Si podem Viatjar a Alpha Centauri. Quan?

Cómo se podría viajar a alpha centauri? Publicat a Omicrono.com el 16 de gener de 2015 per Isangi

L'estrella mes propera que tenim a part del sol és Alpha Centauri, i es troba a 4,3 anys llum. això significa que amb un transbordador espacial trigariem 165.000 any en arribar-hi. Per tant sembla gairebé impossible arribar-hi.

«Artist’s impression of the planet around Alpha Centauri B (Annotated)» CC 4.0

El doctor Harold White, ha descobert quee ens permetria viatjar més rapid que la llum. utilitzant un fenomen anomenat (Alcubierre warp drive) que es basaria en curvar l'espai-temps. El 1994 un científic mexicà va proposar la comprensió de l'espai com una ona. Això es vol utilitzar com a propulsor espacial, de manera que si es crees espai davant de la nau, l'espai de davant es comprimiria, i l'espai de darrere la nau s'expandiria, així  impulsaria la nau cap endavant, Això implica l'utilització d'antimatèria, i de matèria, la antimatèria es faria servir per crear el "warp drive", i la matèria com a propulsió per tal de desplaçarse en aquest.

Esquema d'explicacio del sistema (Nasa.gov)

Suposant que es pogúes realitzar, també hi ha certs problemes, de temps, es a dir que quan parlem escales de temps tant grans, hem de tenir en compte que les generacions humanes canvien, es a dir que per exemple si ara conseguim una nau que triga 1000 anys en arribar a alpha centauri, i 100 anys més tard descobrim una mera d'anar més ràpid, els que van sortir primers arribaran molt més tard que els que van sortir mes tard. Llavors es quan ens hem de plantejar si val la pena arriscar-se i fer el lançament, o si es millor seguir investigant.

Diapositiva de la Presentació del Projecte (Anderson Institute)

Per Concloure, he de dir que el que pensem que és impossible a vegades és possible, i també passa a l'inrevés. Aquest article tracta d' una idea complexa explicada i desenvolupada per poder ser divulgada. Tot i que sembla més aviat ciència ficció, i hi ha articles que diuen que tot això és paper mullat, jo soc de la opinió de que sempre s'ha de desenvolupar mirant cap al futur, encara que actualment el motors siguin de propulsió de jet , es parla de que el futur dels propulsors és el motor d'ions, però si ja sabem quin és el futur, mentre uns desenvolupen el futur, que altres desenvolupin el següent, entenc que no sigui el projecte principal però crec que es una bona idea que encara s'ha de desenvolupar.

Pau Villar Yanez 1r Batx B

Museu Nacional de l'Aire i de l'Espai

Coet V-2

El Museu Nacional d’aire i d’espai, de la institució Smithsonian a Washington DC, Estats Units, manté la millor i major col·lecció mundial d’aviació i de naus espacials. Pots anar-hi per fer una recerca sobre la història, ciència i tecnologia d’aviació i vols espacials, com ara la geologia terrestre. A més, està obert a qualsevol activitat educativa, pots anar a conferències, gaudir d’un cinema 3D on t’expliquen l’evolució que ha tingut l’aviació des de 1903, fins pel·lícules on et posen a la situació de ser un astronauta en l’espai. Donada una opinió general, està considerat un dels millors llocs de tot Washington on pots veure reflectit clarament l’esperit americà, tota la innovació i tot l’optimisme que han anat creant al llarg de tants anys.

Wright Flyer

Uns dels objectes més destacats de tota la col·lecció i que només a l’entrar pots veure'l és l’original Wright Flyer, el primer avió propulsat i controlat l’any 1903. Després, entre altres, es veu el Coet V-2 reconstruït, que va ser el primer objecte humà en arribat a l’espai, el mòdul de l’Apollo 11, la primera missió tripulada en arribar a la Lluna, una roca de Mart, i més objectes que t’impressionarien. 

