Visió dèrmica

El 3 juny Carl Zimmer va publicar al país un article anomenat "El pulpo ve a través de la piel". En aquest article ens explica el descobriment realitzat gràcies a un conjunt d'investigacions realitzades inicialment la Universitat de Maryland i més endavant a la Universitat de Califòrnia en Santa Bárbara.

Els cefalòpodes, es caracteritzen per la seva capacitat per camuflar-se, ja sigui amb el terra del mar o amb un objecte que se li col·loqui a sota. Això va incitar la investigació de com ho feien. Resulta que també fabriquen unes molècules anomenades opsines per la pell, en concret en aquelles cèl·lules que contenen uns pigments que en expandir-se canvien de color. Les opsines són unes molècules que normalment es troben en la retina del cefalòpodes, i que en rebre llum envia un senyal elèctrica al cervell i a la vegada fan reaccionar aquests pigments, provocant el canvi de color. Per fer l'estudi, van fer servir unes cèl·lules de la pell del pop. Aquestes les van deixar a foques, i no va provocar cap canvi, però en rebre llum, automàticament enfosquien el color. El mateix estudi es va intentar fer amb sèpies i calamars, però no va tenir tant de èxit, ni tant ràpid.

He escollit aquest article perquè m'ha semblat curiós, tot i que trobo que utilitza algunes paraules massa concretes, i en alguns casos no les explica.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

Creativitat i Esquizofrenia

En l'article se'ns explica una investigació publicada a Nautre Neuroscience. La investigació relaciona genèticament la bipolaritat i l'esquizofrènia amb la creativitat.

Aquest article pertany a la Vanguardia i s'anomena "La esquizofrenia podría compartir genes con la creatividad"  i es va publicar aquests divendres 12/06/15 en l'apartat Big Vang.

Anteriorment ja s'havia trobat una relació entre les malalties i tenir un parent que treballa en oficis creatius. Però ara s'ha realitzat una investigació en 86.292 persones d'Islàndia que van cedir les seves dades genètiques. Primer es van buscar les alteracions que es relacionen amb les probabilitats de tenir alguna de les dues malalties. Algunes d'aquestes alteracions tripliquen les possibilitats de patir-les. Després es van comparar els resultats amb les feines que tenien. Tots aquells que tenien treballs com pintors, músics, directors, escriptors, etc., pertanyien al grup amb més risc per patir aquests trastorns. A cap d'ells se'ls havien diagnosticat cap problema psicològic, però mostraven fins a un 25% més de probabilitats de patir-les.

Això ha permès poder enfocar la bipolaritat i l'esquizofrènia de manera diferent. Ja que si es tracta d'un reflex d'un comportament considerat normal, es pot entendre millor la seva manera de funcionar, i per tant com solucionar-ho.

Crec que aquest article està molt ben estructurat i sintetitza molt bé la idea de la investigació. Explica la investigació i introdueix avanços fets anteriorment en aquest tema. D'altra banda la meva opinió és que veure aquestes malalties des d'altres punts de vista pot aportar noves aproximacions, que poden suposar maneres de prevenir o curar-les.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

Pròtesis adaptables

El passat 3 de maig Soledad Calés va publicar al País un article amb el títol Revolución Biomédica.

Ens parla d'un invent, desenvolupat en la Universitat de Michigan dels Estats Units, a partir de la impressora 3D. Aquests han aconseguit crear unes tràquees capaces d'adaptar-se al creixement de nens de tres anys amb traqueobroncomalàcia, una patologia que tanca els bronquis en respirar. És va aconseguir fent uns escàners a les tràquees de cada nen, i així poder crear una pròtesi personalitzada, que permet que els bronquis puguin treballar sense cap ajuda externa. El material del qual està formada aquesta nova tràquea és biodegradable, de manera que quan les vies respiratòries funcionen, l'organisme el va absorbint. I el seu preu és baix, fent que el cost aproximat d'aquestes pròtesis sigui de vuit euros.

Les impressores 3D, però, ja s'utilitzen en el camp de la biomedicina en la fabricació d'audiòfons, de vèrtebres i de pròtesis com la de maluc o genoll. I com poden utilitzar materials biològics com les cèl·lules, els experts en el camp de la nanoingeniería, s'han proposat la creació d'òrgans completament funcionals, i per tant aconseguir que aquests es vagin adaptant al creixement i evolució de la persona.

El fet que es puguin fer les pròtesis amb impressores 3D ja el coneixia, però he trobat que està escrit d'una manera senzilla que permet la divulgació d'avanços científics com aquest.

El que m'ha cridat l'atenció d'aquest text és que les pròtesis es vagin adaptant a la persona amb el seu creixement, perquè és un gran avanç que pot millorar la vida a moltes persones. Un dels grans problemes amb les pròtesis són l'adaptació, perquè sol durar molt de temps, i necessita de molts reajustaments. Però si és adaptable i a més personalitzada, la possibilitat que sorgeixi aquest inconvenient es redueix molt.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A