivar animals per veure'ls a un parc temàtic? Què passa amb els animals quan estan fora del seu hàbitat natural? Tenen sentiments? Esclavitzem als animals? Es podia esperar que passés quelcom així?

Però la intenció del documental no és només explicar aquest cas, "BlackFish" és una invitació a reflexionar sobre la relació que mantenim amb la naturalesa i ens mostra les poques coses que els humans hem après encara d'espècies summament intel·ligents i sensibles.

A tot això hi sumem una bona edició acompanyada de molts testimonis que apropen molt el cas a tothom i és això el que m'ha generat un impacte i em fa voler-ho recomanar.

Júlia Galbas 1r-Batx B

Rebutjem el que temem

Rebutjem el que temem

La anihilació sistemàtica dels animals verinosos per a l'home

De l'exposició enverinats del Museu Blau de Barcelona

Fins a quin punt nosaltres, els humans, rebutjem el que ens fa por fins al punt de fer-ho desaparèixer? 

Descubreix els secrets i els perquès dels verins i dels seus propietaris letals. Una exposició que mostra la vulnerabilitat humana envers els animals i la nostra reacció per combatre aquesta por. On ataquen? Per què ataquen? Quins són els més perillosos?

En aquesta exposició se'ns proposa un recorregut en el qual s'expliquen unes 50 espècies d'animals altament verinosos, com ara les serps, meduses, aranyes i d'altres, i el perquè de la seva manera d'actuar. Cal destacar la presència de plantes i, sobretot, bolets, en el paper dels éssers vius més passius i aparentment inofensius i alhora implacablement mortals. També disposa de recursos audiovisuals que complementen les explicacions anteriors. Cada espècie comentada disposa d'una breu explicació en la qual s'esmenten les propietats del verí, els usos, la fisiologia de l'espècie, com actua el verí i, finalment, situen aquesta espècie en una escala de letalitat / perillositat, depenent de les característiques que la fan ser una assessina d'humans com també de moltes altres espècies.

Personalment el que més em va captivar de l'exposició va ser el fet de que en molts casos nosaltres estem indefensos envers aquests animals i que, fem el que fem, si per mala sort entrem en contacte amb aquest verí, en molts casos, ja no ens quedarien ni hores de vida. Veure tants animals tant perillosos junts fa molta impresió i genera una tensió constant.

He triat aquesta exposició ja que crec que no totes les exposicions haurien de tractar tan sols sobre animals bonics i inofensius, ni tampoc sobre grans descobriments, sinó que també sobre aquelles coses en les que nosaltres, els humans, sóm els més dèbils.

Albert Vall

1r Batx. B