Apollo 11

He tingut l’ocasió de viatjar a Washington aquesta setmana santa i abans d’anar-hi ens van recomanar molt aquest museu, i de veritat que val la pena. Veus realment l’evolució que han anat fent al llarg de molts anys amb l’aviació i tots els avenços que han fet en la ciència gràcies a grans científics. Per acabar, voldria remarcar que aquest museu rep uns vuit milions de visitats per any, fent-ho el museu més visitat de tot el país.

Blanca De Cambra

1r Batxillerat D

Dawn

Dawn és el nom de la nau llançada per la NASA per orbitar al voltant del planeta nan Ceres, que es troba entre la Mart i Júpiter, en el cinturó d'asteroïdes. 

La notícia que aquesta nau ja havia arribar al seu destí va sortir al diari El País el dia 6 de març de 2015, en un article escrit per Alicia Rivera.

El planeta nan Ceres en una fotografia de la nau Dawn

Ceres va ser descobert l'any 1801 per l'italià Giuseppe Piazzi. En els seus inicis es va considerar un planeta, deprés un asteroide i finalment un planeta nan. Conté el 25% de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter. 

La nau Dawn començarà la seva exploració d'aquí 6 setmanes i finalitzarà al juny de 2016. La missió més important de la nau és buscar les plomes de vapor d'aigua que es van veure amb el telescopi Herschel,  de la Agencia Espaial Europea (ESA).

Nau Dawn

Després de que el robot Curiosity descobrís metà a la superfície de Mart, trobar aigua a un cos celeste tan proper com és Ceres és un indici significatiu de que hi va haver o hi ha vida fora de la Terra.

Òrbita de Ceres

La NASA continua fent exploracions incansables del nostre Sistema Solar, cosa que mai s'havia pogut fer cm ara, ja que la tecnologia no era tan avançada.

Però a la vegada que tanca molts interrogants, n'obre molts més, aquesta exploració. La vida fora de la terra és realment una possibilitat tangible?

Haurem d'esperar fina al juny del 2016, quan Dawn deixarà d'explorar i es veuran els resultats obtingunts en aquesta investigació científica.

Elena López-Contreras González
1r Batxillerat B

La colonització a Mart

El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.

L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.

L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:

Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.

La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.

La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.

Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15

Toni Galí Gimeno, 

1r batx. A

Allunyant-nos

Orión és la nova nau espacial que ha desenvolupat la NASA. És la primera nau pensada per a ser tripulada des del projecte Apollo, que va aconseguir arribar a la lluna. 

El dia 3 de desembre de 2014, la reportera Alicia Rivera, del diari El País va publicar una notícia titulada "La NASA lanza al espacio el prototipo de su nueva nave". Aquest llançament del que parla la notícia no va estar exempt d'algunes complicacions amb la válvula del combustible que no van permetre que el llançament es dugués a terme al primer intent. 

Càpsula Orión

Aquest llançament era un assaig, per veure com la càpsula Orión reaccionava a la fricció amb l'atmosfera, la radiació solar a l'espai i l'aterratge. En aquest primer viatge, Orión s'ha allunyat 5800 kilòmetres de la Terra i ha descrit dues òrbites al seu voltant, fent un total de 96600 km. 

Aquesta càpsula hauria de poder ser tripulada cap a 2021 i portar humans per primera vegada al planeta vermell, Mart. 

Aquests astronautes haurien d'unir-se al robot Curiosity per explorar més a fons el nostre veí. Fa poc, Curiosity va detectar una font de metà a Mart, cosa que augmenta la impaciència per posar en funcionament la càpsula Orión. 

"Selfie" del robot Curiosity

Considero increïble que en 40 anys la tecnologia i la ciència hagin avançat tant com per plantejar-se l'exploració d'un planeta amb astronautes, cosa que encara no ha succeït. El progrés tecnològic va a gran velocitat i això ho demostra. Qui sap on serem al 2021?

A més a més, aquesta càpsula és una nova oportunitat per explorar l'espai, del qual coneixem una mínima part. Els humans encara no hem trepitjat mai cap planeta del sistema Sistema Solar, de fet, l'únic planeta al qual s'ha aconseguit enviar un robot per explorar-lo és Mart, que és troba a 59 milions de kilòmetres en la seva distància més curta. 

Distància Terra-Mart

La càpsula Orion és la porta d'entrada a tot un nou món de descobriments sobre el nostre Sistema Solar que permetrà que cada cop ens allunyem més del nostre planeta Terra. 

Elena López-Contreras González

1r Batx B

26-12-2014

Els misteris dels forats negres

http://elfactorciencia.files.wordpress.com/2013/01/agujero_negro-3.jpg

L'article "Prueban una teoría de Hawking en un agujero negro creado en laboratorio" va ser publicat al diari abc.es el dia 13/10/2014. (Prem per anar a l'enllaç.)

Un equip de científics Israelians han aconseguit crear un forat negre en miniatura, que és capaç de atrapar les ones sonores, per poder demostrar la hipòtesi de Stephen Hawking, que deia que els forats negres no "devoraven" tota la matèria que es trobaven sinó que el que feien era emetre una radiació (Radiació de Hawking) que feia perdre massa als cossos que s'hi apropaven fins a fer-los desaparèixer completament en cas de estar-hi exposats el temps suficient. Per crear el forat negre han utilitzat àtoms de rubidi refredats a menys d'una mil milionèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquesta temperatura, els àtoms estan molt més apretats i es comporten com un fluid amb propietats quàntiques, per la qual cosa són mol més manipulables. Els parells d'ones de so es produeixen en un buit de laboratori, imitant parelles partícula-antipartícula al buit de l'espai. Aquelles que se situen a mig camí d'aquest horitzó de successos sònics es converteixen en l'equivalent de la radiació de Hawking.

Aquest article, malgrat ser de difícil comprensió per a algú que no sol llegir articles d'aquest estil, era molt interessant perquè tractava un tema que sol ser molt atractiu degut a que la gent no ho pot arrivar a comprendre mai del tot per molts articles que llegeixi ja que amb el coneixement actual no s'hi pot trobar una explicació. A mi m'ha agradat molt ja que sempre m'ha atret  molt el que pot haver a l'univers.

Albert Mas Compés

1r  Batxillerat     B

El turisme té fronteres?

                      Logo de l’empresa “Space Adventures": http://www.championtravel.co.nz/

“Primeros turistas en la Luna” és un article anònim publicat al diari virtual El País al dia 22 de juliol de 2014 en la secció “ El acento”.

Vivim en una època de globalització. Moltes coses han canviat en aquest últim segle. Una d’elles és el turisme que, actualment, té una gran importància en l'economia de molts països. Pràcticament pots anar, si tens els diners i el temps necessaris, a qualsevol país del nostre planeta. Però l’emprenedor visionari Tom Shelley ha anat un pas més enllà i ha establert la nova frontera del turisme en la Lluna. Per fer-ho possible ha aconseguit convèncer a 2 grans multimilionaris per què inverteixin en el seu projecte.

L’objectiu d’aquest emprenedor és enviar els primers 2 turistes a la Lluna a finals del 2017 o principis del 2018. Aquest procés es duria a terme mitjançant la nau russa Soyuz i la travessia consistiria en circumval·lar la Lluna en una òrbita de 100 quilòmetres d'altura durant cinc dies. Això sí, el cost d’aquest viatge tan insòlit seria de 150 milions de dòlars (uns 120 milions d’euros). Però no solament seria un viatge per la gent més rica, sinó també per la més aventurera, tenint en compte els riscos i dificultats que té viatjar per l’espai amb comparació a anar de vacances a qualsevol altre lloc de la Terra.

Des del meu punt de vista aquest article m’ha semblat ben redactat i el toc humorístic que l’autor li donava el feia més amè.  El contingut era correcte i interessant, l’únic que li hagués faltat és alguna imatge.

En últim lloc, m’agradaria afegir que estem davant d’una gran innovació en l’àmbit tecnològic, cultural i econòmic. I que aquesta empresa serà la predecessora d’un gran i pròsper mercat turístic dins del Sistema Solar que podria arribar en aquest mateix segle. Això sí, un cop s’hagi solucionat la Crisi econòmica.

Àlex Perellolló
1 Batx-D